Solters convençuts, segur?

Portada del llibre

Els solters també som feliços. Aquesta és la base argumental indiscutible del llibre Solters convençuts, escrit per dos abanderats de la solteria com són l’Imma Sust i el Marc Villanueva.
Una recomanació, si tens parella estable i no estàs massa segur de que ella o ell és el que vols, no comencis a llegir el llibre; segur que abans d’arribar a l’última pàgina hauràs decidit trencar lligams i partir cap a la solteria. Qui sap, potser és el que necessites…

I és que la solteria és precisament l’estat civil que aquests dos reconeguts periodistes defensen encarnissadament. Volen trencar tabús, ser precursors i intentar que la societat accepti els canvis. Primer va ser parlar de sexe, després de viure en parella sense haver passat pels jutjats, ja no diguem per església; així que, sempre segons ells, la següent etapa que s’ha de passar és la de poder estar solter i soltera i no morir en el camí. Potser la següent passa serà la de decidir no tenir fills, però per això la societat encara necessita avançar molt; ha de ploure molt perquè s’accepti que una parella no vulgui tenir descendència, però tot arribarà, segur.

Doncs bé, per a l’Imma i el Marc la solteria no és només un estat civil, sinó un estil de vida i així ho relaten a Solters convençuts: “un és més feliç vivint amb l’esperança que algun dia trobarà l’amor de la seva vida, que vivint amb algú que et demostra cada dia que això mai no passarà”. La pregunta en aquest cas seria, i si trobes a aquesta persona, a aquesta mitja taronja que et complementa perfectament i per la que series capaç de deixar de respirar? Seguiràs sent un solter convençut? Potser hauríem d’acotar termes i més que ser solters convençuts no hauríem de ser de compromís ràpid. Per mi, està bé volar per aquí i per allà, provar, triar, rebutjar…però també acceptar i renunciar.

És veritat que moltes vegades estem tan distrets en nosaltres mateixos, intentant ser els millors a la feina per exemple, que no veiem tot el que passa al nostre voltant, que viatgem tan ràpid que no som capaços de veure el que tenim al costat i per això, ens podem perdre moltes coses importants a la vida. Potser les que més, no ho sé. Crec que està molt bé ser molt bo a la feina i destacar per sobre dels altres per la quantitat d’hores que hi dediques; però arribarà un dia en el que hauràs de dir prou, en el que voldràs descansar i fer-ho acompanyat. Potser aquest dia t’adonaràs que en lloc de ser un solter convençut t’has convertit en una persona a la que li atemoreix el compromís. Siguem capaços de marcar el límit, i la diferència, és clar.

Compra la versió digital del llibre aquí