La d’avui és, sense cap dubte, una d’aquelles novel·les que arriben a la part més profunda de l’ésser humà. Amb Factotum, Charles Bukowski ens obre de ple la seva vida, no només a nivell professional o sentimental, sinó en tots els sentits. Bukowski ens introdueix en el món dels poetes maleïts americans (incapaços de separar-se de la seva llegenda negra, com J.D. Salinger) a través de la vida i penoses i patètiques aventures del seu alter-ego.
L’argument ens parla de Herny Chinaski, un escriptor que ha aconseguir lliurar-se de la guerra i viatja de ciutat en ciutat, acceptant treballs-brossa i sous ridículs per a emborratxar-se i escriure relats a revistes més o menys humils. A partir d’aquí, l’autor ens obre un cosmos decadent que sembla emergir del mateix protagonista i girar al seu voltant. L’alcohòlica set de Henry, la seva passió per les drogues i les ganes de sexe el portaran a tot tipus d’apartaments inhabitables, terballs esclavitzadors i experiències (les apostes a l’hipòdrom, les baralles de borratxos…) que ens guien per les diferents ciutats que travessa el protagonista.
És també una novel·la d’amor difícil. Al llarg del llibre apareixen un munt de dones, més o menys importants, començant per porteres simpàtiques que li faciliten l’allotjament, seguint per esbojarrades joves a les quals perd de vista a bars de carretera i acabant per la dolorosa Gertrude. Encara que Henry no s’aproxima en cap moment a la figura d’un galant, a través de les seves relacions podem veure al mismíssim Bukowski parlant de sí mateix quan declara, amb la veu de Chinaski, que “l’amor és per a gent real” o “sempre m’han agradat les senyores amb vestits de senyora”.
Una novel·la que, a més, no deixa de parlar de lluites obreres, la despòtica hegemonia de l’economia o una literatura en crisi. En resum, un llibre de poetes i sobre poetes.
Amb Factotum, Bukowski ens facilita la seva visió del món. A través d’un estil sec, directe, sense rodeigs i amb metàgores entre simples i més aviat fosques, ens ofereix la poesia maleïda americana, els seus pilars bàsics i l’escenari, sense oblidar el protagonista. Un Ulises que ens ofereix per a que ens identifiquem i, a la vegada, no arrivem a comprendre mai. Henry Chinaski, etern cesant, bebedor i incomprés. Un monstre, la bogeria feta home.
Afegir a Del.Icio.Us
Comentaris de “Factotum, un reflex de Charles Bukowski”
Encara no s'han realitzat comentaris.