Víctor Català

Victor Català

Avui aprofitaré per fer un post d’una de les dones que més importància ha tingut en quant a literatura catalana, però que curiosament utilitzava un pseudònim per a publicar les seves obres. Us parlo de Víctor Català, tot i que darrera d’aquest nom s’amagava Caterina Albert. La vida de Caterina comença a l’Escala, població on neix i passa la majoria de la seva vida. Des de ben petita va mostrar un gran interès pel món de la literatura, ja que era una gran lectora. Filla d’una família de propietaris rurals, va viure al seu poble natal fins a 1904, quan va començar a viure entre l’Escala i Barcelona.

Des de ben jove, possiblement pel seu amor a la lectura, va començar a publicar com a escriptora, però no es va donar a conèixer fins a 1898, quan va ser premiada als Jocs Florals d’Olot pel monòleg La infanticida i el poema El llibre nou. Caterina Albert va ser una artista des de moles punts de vista, ja que la seva obra no només es centrava en la narrativa –gènere que dominava a la perfecció-, també va escriure poemes i obres teatrals. Com a poeta va publicar El cant dels mesos i El llibre blanc. Com autora de teatre va escriure peces tràgiques com Quatre monòlegs i Teatre inèdit.

Tal i com he dit abans, el terreny on realment brillava era la narrativa. Un fet a destacar és que l’any 1902 va publicar el primer recull anomenat Drames rurals, sota el seu pseudònim de Víctor Català. L’obra va generar certa polèmica, ja que es tractava d’una peça literària molt crua. El fet més important és que la polèmica va augmentar en saber que sota el nom de Victor Català s’amagava una dona.

Fent un breu repàs a la seva obra, podem dir que la seva narrativa pot dividir-se en tres etapes. En la primera trobem títols com Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius i Solitud. A la segona etapa destaquem Un film, La mare Balena, Marines i Contrallums. L’última època, pertanyent a la tercera etapa de la seva obra, s’inicia desprès de la mort de la seva mare i de la superació de la guerra. Les obres que formen part d’aquest període són Vida mòlta i Jubileu.

Per acabar, us donaré la meva opinió sobre l’obra de Caterina Albert, i és que el que més m’agrada és que formés part del moviment anomenat “ruralisme”. Les seves obres sempre tenen un punt de vista amarg i trist on destaca la naturalitat de l’ésser humà, però tot i així són una lectura molt agraïda.