...la mala noticia), el protagonista viu en primera persona els aspectes mes baixos de la societat. te trobades amb dones, una infinitat de decepcions i de situacions esfereidores, en un accelerat i corrosiu pas cap a la maduresa. es un noi sense il.lusio per a res, que esta convencut que el seu pas al mon adult es de regressio i no d'evolucio, que s'avorreix amb tot, i que nomes idealitza la seva germana petita phoebe, increiblement sensata per la seva edat, perque representa l'ultima branqueta que uneix holden amb la seva infancia.
el meravellos d'aquest relat es que esta narrat en primera persona, d'una holden caulfield cinic, sarcastic, esquerp, resignat i irascible. amb un estil nervios i insegur, es repeteixen els "va dir" "vaig dir" "va dir" fins a dir prou, i el vocabulari es molt limitat, proveit d'incessants afegitons i manies, pero aixo no suposa un defecte, ja que apropa encara mes a la manera de narrar que tindria un adolescent d'aquestes caracteristiques. el desenvolupament argumental es extremadament caotic i imprevisible, ja que estem parlant d'un noi que s'ha anat de casa i que no sap el que vol ni a qui busca. les seves trobades amb persones del passat li resulten depriments, i ho fa veure en comentaris no gaire clars pero impactants.
el xoc entre l'idealisme (exageradament utopic) de holden i l'aparent plenitud de la resta es grandiosa. holden estima la infancia perque esta lliure d'hipocresia i el protocol que suposa el saber estar en els llocs com un adult i / o persona madura. aixo li provoca greus crisis de nostalgia i desil.lusio contemplativa. el seu desig de fer el que a ell li doni la gana es deu tambe al sofriment que li suposa veure que els seus pares estan sempre treballant i amb prou feines tenen temps per a ell. els dialegs son impressionants, dotats d'un realisme atemporal i un acostament aclaparador a la personalitat adolescent, dificil i perduda.
la narracio es plena, com si holden es avergon...