I tant: la segona part de Les cendres d’Àngela

Portada de Les cendres d'Àngela

Ho sé, n’estic segura, ja heu acabat de llegir Les cendres d’Àngela i us heu quedat amb ganes de més. Tranquils, és normal. La bona literatura escasseja i quan es troba una novel·la, poesia, obra teatral o breu que val la pena llegir, enganxa. Et quedes sempre amb ganes de més i a vegades això és bo. Doncs bé, Frank McCourt no ens volia deixar amb la mel als llavis quan escriví la seva obra mestra, per això, va completar-la amb una trilogia. I tant és la segona part i El professor la tercera, tot i que va escriure l’última abans que l’intermèdia, rareses de geni diran alguns.

Amb I tant McCourt ens narra el periple d’un jove irlandès de dinou anys, ell mateix, a partir del desembarcament del vaixell que l’ha portat lluny de casa. És el principi de la persecució del somni americà i com tots els somnis, no és gens fàcil aconseguir-lo. Davant la pregunta que li formulen just després d’arribar a Estats Units: Oi que és un gran país aquest? L’autor, que té dinou anys i acaba d’anar-se’n al llit amb una dona no pot sinó contestar: I tant!

Però McCourt desconeix encara tot el que un immigrant ha de viure a la terra promesa per aconseguir els seus somnis. Serà reclutat per l’exèrcit, que l’enviarà a Alemanya; haurà de treballar dur als molls i s’enamorarà d’una jove protestant, fet que li portarà més d’un problema. Però entre tot això, l’autor trobarà el temps necessari per començar la universitat; moment que marcarà el seu futur.

Pel que fa a l’estil del llibre, aquest és potser i sempre des del meu punt de vista, massa col·loquial. És veritat que amb aquest to el que vol fer l’autor és retratar els estrats més baixos de la societat; però crec que arriba a abusar d’aquest registre. La narració de les vivències personals són la tònica principal, però no sempre s’encadenen de la millor forma possible, provocant que fins i tot sembli que només són vivències juxtaposades.

Tot i així, I tant forma part d’una col·lecció d’obres que no té pèrdua. Potser Les cendres d’Àngela i El professor tenen una qualitat literària més elevada, però les tres es necessiten mútuament. Juntes són una història completa, sense fractures, la història d’una família irlandesa que provà sort a Americà però que no aconseguí resultats positius fins la segona generació, quan l’autor es convertí en El professor.