Les flors del mal, el punt de partida del simbolisme

Les flors del mal

Mira que m’agrada llegir, i molt! Em passaria hores i hores llegint tots els diferents tipus de novel·les que existeixen: històriques, psicològiques, d’aventures, d’intriga… un llibre ha de molt dolent perquè no m’agradi i la veritat és que fins i tot aquests me’ls acabo llegint, per allò de poder opinar amb fonament, suposo.

Però quasi sempre el que llegeixo és novel·la. No sé perquè, però suposo que m’he acostumat des de petita a llegir en prosa i em costa molt endinsar-me en els poemes així com ho faig en les novel·les. El mateix em passa amb el teatre, tot i que menys. Doncs bé, fa uns dies el meu tiet em va recomanar, segons ell, un bon llibre de poesia anomenat Les flors del mal del poeta francès Charles Baudelaire. El nom de l’autor em sonava d’haver-lo estudiat a alguna classe de literatura, per això vaig decidir anar a la biblioteca i agafar-lo. Encara no l’he llegit, però us diré que les vibracions que em dóna són bastant bones.

Charles Baudelaire era el poeta francès conegut com el poeta maleït. Amb Les flors del mal marca el començament d’un nou moviment literari al segle XIX, el simbolisme. Aquest corrent va ser una reacció contra el naturalisme i el realisme, alguns dels seus autors més importants, com Joris-Karl Huysmans, van començar com a naturalistes, però amb els anys van veure en el simbolisme el seu refugi. Aquest seguia en bona part l’estela del romanticisme, representant els aspectes més foscos i gòtics de l’antic corrent.

El 23 de juny de 1857, Charles Baudelaire publica Les flors del mal, un llibre que en principi s’hauria d’haver anomenat Les lesbianes o les limbes. Inicialment tenia 100 poemes recollits en diferents seccions, com Spleen i ideal, El vi o La mort. En els seus escrits Baudelaire s’endinsava en temes transgressors com en aquella època podia ser el lesbianisme o Satan. Per això, i després de la publicació de 1300 exemplars es va obrir un procés judicial contra l’autor per ultratge a la moral pública; com a conseqüència va haver de pagar 300 francs i sis dels seus poemes van ser censurats.

El 1861 es va publicar una nova versió sense els sis poemes però amb 30 poemes nous i fins i tot una nova secció. Però la publicació definitiva no va arribar fins el 1868, quan es recuperarien els sis poemes publicats i a més s’afegirien els que l’autor va incloure al llibre Brases. Així l’última publicació i la que ara em disposo a llegir té 151 poemes, dividits en sis seccions.

Uns poemes amb una història com aquesta em van semblar molt atractius i són ara el principal reclam que els hi trobo, a més de que hi ha la traducció en català. Veurem si són capaços d’enganxar-me a la poesia!