Las travesuras de la niña mala, de Vargas Llosa

Una obra discreta de Vargas Llosa

Lluny del que es podria pensar, el gènere de la literatura eròtica no està mancat en absolut d’autors importants. La sexualitat humana, amb totes les seves vessants més retorçades i obscures, ha estat objecte d’estudi per part de molts escriptors. Alguns d’ells han centrat la seva obra sobre aquest fil conductor, altres hi han fet incursions esporàdiques. Seria el cas de Mario Vargas Llosa que, amb Travesuras de la niña mala, narra la història de dos amants marcats per la devoció incondicional d’ell i les constants traïcions d’ella.

La història d’aquests dos emigrants peruans s’estructura al llarg dels set capítols que integren el llibre seguint una pauta pràcticament calcada: Ricardo, el protagonista, viu la seva vida en alguna ciutat europea fins que la figura d’Otilia (nom vertader de la “niña mala”, que n’adoptarà molts al llarg de la novel·la) irromp en el seu ecosistema per a destruir-lo i després tornar a desaparèixer. Així construiran una història d’amor i desamor, de tendresa i crueltat, que realment no aporta gran cosa al panorama literari actual.

Un mal llibre, segons el meu parer, o, potser, una mala novel·la romàntica. ¿Un bon exemplar de literatura eròtica? Resulta difícil de dir. Vargas Llosa ens ofereix multitud d’escenes d’alt contingut eròtic, sexualitat explícita, i s’ampara en les descripcions de l’actitud dels seus personatges durant aquests moments per retratar també la seva personalitat.

L’actitud que ella (la camarada Arlette, madame Arnoux, Kuriko… “la niña mala”, en definitiva) adopta davant el sexe és molt original, molt rica a nivell de significat i potser el millor del llibre. Ella amb el que realment gaudeix és el sexe oral: oferir el seu cos per a que li administrin plaer i concentrar-se en aquest plaer internament, sense compartir-lo, sense permetre-li al seu amant formar-ne part. Aquesta forma de fer funciona molt bé com a reflexe de la seva personalitat i trajectòria. Es tracta d’una dona castigada pel seu passat, una persona que sempre ha volgut molt més del que li ha tocat tenir i que no ha dubtat mai en emprar la seva bellesa física per seduir als homes i aconseguir d’ells el que volia. És conseqüent, doncs, que amb l’únic home amb el que no ha de fingir el que no sent (perquè la seva entrega és tan incondicional que ni tan sols això li exigeix) busqui assolir el plaer de manera directa i funcional.

Aquestes relacions evolucionaran al llarg de la novel·la, i veurem a la “niña mala” inmersa en vertaderes aberracions sexuals a les que es sotmet per pròpia voluntat després de convertir-se en l’amant d’un mafiós japonès. Aquí Vargas Llosa desplega el seu imaginari més pervers, oferint-nos episodis de voyeurisme i mencionant pràctiques molt desagradables i violentes.

Ricardo Somocurcio, per la seva banda, és probablement un dels personatges més anodins, grisos i depriments que ha donat la literatura. Tot i la fogosa passió i l’empedernit enamorament que sent per la seva “niña mala”, sexualment queda limitat a la total summissió als seus desitjos i a la seva incapacitat per imposar-se a ella masculinament.

L’editorial Algafuara ens ofereix les primeres pàgines del llibre per a llegir-les