Nou ONG’s critiquen ‘Blanc bo busca negre pobre’ de Gustau Nerín

Sembla ser que l’escrit per Gustau Nerin al seu últim llibre ‘Blanc bo busca negre pobre’ no ha acabat d’agradar a les ONG que treballen al continent africà i ha estat quan el llibre s’ha publicat en espanyol que els hi ha saltat totes les alarmes.

Les crítiques de les ONG's han coincidit amb l'edició en espanyol del llibre

‘El País’ ha resumit el llibre en sis punts ben diferenciats: eficàcia, objectius, models, figura del cooperant, campanyes i complicitat amb els mitjans; i ha enviat el seu treball a l’organisme internacional UNICEF i a vuit persones d’organitzacions no governamentals. Les reaccions, com és evident, no s’han fet esperar i tot i que ‘El País’ publica un reportatge a partir de les seves declaracions també permet que els seus lectors consultin les entrevistes completes, doncs la informació que es dóna es molt amplia i necessita més espai del d’un simple reportatge.

En el seu llibre, Gustau Nerín ataca la labor que moltes organitzacions, cada dia més, estan portant a terme a Àfrica, un continent en el que (i amb així sí que té raó Nerín) després de 50 anys de ajuda internacional les coses no han millorat. L’autor explica: “El continent africà és un immens cementiri plegat de projectes abandonats (…) Allà tot el món sap que les polítiques de cooperació no funcionen… Però això no arriba a occident, on la acció humanitària es presenta com la solució a tots els problemes africans”.

Davant aquestes dures acusacions, diferents punts de vista de diferents personalitats dins les ONG’s. La Montse Santolino, de la Federació Catalana d’ONGD, explica: (La cooperació) “És tan inútil i tan fracassada per el desenvolupament global com el propi capitalisme que la va originar, podem impugnar-lo per això? Ho fa Nerín?” Per Josep Giralt, de la Fundació Vicente Ferrer: “L’enfoc caritatiu assistencial al que fa referència Nerín va sorgir en els anys quaranta i cinquanta, i efectivament no funcionava, però els models han anat evolucionant i ara cohabiten amb altres basats en la justícia social i el respecte, la protecció i la promoció dels drets humans”. Sembla ser doncs, i segons Giralt, que el que Gustau Nerín critica és la cooperació de fa uns anys, no la que hi ha avui en dia.

Des de l’ONG ‘Médicos del Mundo’, Álvaro González explica que les ONG tenen un “rol residual” dins el desenvolupament d’un país; tot i així, són una “peça important de la cadena”. El mateix Nerín reconeix al seu llibre que les ONG espanyoles només controlen el 10% del pressupost destinat a tal fi ja que la majoria queda en mans del Govern i d’altres institucions internacionals.

Així, sembla que ni tot és tan blanc ni tot és tan negre i que la interpretació que en farem dependrà de la nostra capacitat per apreciar l’escala de grisos del món.