Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

Portada del llibre

Tots aquells que estimen l’obra literària de Mercè Rodoreda coneixen el seu gust pels motius florals, afició que va desenvolupar gràcies a la influència del seu avi matern Pere Gurguí, al que l’autora estava molt lligada. Si fem un repàs mental a la seva trajectòria literària ens adonem que les flors es troben presents en pràcticament cadascun dels seus llibres. Moltes vegades comparada amb l’escriptora anglesa Virginia Wolf, Mercè Rodoreda utilitza una narrativa simbòlica, amb al·legories poètiques i descripcions preciosistes. On les flors tenen un lloc important.

En la novel·la que  avui comentem, l’al·legoria pren la forma d’un jardí. El seu jardiner serà l’encarregat de narrar al lector els esdeveniments i es constituirà com l’element que uneix el jardí amb la particular historia de la família Bohigues. A través de sis capítols que representen els sis estius que es rememoren al llibre, el narrador ens mostra un univers de luxe i riquesa, uns personatges que durant l’estiu es dediquen a una vida hedonista i despreocupada… però que amaguen secrets i drames interns. Estem davant d’uns homes i dones que paguen les seves faltes del passat al present, i amb interessos molt elevats. I, encara que no ho sembli, tots busquen una quimèrica existència basada en la troballa de l’amor vertader.

Una vida que no és el que sembla, unes trames familiars inquietants. Un paradís terrenal en forma de jardí que contrasta amb un interior podrit: el dels mateixos personatges, les seves mentides i els seus secrets. El temes recurrents de Rodoreda es situen al centre del relat. Així, la vida dels personatges estarà marcada pel fracàs amorós, la mort i el rebuig de la maternitat. La Rosamaria perdrà el fill que espera, així com el seu gran amor, l’Eugeni. El llibre es centra particularment en el triangle amorós del matrimoni Rosamaria-Francesc i el seu veí Eugeni.

Fotografia de l'autora

Finalment, la casa d’estiueig on treballa el jardiner serà venuda perquè Rosamaria i Francesc es traslladen definitivament a Barcelona. Una etapa es tanca, les distintes histories conflueixen cap a un final comú que, no obstant això, quedarà obert en certa manera. Els personatges ja no són els mateixos que al principi de la novel·la. Les seves il·lusions, els seus pensaments, els seus amors… tot ha canviat poc a poc. Una nova etapa que comença i una vella que s’acaba.

Fotografia de Mercè Rodoreda per art_es_anna en Flickr