Perdona però vull casar-me amb tu

L'obra de Moccia, un èxit

Que consti que no és una proposta per part meva, però fa força temps que mentre vaig a la feina trobo a molta gent llegint aquest llibre, Perdona però vull casar-me amb tu. La majoria dels lectors són dones, i clar, la curiositat va poder amb mi. Així que durant uns dies em vaig convertir en una més que llegia aquest llibre de Federico Moccia. He de dir, que és la segona part de Perdona si te llamo amor, i clar em falta una part de la lectura per acabar de comprendre la vertadera intenció del llibre.

Us diré que els dos protagonistes de la trama, en Niki i l’Alex estan en un punt d’enamorament que resulta massa embafador, però sembla que als lectors els hi agrada. A mi, doncs bé… no massa, però perquè tampoc sóc massa seguidora d’aquest tipus de novel·les. El cas, és que tornen de l’illa de Blu on han passat uns dies inoblidables i meravellosos compartint el seu amor.

La Niki es troba amb les seves amigues i hi haurà una sèrie de problemes que posaran a prova la seva amistat. Per la seva part l’Alex torna a la seva vida normal, i amb ella als seus amics que per coses de la vida han hagut de fer front a moltes dificultats que han posat en perill els seus matrimonis. Davant d’aquest panorama tots es retroben per a parlar de l’amor, cadascun amb les seves peculiaritats tenint en compte l’edat, les situacions personals particulars, etc. Les preguntes que és fan passen per la pregunta universal de: existeix l’amor? És certa la crisis del setè any? Tenen raó aquells que diuen que l’amor no dura més de tres anys? I clar, la pregunta més complicada de totes: l’amor dura per sempre?

I bé, fet aquest resum de la trama del llibre, segur que no us sembla estrany que la majoria de lectors siguin dones. A mi no m’ho va semblar. Diguem que les dones estem més preocupades per aquestes coses que els nostres companys, els homes, i que som un públic objectiu fàcil si ens donen una lectura edulcorada on a més s’intenta desxifrar el vertader significat de l’amor. No sé fins a quin punt el llibre ens ajuda a descobrir-ho, però bé, és una lectura senzilla i entretinguda. Ideal per aquells que no estiguin acostumats a llegir, perquè com us dic és fàcil i força amena. Això sí, si el que voleu és reflexionar sobre l’amor… us proposo que reuniu als vostres amics i amigues i en parleu acompanyats d’una copa de vi, segur que és més divertit i les conclusions de la reunió molt més properes i significatives. Quedeu avisats.