La pell freda, el millor començament per Sánchez Piñol

Portada del llibre

Per desgràcia no són molts els autors catalans que escriguin en català que aconsegueixin un reconeixement mundial. És una llàstima, ja que les persones de molts racons del món es perden obres mestres escrites inicialment en català.
No és el cas però, de la novel·la escrita per Albert Sánchez Piñol. La pell freda ha estat traduïda a 26 idiomes i serà portada al cinema de la mà, sembla ser, de David Slade, director de 30 dies d’obscuritat.

És veritat que tenir èxit no és sinònim de qualitat, sinó que li preguntin a Dan Brown, o més bé als seus lectors; però en aquest cas la fama és més que guanyada. La història se’ns presenta en forma de memòries. Les memòries d’una persona qualsevol ja que en cap moment s’identifica qui és el protagonista, de fet no sabem ni quin és el seu nom. Només coneixem pinzellades del seu passat, un passat marcat per la lluita per la independència d’Irlanda; el protagonista és un soldat de l’exèrcit que lluita per la separació que decideix deixar enrere aquesta època i fugir. Accepta un treball d’oficial atmosfèric a una illa perduda enmig de l’oceà Atlàntic per un any; a l’illa només hi ha un far habitat per un home molt estrany, Batís Caffó, que no el deixa viure amb ell al far.

El protagonista llavors, no té més remei que dormir la primera nit a una cabanya de fusta enmig del no-res. La sorpresa ve quan, mentre dorm, es atacat per uns éssers monstruosos que surten de l’aigua. Primer els anomena granotots i posteriorment “citauca”, llegit al revés “aquàtic”. L’irlandés aconsegueix convèncer a l’home del far per viure amb ell i així poder vèncer els monstres. Allà però, descobreix que el faroner no viu sol sinó que té a una “citauca” domesticada, que també li serveix d’amant.

Aneris, sirena al revés, aconsegueix despertar els sentiments de l’irlandès que a partir d’aquell moment es veurà atrapat dins dubte moral. Una novel·la veiem, que combina el gènere de terror amb la narració trepidant del gènere d’aventures i que ens presenta reflexions morals sobre la soledat que ens faran gaudir de la lectura. Una advertència, prepareu-vos per un final trepidant, conseqüència de la narració amb un ritme frenètic i anguniós que no us deixarà aixecar-vos de la cadira fins que no l’hagueu acabat de llegir. És un llibre curtet, fantàstic per passar l’estona i gaudir del bon temps de l’estiu fresquets a una hamaca.