Un somni per als meus fills

El llibre de Laporta coincideix amb el final de la seva presidència

En aquesta obra personal el Sr. Joan Laporta no sabria dir si ens sorprèn o encara fa més evident el tòpic que s’ha format sobre la seva personalitat. Després de llegir el llibre em pregunto si els seus assessors d’imatge estan ben pagats perquè em sembla que deixar publicar aquesta obra és catapultar a Laporta al fracàs. Francament, no sé exactament cap a on anem i tampoc sé per què al Sr. Laporta li ha entrat l’esperit bohemi de l’escriptor. Segurament m’he perdut algun capítol del culebrón “Can Barça” però és que l’esport m’avorreix tant! I en Laporta encara més.

Bé, el llibre és un repàs a la personalitat d’aquest senyor que personalment em sembla una mica prepotent. Que quedi clar que això és una opinió, i tot el post per pertànyer a un bloc també ho és. No sóc crítica de literatura, però sí catalana i crec que personatges d’aquesta calanya no fan més que perpetuar el tòpic dels catalans i el barcelonisme.

Sé que a alguns els agrada. A mi no. Laporta reconeix el pes que va tenir el seu pare en la manera de veure el món. Ens comenta, com si fóssim amics de tota la vida, que la fidelitat, la lleialtat i el sentit de la responsabilitat són els valors que el guien. No ho sé pas.

Si us plau que parli algun soci del Barça que pugui confirmar aquests fets. I a més, tot plegat em sona a “estic rentant la meva imatge i us faig comprar un llibre per fer calaix”. En quant al títol d’aquesta obra (que serà recordada durant anys, segur) Un somni per als meus fills fa referència al somni que té Laporta per als seus fills i aquest no és més que Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana amb estat propi. Ai mare de Déu! Si tot plegat té un sentiment mig romàntic i tot!

En definitiva, em sembla molt bé que el Sr. Laporta vulgui la llibertat de Catalunya, però crec que hi ha altres formes de reivindicar-la i que no afecten a l’esport. Considero que no ha fet un favor al Barça amb aquest tipus de discursos. De fet una de les disfuncions de la premsa esportiva és polititzar l’esport, cosa que el Sr. Laporta fa a la perfecció. M’atreveixo a dir que a Joan Laporta se’l coneix més per les seves inoportunes declaracions que per la seva trajectòria al Barça.

Pots comprar el llibre e versió digital aquí