LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 
Llibres, Novel·la

La Divina Comèdia de Dante Alighieri

Un dels clàssics sempre present
By , on 13 de setembre de 2010

La Divina Comèdia

Sí, sí, ja ho sé. Sé que us vaig dir que la poesia no era el que més m’apassionava. Però estareu d’acord amb mi en que hi ha clàssics que no es poden perdre, tot i que siguin poemes. Crec que La Divina Comèdia, de Dante Alighieri forma part d’aquesta col·lecció d’obres mestres que tothom hauria de tenir a la seva prestatgeria i si bé és veritat que llegir-lo de principi a fi és bastant pesat, sí que és divertit fullejar-lo i llegir les seves parts de tan en tant; encara que passin mesos entre una i l’altra.

Si coneixeu més o menys el fil de la història no us serà difícil llegir el poema èpic per parts ja que és un llibre bastant dens que poc resultar fins i tot feixuc. La història ens endinsa en els mons místic de l’Infern, el Purgatori i el Paradís. A través dels poemes Dante, que protagonitza el relat, recorrerà acompanyat de diferents personatges tots els estrats d’aquests mons, començant per l’infern i acabant al Paradís.

La primera part ens narra el descens de l’autor a l’Infern acompanyat per Virgili, autor de l’Eneida, a qui Dante admirava. Durant el viatge ens descriu com és l’infern (en forma de con invertit i amb la punta cap a baix). També detalla cada un dels nivells que formen aquest món, estant situat a la punta més profunda Lucifer, amb el cap de Judes a la boca. Passat el més terrorífics dels mons i pujant de nivell, Dante i Virgili arriben al Purgatori. Allà, a diferència de l’infern, és possible redimir els pecats i cada cop que se’n supera un es puja un nivell. En aquest paratge existeix l’esperança, sentiment inconcebible a l’infern.

Després de superar els diferents nivells del purgatori Dante ha de separar-se del seu amic Virgili, ja que ell no és digne d’entrar al paradís, i és recollit per Beatriu. Amb ella descobreix els estrats del paradís, depenent del grau de bondat. A diferència dels altres dos mons, al Paradís no es puja de nivell ja que cada un rep el que ha aconseguit en vida però no hi ha enveja, tothom és feliç amb el que li ha tocat. De la mà de Beatriu, Dante aconseguirà arribar a Deu, la llum més pura.

El fet que l’obra de Dante es digui Divina Comèdia té una explicació molt més senzilla del que qualsevol, almenys jo, pot pensar quan la descobreix. Dante li va posar en un principi Comèdia pel simple fet que no era una tragèdia, ja que tenia un final feliç. Amb els anys i gràcies al caràcter místic del relat al substantiu se li va unir l’adjectiu Divina. I així ens ha arribat a nosaltres la Divina Comèdia.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “La Divina Comèdia de Dante Alighieri”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio