[/caption] que va significar guanyar el premi nestor lujan? em va fer molta il•lusio perque quan vaig escriure el pont dels jueus ja el vaig presentar. l’havia estat fent durant quatre anys i vaig pensar que la manera d’acabar-ho es que si no em marcava jo una data me la marques algu extern. una bona manera era presentant el llibre a un premi. jo el nestor lujan l’havia llegit molt, no el vaig poder entrevistar, si a la seva secretaria, i en ser una novel•la historia em feia il•lusio presentar-m’hi. no vaig guanyar pero tres membres del jurat van proposar a columna que el publiques. llavors, arran d’aixo, vaig presentar-me novament amb la venjanca del bandoler. recordo que la vidua del nestor lujan, el dia que em donaven el premi, em va dir que hi havia molts passatges del llibre que li recordaven a l’escriptura del seu marit. els premis literaris, son quelcom molt efimer que avui passa i dema ja s’ha oblidat? el positiu d’aquest premi es que quan te’l donen ja esta impres i es interessant. pero no m’he presentat a mes per ara. si veig que tinc una novel•la potent que pugui presentar ho fare, pero no es necessari. dos llibres situats a la teva natal besalu: hi haura un tercer per a fer la trilogia? de les idees que tinc no n’hi ha cap, pero podria ser. el pont dels jueus era la historia que jo em vaig imaginar del pont de besalu; la venjanca del bandoler era un bandoler nascut a besalu i que passava la seva historia pels boscos de la garrotxa i de l’emporda. si tu trobes un personatge a prop de casa teva que creus que tenen una historia que val la pena, per que no escriure sobre ella? no em frena el fet d’escriure un altre llibre on surti besalu. que te a favor i que en contra ubicar una obra en un lloc que coneixes tant? inconvenients cap, al contrari. si hi ha qualsevol cosa pots anar a veure directament, tens la documentacio mes a prop i la gent a qui preguntar-li. la gent del poble estava encantada. quan el vaig presentar vaig dir que aquella era la meva novel•la de besalu i que els encomanava a tots a fer la seva, que segur que tenien amagada a l’armari. et sents mes comode escrivint sobre epoques antigues com la medieval? no necessariament, perque el pla de vol era un repte i em vaig sentir molt be encara que vaig parlar de temes d’empresa familiar o paracaigudisme, per exemple. t’has de documentar tambe, encara que menys, pero hi ha coses dels nostres dies que et fan anar a l’hemeroteca. el proces es similar.

gironell fulleja la venjanca del bandoler