Mystic River, de Dennis Lehane

Portada del llibre

Ser hereu d’una cultura de l’exclusió és, pot ser, el que ha dut a l’escriptor d’origen irlandès Dennis Lehane a escriure un text tan demolidor i destructiu com va ser la seva novel·la més celebrada, Mystic River (2001). Nascut a Dorchester, a l’estat de Boston, Lehane assegura que varen ser els ambients urbans del lloc on va créixer el que més l’inspiraren a l’hora de recrear els espais dels seus llibres. Així, el mapa social que dibuixa l’autor ho és tot menys tranquil·litzador. La ciutat es converteix en un paisatge indòmit, una mena de selva on les lleis dels homes son d’allò més perverses i retorçades. Ningú està fora de perill.

Sense cap mena de treva, la història comença amb un fet devastador. Jimmy, Sean i Dave són tres amics que gaudeixen de la seva infantesa fins que uns policies abusen sexualment del petit Dave. Aquest fet marcarà les seves vides per sempre, a més de separar-los definitivament, de la seva amistat i del seu estatut com nens. Vint-i-cinc anys després, la filla d’en Jimmy apareix assassinada. L’encarregat de la investigació no serà altre que Sean. No obstant això, Jimmy, ple d’angúnia i frustració, utilitzarà els seus propis mitjans (poc ortodoxes, per cert) per trobar i castigar l’assassí.

Amb un ritme frenètic i cada volta més intrigant, ens adonem que el mateix Dave pot estar implicat en la mort de la filla de Jimmy, al temps que Sean intenta buscar desesperadament un culpable dins dels marges que estipula la llei. Encara que cadascú dels personatges intente fer el millor per a ell i per als seus, la moral institucional xocarà amb la llei del carrer. On els crims se paguen amb altres morts… i els deutes antics se salden amb més sang.

Foto de Dennis Lehane

La tesi de que la societat nord-americana és un poble històricament construït sota els imperatius de la violència i la marginació, són a la base en Mystic River. La naturalesa de l’ésser humà està tractada ací a través d’una forta capa de misantropia. Com si Lehane ens estigués dient que els veritables perills de l’home no estan fora. No hem de buscar culpables externs, sinó furgar dins de les nostres ànimes.

La novel·la va ser adaptada amb un gran èxit de crític i públic per Clint Eastwood, i premiada amb dos Oscar. Dennis Lehane és un dels autors actuals més prolífics cinematogràficament parlant. Tant Gone Baby Gone (1998) com Shutter Island (2003) han estat adaptades per noms tan importants com Ben Affleck o Martin Scorsese, respectivament.

Fotografia de l’autor per LarryKnight en Flickr