... sabeu allo quan comenceu a pensar i a pensar, i entreu en digressions en que una cosa porta a una altra, i despres a una altra, com si tot fos una cadena infinita d'hipervincles, i al final resulta que tot esta connectat d'alguna manera, i tot resulta tan inabastable; et sents tan petit i insignificant i alhora tens el cervell tan col·lapsat que sents que entres en una mena de bucle i t'envaeix una sensacio com d'angoixa, de mareig? doncs just aixi em sent jo quan toca parlar de joan miquel oliver, i molt especialment despres d'haver llegit la seua primera novel·la, 'el misteri de l'amor'...
Afegir a Del.Icio.Us


