Un llibre per a nens que sempre pot llegir un adult
...de contes replets d'il·lustracions i que poc espai deixen a la imaginacio del nen-lector, contes per a jugar es tot imaginacio, es tot evocacio. triar un dels 3 finals i pensar per quins s'ha triat aquest, o posar-se en el lloc de rodari, i fantasiar sobre la destinacio dels personatges, ja constitueix una idea genial.
pero si a mes tenim en compte la qualitat mitjana dels contes, llavors ja parlem d'una obra mestra dintre de la literatura infantil. la simbologia de molts dels contes es bastant palpable, rodari es permet el luxe fins i tot d'introduir insinuants i subtils satires sobre la societat, o situacions surrealistes com portes a reflexions mes evidents, i impregna tot d'un sentiment entre la malenconia mes profunda i la jovialidad mes descarada.
destaca, en aquest sentit, el conte quan a mila van ploure barrets (sens dubte el mes conegut), d'on es parteix d'una situacio absurda (la del titol del relat), perque lector i autor s'endinsen junts en les causes de tan extraordinaria circumstancia. a mes, la critica a si mateix que es permet l'autor a l'hora de triar el final, enriqueix molt la visio que pugui tenir el lector, que pot deixar-se convencer per rodari, o be mostrar-se en desacord amb ell, amb el conseguent creixement quant a desenvolupament en la definicio de la personalitat que pot aportar aquest llibre.
sobresurt tambe la volta a la ciutat, on un noi traca amb compas una circumferencia a un mapa de la ciutat, i es proposa caminar la ruta fixada, tra...