Philip Roth: duresa i qualitat literària al servei de la saviesa

La tragèdia de Roth

L’Animal moribund (2001) és la gran obra que serví de punt de partida d’una altra gran obra: Elegy (2008), d’Isabel Coixet. No entrarem a qüestionar fins a quin punt és lamentable que Penélope Cruz (protagonista de la pel·lícula) no rebés un Óscar per la seva esglaiadora interpretació en aquest film i, en canvi, acabés recollint l’estàtua després de firmar la pobra Vicky, Cristina, Barcelona; però s’ha de dir que la feina que va realitzar en aquella pel·lícula fa honor al dramàtic personatge de Consuelo Castillo.

Recomanables són tant el llibre com la versió cinematogràfica, però no tenen res a veure. No perquè Coixet decidís sortir-se dels marges establerts a les seves pàgines (a nivell d’història, la pel·lícula és excepcionalment fidel al llibre, perdonant el final) sinó perquè dins l’imaginari de tragèdies tendres que acostuma a plantejar Coixet no hi ha lloc per la duresa amb la que escriu Roth.

L’Animal moribund és un llibre petit i lleuger, i també una obra literària profunda i perturbadora. Roth s’acull al seu prestigi per fer afirmacions que ningú s’atreviria a firmar, per emplear un estil que molt pocs són capaços de dominar i, a més, ho fa molt bé. El llibre no és més que un diàleg del seu protagonista cap a un interlocutor que no existeix: nosaltres, els seus lectors. I és un diàleg, i no un monòleg, perquè ens contesta, encara que nosaltres no poguem dir-li res. Ofereix respostes a aquelles preguntes que nosaltres li formulariem si el tinguèssim davant.

I així, amb aquest tipus de narrativa tan arriscat i tan difícil, ens narra la història de sexe, d’atracció, ¿d’amor?, de gelosia, de possessió, d’obsessió, de distància i d’anyorança que viuen ell (David Kepesh, de 70 anys) i ella (Consuela Castillo, de 28).

Les històries entre homes madurs i dones joves i atractives són una tònica habitual en la literatura de Roth, però el llibre no només tracta d’això. Roth es val d’aquest romanç per a situar un home intel·lectual i respectat en una situació que no és capaç de controlar i que fa aflorar les seves pors i debilitats més íntimes.

No és un llibre fàcil. No és un llibre per devorar, pàgina rere pàgina, en una setmana de lectura compulsiva. Gaudir de la prosa de Roth exigeix temps, calma. L’Animal moribund, no és només la història d’una atracció impossible, és la història d’una vida, d’una generació; en certa manera, d’un país. Hi hauria moltes frases que mereixerien ser citades, però n’he triat dues el més representatives possible:

“No importa tot el que sàpigues, no importa tot el que maquinis, fingeixis o planegis, no estàs per sobre del sexe”.

“En tota persona serena i raonable hi ha amagada una segona persona aterrada per la mort.”

Podeu llegir el llibre aquí