Miquel Martí i Pol, el poeta del poble

Fa quasi nou anys Catalunya va perdre a un dels poetes i escriptors catalans més importants de tots els temps, Miquel Martí i Pol. Nascut el 19 de març de 1929 a Roda de Ter (Osona), era d’origen obrer i als 19 anys ja començà a escriure en català. Tot i així, el seu camí literari va començar uns anys abans, quan Martí i Pol en tenia 16 i es va fer de la Penya Verdaguer. Una tuberculosi als 19 anys l’obliga a estar al llit una llarga temporada, un temps que l’autor aprofita per llegir i que marcarà per sempre la seva vida i és que és en aquest moment quan Martí i Pol decideix dedicar la seva vida a la literatura.

Una de les seves obres més conegudes

Pel que fa a la seva biografia, cal destacar la seva participació durant la dictadura franquista en multitud d’activitats culturals catalanistes i la col•laboració amb el PSUC. L’any 1970 marcà un abans i un després en la vida del Miquel doncs se li diagnosticà una esclerosi múltiple; tot i així, i sense fer cas a les restriccions que la malaltia li anava imposant dia rere dia, va continuar publicant poesia.

La primera obra que trobem en el seu palmarès és ‘Paraules al vent’, un llibre de poesia que va publicar el 1954 i que va comportar-li el seu primer reconeixement, el Premi Ossa Menor. Uns anys més tard, el 1977 rep el Premi Lletra d’Or per ‘El llarg viatge’ i durant tota la seva carrera ha guanyat fins a tres vegades el Premi de la Crítica de la poesia catalana, un per ‘Estimada Marta’, l’altre per ‘Suite de Parlavà’ i l’últim per ‘Un hivern plàcid’. A més d’aquests guardons també ha rebut el Fastenrath, el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, entre d’altres.

Si ets alumne de batxillerat, fa poc que ho has estat o ets pare d’algun, segur que l’obra de les esmentades que més et sona i que més present tens és ‘Estimada Marta’ i és que ja fa uns anys que és lectura obligatòria per la selectivitat. Per acabar aquest post, crec que no hi ha millor forma que amb el començament del poema, un poema que encén l’ànima.

‘Estimada Marta’

‘Mira’m els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d’un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l’arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record’