Un home a les fosques, de Paul Auster

Uneix-te al moviment Paul Auster

Estimat “tu ja saps qui ets…”,

Aprofito l’oportunitat d’escriure aquí per dedicar-te unes línies. Ja que sembla que els meus arguments no són prou convincents perquè et sumis al moviment Paul Auster, t’escric perquè sóc conscient que molts cops la meva expressió verbal és limitada, i com que les coses escrites perduren eternament, m’ha semblat perfecte dirigir-me a tu.

Sí, insisteixo en Un home a les fosques, la nostra última conversa m’ha deixat un sabor amarg. Aprofito per a dir que els qui no tinguin la novel·la la poden trobar editada per Anagrama, va arribar al nostre país l’any 2008. Bé, dit això, continuo. Davant de les crítiques emeses per part teva, he de dir que Un home a les fosques, tot i que reconec que no és la millor obra d’en Paul Auster, és una gran novel·la, que no només enganxa sinó que és un clar exemple de la literatura que fa l’autor.

Qui millor que en Paul Auster escriu novel·les dins de la mateixa novel·la? En aquest cas el protagonista, en August Brill, viu a casa de la seva filla (on també hi viu la néta) i per poder dormir i oblidar part del seu passat comença a explicar-se a ell mateix una història. Aquesta narració, la protagonitza l’Owen Brick, un jove mag que de cop i volta es desperta en un món en guerra civil. I aquí comença la màgia. Sense adonar-nos el protagonista principal perd lentament el privilegi de protagonisme i és el personatge inventat en la ment d’en August Brill qui pren el relleu. En Owen Brick ha de matar al seu creador, que és qui l’ha fet néixer i també ha creat els escenaris on es troba. Davant d’una possible rebel·lió l’August Brill opta per tancar la seva ment i deixa d’inventar.

I clar, és aquí on apareixen les crítiques. Em dius que era una història que prometia, però que en Paul Auster no ha sabut acabar-la, i abans de fer un mal final la deixa a mitges. Doncs no, com a Lost (Perdidos), no hi ha res fruit de l’atzar. En quant deixa d’existir la història d’ Owen Brick comença la història de la vida del vertader protagonista, August Brill. Aleshores som capaços de veure que la història que inventava no tenia res de casual, és part de la seva vida, barrejada amb experiències vitals de persones a les que estima. La relació que els dos personatges (en August i el seu alter ego Owen Brick) tenen amb les seves respectives parelles són exactament iguals, tenen els mateixos problemes de parella i el fantasma de la infidelitat molt a prop. Que l’Owen es desperti en un país en guerra no és un teló de fons triat a l’atzar, és perquè és un cas que li toca viure d’a prop. (Us deixo la intriga perquè us llegiu la novel·la).

I dit això crec que ja no em queda res més a dir, tot i que podria parlar durant hores i hores defensant Un hombre en la oscuridad. Ah! Abans de marxar. A tu, sí a tu, un repte: Si no t’acaba de convèncer, per què no em deixes un comentari? Prometo contestar.