LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 
Especials

Los buenos suicidas, la segona novel·la de Toni Hill

Torna la investigació d’Héctor Salgado i continuen els misteris al voltant de la seva exdona
By , on 20 de juliol de 2012

Los buenos suicidas

120.000 exemplars venuts de El verano de los juguetes muertos, de Toni Hill, són aval més que suficient per deixar-nos emportar per Los buenos suicidas, l’esperadíssima continuació d’aquesta novel·la de l’escriptor barceloní que, a més, ha estat traduïda a 15 idiomes.

Tant la crítica com les vendes han recolzat la tasca de Toni Hill amb la seva primera novel·la, publicada a l’estiu de l’any passat, i enguany esperen que les noves aventures de l’inspector Salgado siguin també del seu gust. Los buenos suicidas (Debolsillo) pot entendre’s com una tornada molt esperada de la bona novel·la negra mediterrània, sobretot tenint en compte els temps foscos que ens estan tocant viure. L’acció d’aquesta segona novel·la de Toni Hill es situa a una Barcelona que ha perdut la seva lluentor, que no és tan atractiva com abans com a conseqüència de la crisi econòmica. Aquest nou aspecte de Barcelona es veu identificat en l’ambient fred i plujós que es viu a tota la novel·la i també a la seva trama.

Un cop finalitzades les festes de Nadal, l’inspector Héctor Salgado segueix obsessionat per la desaparició de la seva exdona, la Ruth, i espera amb el nou cas que té entre mans aconseguir treure’s del cap, ni que sigui per una estona, el perquè ha acabat en una situació tan desgraciada.

El cas, en aparença, sembla molt senzill: un home, director financer d’una companyia de productes cosmètics, acaba amb la vida de la seva dona i després es suïcida. D’entrada sembla un cas més de violència domèstica (malauradament), però les investigacions porten el cas cap a una altra dimensió quan es troben indicis de que pot estar relacionat amb una altra mort. Així doncs, la trama ja està servida per a que l’inspector Salgado comenci a fer indagacions en el món de l’empresa, on les coses no acostumen a ser el que semblen i resulten ser gairebé sempre molt més complicades. Al mateix temps que es dur a terme aquesta recerca, la Leire Castro, companya d’investigació d’Héctor Salgado, segueix esbrinant coses sobre la desaparició de la Ruth. Fent la seva tasca no sap que està començant a destapar alguns secrets que poden resultar molt més perillosos del que ningú havia pogut pensar.

A les entrevistes que ha realitzat l’autor, psicòleg de formació i molt lligat al camp de la traducció literària, ha comentat moltes vegades que la idea original d’aquesta novel·la va sorgir mentre escoltava la successió de suïcidis que es van produir a França fa uns anys entre els treballadors de France Telecom. El fet que en l’entorn empresarial es cometessin aquests suïcidis va ser el que el va posar en el camí d’escriure sobre els suïcidis, però després la historia va anar seguint el seu camí (com tan sovint fan les novel·les). El resultat final és que Los buenos suicidas no té res a veure amb allò, però sí que queda palès, en paraules de Toni Hill, que els bons suïcides són aquells que no es suïciden.

El fet que l’empresari suïcidat sigui d’una companyia de cosmètics no és aleatori. L’autor va escollir expressament aquesta branca empresarial com una metàfora de la vida mateixa, on les coses no són el que semblen i on existeixen les falses aparences i la bellesa artificial.

Si us va agradar El verano de los juguetes muertos, Los buenos suicidas té molts punts en comú amb la primera novel·la de Toni Hill. Com ja hem vist, l’ambientació a Barcelona és comuna, com també els seus protagonistes, els casos sense resoldre, les investigacions en paral·lel, la provocació i els petits detalls de la narrativa de l’autor, etc. però també és cert que existeixen algunes diferències que no poden passar desapercebudes. Per exemple, hi ha canvis en l’estructura narrativa que suposen una innovació i diferenciació, com ara la duració de les investigacions.

En aquesta segona novel·la són més llargues, amb el que es guanya en temps narratiu per descriure més i millor els personatges. Per exemple, Salgado ha evolucionat d’una novel·la a l’altre i en la seva descripció es nota com els sis mesos transcorreguts des de la trama anterior han provocat canvis en el seu caràcter i el seu tarannà. L’evolució de Salgado, Leire i altres personatges també es posa de manifest en els petits detalls de la seva vida quotidiana amb els que Toni Hill omple part de la narració. Aquests fragments, fora de la trama principal, són essencials per comprendre el caràcter dels protagonistes de la història, com bé ha de saber aquest escriptor i psicòleg.

Per molts, aquesta segona novel·la és millor que l’anterior, molt més profunda i complexa. D’altra banda, lluny de donar per acabades les històries d’Héctor Salgado, Toni Hill ja pensa en una tercera entrega on tindrà un paper molt important la Ruth, la desapareguda exdona de l’inspector. Tot i això, l’autor considera que també li agradaria poder fer una altra novel·la policíaca sense aquests protagonistes.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Los buenos suicidas, la segona novel·la de Toni Hill”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio