Per
Xavi Villalvilla, a 22 de octubre de 2008
...contes, dotats tots d’una gran carrega d’ironia i fins i tot humor negre, suposen un aire fresc a tot el que havíem vist abans. entre centenars de contes plens d’il·lustracions i que deixen poc espai a la imaginacio del nen-lector, molts contes per a jugar es tot imaginacio, tot evocacio. escollir un dels tres finals i pensar per que ha escollit aquell, o posar-se en el lloc de rodari, i fantasejar sobre el destí dels personatges, ja constitueix una idea genial. pero si, a mes, tenim en compte la qualitat mijtana dels contes, aleshores ja parlem d’una obra mestra de la literatura infantil.
la simbologia de molts dels contes es bastant palpable, rodari es permet el luxe d’introduir insinuants i subtils satires sobre la societat, o situacions surrealistes com portes a reflexions mes evidents, i impregna tot d’un sentiment entre la melangia mes profunda i la jovialitat descarada.
per totes aquestes i mes raons, es fa necessari dir que, si be es un llibre destinat en general als infants, la seva ironia i genialitat present en tot el text les fan totalment aptes per a tot tipus de lectors, ja que el public adult pot meravellar-se igualment davant una obra tan inspirada.
aquí podeu llegir tot...
Afegir a Del.Icio.Us
