LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 
Novel·la

Josafat, de Prudenci Bertrana, retrat d’un heroi modernista

By , on 25 de abril de 2010

Portada del llibre

Josafat és un clàssic de la literatura contemporània catalana. Escrit en 1906 per Prudenci Bertana, avui considerem aquest llibre com un dels màxims exponents de la corrent modernista del pensament. El motiu principal que recorre el text de Bertrana és la idea de dicotomia. Amb un sensible simbolisme, les relacions de l’heroi amb el món que l’envolta són les que defineixen els preceptes de l’esmentat moviment. Així, tenim el vici contra la virtut, l’heroi contra la natura, l’individu enfront la massa… al cap i a la fi, el bé contra el mal.

Ja al inici, la dicotomia que amb més força s’estableix és aquella que fa referència a les discordances entre un món rural i l’espai urbà. Agafant la filosofia de Rousseau, Bertrana ens proposa la idea de que l’home sols pot ser feliç i pur en un estat salvatge de l’existència. El camp, l’espai rural, és el lloc primigeni i propi a l’ésser humà. En aquest mitjà neix Josafat, però les ànsies de progressar en la vida el fan abandonar casa seva. Quan arriba a la ciutat, mai tornarà a ser el mateix. Poc a poc esdevindrà un home en negatiu, degradat, bestial. La noblesa i els bons sentiments queden enrere.

El tema del fanatisme també és ben clar dins de l’obra. Josafat, sempre del costat de l’església, no dubtarà en aplicar la força bruta si algú del seu voltant no respecta la llei divina. No obstant això, serà ell el primer en degradar la seva condició humana. Un dels punts més importants per entendre la destrucció de Josafat és la impossibilitat del personatge per canalitzar els seus impulsos sexuals de manera sana. La repressió catòlica juga un important paper per comprendre la contradictòria personalitat de  l’antiheroi crepuscular creat per Prudenci Bertrana.

Vistes des del campanar de la Catedral de Girona

Quan Josafat, aïllat per l’Església en un campanar, es retroba amb un antic amor de joventut, la Pepona, es farà evident el que podria haver sigut la seva existència si no haguera abandonat la terra promesa, el paradís, el món rural. Però la Pepona, convertida en prostituta, no arriba sola. Amb ella l’escriptor introdueix el personatge de la Fineta, que prompte intentarà (amb èxit) seduir sexualment a Josafat. Perdut pel sentiment de culpa, l’antiheroi és incapaç d’acceptar els seus errors (les seves pulsions) i decideix acabar amb la vida de la seva amant. El seu final, com no podia ser d’una altra manera, és acabar boig.

Bertrana composa una obra que perfectament pot inscriure’s dins de la narrativa del decadentisme europeu. Josafat és més que un personatge, és una figura carregada d’un gran simbolisme que serveix per expressar idees profundes. Un fanàtic que no por suportar la passió, una tornada al mite de la Bella i la Bèstia, un artista incomprès. Un heroi típicament modernista és aquell individu inadaptat que ha de lluitar contra les forces de la natura, contra el seu instint animal i contra les lleis incontrolades que dominen l’existència humana.

Vistes des del campanar per 122 en Flickr

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Josafat, de Prudenci Bertrana, retrat d’un heroi modernista”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2018, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio