Mà dura, de Brian Aldiss

Es difícil analitzar un llibre en el context del seu autor quan aquest surt del seu gènere habitual i fa un gran giravolt per endinsar-se en un relat molt personal i intimista. Aquest és el cas de Brian W. Aldiss (1925), novelista de ciencia-ficció, que ofereix a Mà dura una història sobre l’adolsecent d’origen burgués Horatio Stubbs, conformant el primer volum d’una trilogía sobre el despertar sexual del noi, descrit amb explicitud i una sorprenent honestedat.

Horatio és un noi reflexiu i analític que porta com pot el seu pas al món adult. Té forts i inevitables disputes amb els seus pares perquè, a partir de les seves primeres experiències sexuals, ell es veu més madur i ells segueixen veient-lo com un nen. El relat comença amb una situació familiar en la qual Horatio s’adona que ha tingut relacions amb tres dones que estan presents en aquell moment, i li serveix com a premisa per a recapacitar sobre la incapacitat de sentir-se segur i tranquil des d’aleshores.

Cal destacar que el principal i més evident defecte del llibre és que no resulta amé, i això és fonamental perquè a partir d’aquí es noten totes les seves virtuts i mancances. L’autor cau freqüentment en la morbositat per a sortir del pas en escenes complicades. Al cap i a la fi, són les histories d’un noi que comença a relacionar-se activament amb el sexe, però fa la impressió que narrar amb exhaustivitat les escenes eròtiques és l’únic recurs d’Aldiss per a mantenir l’antenció del lector.

Però aquest mancança també fa que l’autor treballi més l’estil, que malgrat estar narrat pel propi escriptor aconsegueix un bon equilibri entre el caos narratiu d’un noi adolescent i l’eloqüència que aconsegueix que els fets arribin al lector de forma molt visual. A més, es descriu més una atmosfera molt elaborada, amb la guerra de fons i la preocupació general entorn a ella. De fet, Mà dura pot considerar-se com una d’aquelles novel·les que el lector pot recordar com una pel·lícula que ha pasta davant els seus ulls.

Una novel·la digna, sense és, igualment interressant que avorrida, però que posa en evidencia unes importants limitacions d’Aldiss a l’hora de sortir-se del seu genere habitual on, sense cap dubte, se sent més còmode. No obstant, constitueix un relat molt a tenir en compte sobre el món adolescent.