Les cendres d’Àngela: una recomanació

Ja tenim aquí l’estiu i amb ell la calor, les ganes de platja i les vacances. Per fi podem gaudir d’una mica de temps per nosaltres mateixos, per relaxar-nos i fer el que més ens agrada. Uns agafaran el cotxe i marxaran a la costa, d’altres l’avió per visitar Europa, d’altres més tranquils es passaran el dia entre la piscina i la platja. Personalment, tinc una pila de llibres que m’esperen impacients a la prestatgeria.

El meu pare em va regalar pel meu aniversari Les cendres d’Àngela, un llibre del que havia sentit molt a parlar però que no havia tingut l’oportunitat de llegir. Ell mateix em va fer cinc cèntims del que narrava el llibre i em va deixar amb la mel als llavis.

És la història autobiogràfica de Frank McCourt i ens acosta a la seva família irlandesa. La vida d’Àngela, la mare de Frank, és terriblement dolorosa; va arribar a Amèrica durant la Gran Depressió, on va conèixer a Malachy, el seu futur marit i pare de l’autor. Aquest era un home d’Irlanda del Nord alcohòlic i inepte que no va sinó empitjorar la vida d’Àngela. Malachy no treballava i es gastava els diners que l’Estat els hi donava en alcohol. Amb cinc fills en tres anys la família McCourt retornà a Irlanda, la seva terra natal, quan la filla més petita morí.

El fet de que a les venes dels nens hi hagués sang nord irlandesa complicarà encara més la dolorosa vida d’aquesta família i ens arribarà a mostrar, fins i tot, els conflictes existents entre els col·laboradors de l’IRA. Tot però vist des de la mirada innocent d’un nen molt observador, capaç de transformar la seva cruenta realitat en un món divertit i ingenu.

Només amb la perseverança d’Àngela per culturitzar els seus fills i el viatge a Amèrica que emprendrà Frank ens mostraran un petit raig de llum dins aquesta turmentada família. La mescla del dolor i l’horror amb la bellesa i l’amor marquen aquesta novel·la dels anys noranta. Una història que ens parla de l’esperança i de la llum que pot sorgir dins la més profunda obscuritat. I potser és per aquest últim punt que em sento tan atreta per aquesta novel·la, el fet que fins i tot dins la cova més obscura hi pugui arribar a haver un raig de llum fa que l’esperança, aquella que només es perd al final, augmenti.

Aquest és només el primer dels meus llibres reservats per la lectura estiuenca, poc a poc us aniré explicant la resta, us asseguro que hi ha material per una bona estona. Quines són les teves recomanacions per aquest estiu? Comparteix-les amb nosaltres!

Compra el llibre en versió digital aquí