Mira’m. Contes de vides especials.

Portada del llibre

Avui no volem parlar-te de cap autor cèlebre o conegut, sinó de varies persones ordinàries que han plasmat en un llibre les seves experiències i sentiments més profunds. Encara que ells no són com la resta, els agradaria que els tractessin com tal. Els autors del llibre són especials perquè tenen una minusvalia, però són com tots els demés perquè senten, riuen i ploren de la mateixa manera. Aquest llibre està dedicat a les fronteres que s’interposen entre aquells que són considerats com distints i tota la resta. Per a que un dia desapareguin.

Mira’m, contes de vides especials és un llibre per a aquells que volen trobar autenticitat i sinceritat a través de la lectura. Editat per Cossetània Edicions (també pots trobar-ho en versió digital), el llibre respon a una iniciativa de la fundació Mas Albornà. Un grup que porta més de 40 anys realitzant valuosos treballs per a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a la zona de l’Alt Penedès. Els noms propis es succeeixen: Mercè, Ada, Marius, Elisabet, Àngel, Miquel, Josep, Rafael i Margarida. Tots ells han volgut compartir amb el lector les seves biografies.

Fer una ullada cap una realitat aliena y quasi invisible és un exercici de responsabilitat social que tots hauríem de fer. Per respecte a tots aquells que ens passen desapercebuts, que són invisibles per a nosaltres, preocupats com estem en les nostres vides. Les persones amb diferents graus de discapacitat, així com els malalts mentals, existeixen i formen part de la societat… encara que hi hagi qui prefereixi obviar aquest fet. Es més, si mirem de prop a qualsevol persona, tot el món és diferent de la resta.

La normalització i la integració també passa per descobrir allò que ens diferencia, però sobretot, el que ens uneix. A través de

Gema Hassen Bey, campiona olímpica d'esgrima en cadira de rodes, una de les poques persones públiques amb un grau de discapacitat

la voluntat de nou escriptors que han volgut posar veu a totes aquestes persones excloses de la vida pública, el lector pot conèixer altres realitats de més a prop, encara que no puguem posar rostre als confidents. De vegades (jo diria sempre) la força de les paraules pot arribar a calar en aquell qui llegeix. De què serveix veure una foto d’un noi en cadira de rodes si no podem escoltar la seva historia. Les coses que no li agraden de la vida, les dificultats amb les que ha de lluitar. Però també les seves inquietuds i anhels, la gent a qui estima o per qui es fa estimar.

Sense dubte, un exercici humil per part dels escriptors i un pas de gegant per a la resta.

Pots comprar el llibre en versió digital aquí

Foto d’Emma Hassen Bey per Fundación Bip Bip en Flickr