LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 
Llibres, Llibres digitals, Novel·la

Robinson Crusoe, l’aventura de Defoe

Una novel·la immortal i referent
By , on 25 de maig de 2009
Portada de la novel·la d'aventures més coneguda

Portada de la novel·la d'aventures més coneguda

Amb la lectura de Robinson Crusoe, escrit per Daniel Defoe i publicat en 1719, vaig complir un dels meus primerencs desitjos literaris. Em vaig proposar que si era capaç de llegir aquest llibre amb interès i, per què no, amb plaer, llavors realment m’agradava la literatura. Després de llegir obres mestres com La Fi de l’Eternitat, de Isaac Asimov i Viatge al Centre de la Terra, de Julio Verne, un bon dia em vaig decidir per llegir, en una edició antediluviana, les andances d’aquest nàufrag que és, ara per ara, un autèntic mite i referent en la literatura universal.

És considerada la primera novel·la anglesa, mentre que podem veure en Robinsón Crusoe la clàssica novel·la d’aventures per antonomàsia, a més d’una important autobiografia fictícia. Basant-se en dos nàufrags reals cridats Alexander Serkirk i Pedro Serrano, Defoe va construir, amb una trama senzilla i autèntica, un símbol del colonialisme, de l’home perfecte i de la moral suprema. En realitat el títol complet del llibre és Vida i extraordinàries i portentoses aventures de Robinsón Crusoe de York. Robinson Crusoe és un mariner de York que, en una expedició per Àfrica amb vaixell, és capturat per uns pirates i es converteix en un esclau.

Aconsegueix escapar i és ajudat per un capità de marina portuguès que es dirigeix a Brasil. El vaixell naufraga i és l’únic supervivent, assolint arribar a una illa en la qual, a priori, sembla ser l’únic habitant. Com mig per a sobreviure, pren totes aquelles armes i provisions del vaixell que necessita, a l’espera de ser rescatat. Quan per fi comença a adaptar-se a la solitud (gràcies, entre altres coses, a la seva conversió al cristianisme) i instal·lar-se en la illa, descobreix que no està solament en ella, ja que una tribu indígena caníbal resideix allí. Crusoe immediatament considera als indígenes com enemics, i ajuda a escapar un dels seus presoners que estava a punt de ser executat. Com s’han conegut un divendres, Crusoe li diu ‘Viernes‘ i forgen una sincera amistat, malgrat no coincideixen ni en l’idioma ni en la cultura.

Junts decideixen ajudar als altres presoners capturats pels indígenes, un dels quals és un espanyol que també és un nàufrag que espera l’arribada d’un vaixell. Amb aquest argument, mil vegades revisionat, constitueïx la forma més palpable de materialitzar la frase “La intel·ligència és la capacitat d’adaptar-se a situacions noves”. En aquest sentit, resulta admirable el personatge creat per Defoe, en la mesura que representa el perfecte colonialista britànic, segons els estudis posteriors del novel·lista James Joyce.

Crusoe creu en la justícia suprema, posseïx unes creences religioses estables i coherents, no sent temptacions sexuals i que actua segons una eficiència màxima. El fet que Crusoe ensenyi a Viernes tot el que sap té indicis del imperalismo, del colonialisme cultural, atès que també li converteix al cristianisme i li exposa les riqueses del món occidental. En cap moment Crusoe es dóna per vençut, i manté una perspectiva optimista respecte al seu futur, mostrant en nombroses ocasions la seva estima i afecte per Viernes, referint-se a ell com el seu amic.

Malgrat estar escrita en primera persona, el fet d’explicar esdeveniments llunyans en el temps, fa que l’estil sigui senzill i poc donat a la subjectivitat, donant més importància als successos que als sentiments del propi protagonista. Dóna la sensació que Crusoe quasi ni pensava: actuava. Això decreix la versemblança del text, presentant a un personatge beatificat i engrandit pel relat. No obstant això, crida l’atenció quan Crusoe es autoproclama rei de la illa, entrant en uns matisos polítics abans esmentats. I també és curiós que, malgrat el marí presa diners del vaixell, aquest és completament inútil en la illa, mentre que les eines i provisions són tremendament valuoses i fonamentals per a la seva supervivència en el lloc.

La influència en obres i reflexions posteriors ha estat inconmensurable, com en el cas de l’abans nomenat James Joyce, Karl Marx o el premio Nobel J. M. Coetzee, que va realitzar una revisitació de la trama. Sobretodo per l’argument i per la forma que aquest està contat, de forma esquemàtica i amb freqüents (i agraïdes) el·lipsis, la lectura de Robinson Crusoe és de les més amenes que poden trobar-se avui dia, elevant la seva estátus a novel·la immortal, ja que, a pesar que han transcorregut gairebé 400 anys, encara aixeca passions i desperta un elevat interès en el lector, que sens dubte la tindrà en compte com una de les millors novel·les d’aventures mai escrites.

Fins i tot es troba a faltar una major extensió del text, que hagués aprofundit més en el perfil psicològic del personatge i en la seva evolució humana en la seva estada en la illa. Obra mestra indiscutible de la literatura universal, ideal per a joves per la seva logradísimo aspecte visual i per la seva capacitat de transportar-los directament a la illa. Al cap i a la fi, aquesta és una funció vital de la literatura: transportar al lector a l’univers creat per l’autor. A manera particular, he de dir que Robinson Crusoe està en la meva top 10 personal, i no m’estranyaria que ho estigués també en el que qualsevol que la llegís amb atenció. Pots llegir Robinson Crusoe aquí.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Robinson Crusoe, l’aventura de Defoe”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio