L'última novel·la de Silvestre Vilaplana ens submergeix en la història de la Bíblia valenciana
Per
Jaume Barber, a 21 de novembre de 2011
...format part del grup d’erudits que en el seu moment portaren a terme la dificil tasca de traduccio de la biblia. despres arribaren els inquisidors i ordenaren destruir tots els exemplars adduint heretgia. i ben aviat l’exemplar de vives esdeve l’ultim i es veu obligat a amagar-se i fugir de la persecucio del tan malvat com eficac juan de monasterio. amb una carrega afegida: a mes de ser el custodi de tan maleit tresor, daniel vives es jueu en una epoca en que ser-ho ja es prou per ser vexat, torturat i assassinat.
vet aqui la paradoxa que no es tal; un jueu salvant de les flames de la inquisicio una biblia cristiana. no obstant, vives la considera igualment seua, i no per cristia, sino perque tota biblia cristiana conte alhora l’antic testament, el llibre sagrat del judaisme. en la llengua del poble, no ho oblidem. i es que no per jueu deixa vives de ser un valencia i alhora un gran enamorat de la seua patria.
l’estany de foc es doncs una lluita contra el temps i contra el curs de la historia. una partida desigual, amb les cartes marcades. i una partida que acaba amb un final dramatic i alhora una petita gran victoria. la biblia valenciana va ser reduida a cendres; tota ella llevat d’un grapat de fulls, els que vives va lliurar del foc, els que avui dia encara es conserven a l’hispanic society de nova york. els que donen testimoni que aquell llibre va existir malgrat l’intent per esborrar-lo de la historia. no deixa de resultar fascinant que aquell fragment conservat, el que preservaria per sempre mes la memoria, fora justament un full de l’apocalipsi.
llegiu-ne un fragment...