William Golding ens porta ‘El Senyor de les Mosques’

El Senyor de les Morques és un dels llibres que tractan la natura de l’ésser humà de la forma més pessimista que podem imaginar. Escrita el 1954 pel premi Nobel William Golding (1911-1993), sembla una revisió de Leviatán, de Thomas Hobbes, on s’afirma que existeix un constant i inherent “guerra de tots contra tots”.

A la II Guerra Mundial, un avió s’estrella contra una illa paradisíaca. Aquest avió transportava desenes de nens britànics d’entre els sis i els onze anys, i després de l’accident cap adult sobreviu, amb la qual cosa els nens han de buscar-se la vida pels seus propis mitjans, i establir una societat provisional a l’espera d’un rescat per part dels “grans”. En principi, justament després del sinistre, Ralph, un jove atractiu i carismàtic, es fa amb el control gràcies a una caracola que utilitza per a cridar la resta. A ell se li enganxa Piggy, un noi grassonet, de qui es riuen fins la sacietat, i busca en Ralph protecció i respecte. Un altre noi, Jack, després d’una discussió amb Ralph, s’imposa i crea un altre bàndol, lliure de lleis i de formalitats i amb conductes molt més dèspotes i anàrquiques.

Sota aquesta interessant premisa, es desenvolupa una novel·la magistral que s’ha convertit amb el pas dels anys en un clàssic contemporani, si bé va gaudir d’un èxit immediat en el moment de la seva publicació.

El més atractiu de El Senyor de les Mosques és la seva prfunda i minuciosa reflexió social, on les bones intencions i les tensions enstre els nens, al principi suaus, es converteixen en una lluita violenta entre dos bàndols no molt ben diferenciats, amb conseqüències increíblemement devastadores. La condició metafòrica del llibre deixa en evidència la idiosincrasia de l’ésser humà d’una forma dura, cruel. Que els infants siguin els protagonistes d’un llibre és un fet que podria ser infantil, però res més lluny de la realitat. El Senyor de les Mosques és un brillant relat que inclou entre els seus temes indispensables la necessitat d’adaptar-se davant circunstàncies adverses, la violència, la por en totes les seves formes: a allò desconegut, a la resta, a la soledat…

Aquesta novel·la, malgrat la part despiadada de la història, amaga un gran contingut d’imaginació i originalitat, inspiració, detalls curiosos en allò estètic i narratiu, amb un estil fred i elegant, i uns personatges alegòrics i memorables, que pateixen una evolució increíble.

El seu caràcter antibelicista l’ha convertit en un llibre de referència en la literatura angolsaxona fins el punt de ser lectura obligada en moltes escoles de Gran Bretanya. També ha vist adaptacions al cinema en 1963 i 1990, la primera d’elles amb aplaudiment de crítica i públic unànims. La seva influència ha estat amplia, amb exemples com la serie Lost i la Pel·lícula La Selva Esmeralda.

La seva lectura és totalment necessària per als lectors que necessitin una reflexió filosòfica de la condició de l’ésser humà, sense secundar la seva altíssima qualitat literària i el seu ritme i desenvolupament, certament en estat de gràcia. No és un relat fàcil de llegir sota cap concepte, però si s’està preparat, El Senyor de les Mosques haurà d’estar en el top 10 de qualsevol que ho llegeixi habitualment. Una advertència: impacta, i molt.

Aquí pots llegir-ho de franc.

Mi opinión personal respecto a la lectura de este libro es que es absolutamente necesaria para los lectores que necesiten una reflexión filosófica de la condición del ser humano, sin secundar su altísima calidad literaria y su ritmo y desarrollo, ciertamente en estado de gracia. No es un relato fácil de leer bajo ningún concepto, pero si se está preparado para ello, El Señor de las Moscas debería estar en el top 10 de cualquiera que lea con asiduidad. Una advertencia: impacta, y mucho.

Aquí puedes leerlo gratis.