Ernest Benach: “La política 2.0 ha de permetre la interacció entre polític i ciutadà”

Ernest Benach segueix amb la presentació del seu llibre

Política 2.0 és el títol el llibre del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, en el qual explica aquest concepte, en posa exemples i fa referència a l’ús que es pot fer de les noves tecnologies a la política. El Sr. Benach ens va rebre al Parlament de Catalunya per a conversar al voltant de les xarxes socials i la política, a més d’altres temes que recentment han estat notícia. Sense cap dubte, el domini que té de les noves tecnologies li ha permès obrir un debat interessant sobre la seva integració dins la política. El seu exemple és interessant per a conèixer com de proper pot arribar a ser un polític de primera línia amb els ciutadans, assumint certs riscos però també generant un diàleg interessant amb altres persones, companys, polítics i ciutadans.

Què és la Política 2.0?
En teoria la política es fa a través de la web 2.0 com a concepte interactiu, però va més enllà. És aquella política que ha de permetre una major interacció entre polític i ciutadà, forçar més el diàleg i enlloc de parlar a la gent parlar amb la gent.

Quina rebuda ha tingut fins ara Política 2.0?
Interessant. Encara l’estem presentant, ha sigut un debat bastant llarg. Hi ha hagut una bona acollida i algunes aportacions positives que fan pensar.

Quins riscos observa en el fet que un polític sigui tan accessible a la xarxa?
Que és molt accessible i tot és molt més arriscat en determinats moments. Però si no arrisques no pots canviar les coses. Malgrat els dubtes i els temors hi ha moments en què cal arriscar.

Quin temps li dedica a les xarxes socials i al seu bloc en el dia a dia?
No es pot parlar en quantitat de minuts i hores. És una qüestió d’integrar-ho a la teva feina. Per exemple, un fumador quant temps dedica a fumar al dia? És difícil de saber. Això és el mateix, ho integres i forma part de la teva dinàmica de treball. Jo no he deixat de fer res per això.

Considera que els polítics catalans aprofiten les noves tecnologies per a apropar-se als ciutadans?
Comencen tímidament a plantejar-ho, però estem a l’inici de tot plegat.

Es considera un pioner?
Som uns quants, no sóc pas jo sol. Però d’entrada a la gent que es dedica a la política no li és fàcil. Hi ha hagut un increment i va a més però molt poc. La bona resposta a la pregunta és saber quants hi haurà d’aquí a un any.

A nivell espanyol i europeu hi ha?
Sí, i els segueixo fins i tot. Hi ha gent que ho assumeix de manera sincera i positiva, però hi ha qui ho fa com a tàctica electoral. A Catalunya possiblement a nivell d’estat està una mica per davant.

Un polític pioner en l'ús de les xarxes socials

Com està funcionant la iniciativa de Parlament 2.0 i què valora més?
Està en marxa però no s’ha acabat. Crec que està funcionant bé, hi ha bones experiències d’interactivitat, i la victòria més important és trencar alguns esquemes a partir dels quals el Parlament no podia fer certes coses. El fet de ser transparents i explicar el que fem és un gran avantatge.

Creu que la participació dels ciutadans en plataformes com aquestes o altres, per a mostrar les seves propostes, queixes, inquietuds, pot acabar en frustració per no rebre resposta o influir en cap decisió política?
No hi ha un remei miraculós ni una única solució. Això és un tema que va en el temps, sostingut , constant i amb mesures diverses. El que trencarà la desafecció no és una solució màgica sinó l’aplicació de moltes solucions en diversos àmbits i sostingudes en el temps. Per tant és una feina lenta i llarga.

Hi ha més proporció de polítics 2.0 o de ciutadans 2.0?
Probablement de ciutadans 2.0. Però és una mica com tot, els polítics no són tan diferents.

En temps en els quals el conjunt de la política ha perdut credibilitat davant els casos de corrupció, com es pot treballar per a millorar la imatge de la resta?
Crec que amb mesures de transparència. El polític ha de canviar alguns paràmetres en el seu funcionament. S’ha d’implementar molta humilitat a l’hora de funcionar i hem d’assentar les bases perquè les coses funcionin d’una altra manera. L’exemple tòpic és la llei electoral. Si no hi ha unes base política de fons que decideix canviar la llei electoral i fer més proper el ciutadà i el polític no servirà de res un ordinador d’última generació.

Les noves tecnologies en són una bona eina? Com?
Estem plantejant mesures que promoguin el diàleg, i aquest és un terreny fort. Les noves tecnologies el que fan a la societat és facilitar les coses i a la política també ha de ser així.

Ha impulsat el projecte Parlament 2.0

En temps d’estalvi públic i privat, com es poden utilitzar les noves tecnologies per a contribuir-hi?
Forma part de la dinàmica de funcionament de tot plegat. Només en paper ja et pots estalviar molts recursos. També amb l’estalvi de temps. Cal tenir sentit de l’eficiència també. Al Parlament hem començat a reduir circuits, a eliminar paper… Per exemple, hi ha desenes de milers de preguntes que hi ha entre el Govern i el Parlament i ara tot va per correu electrònic.

En els diferents referèndums sobre la independència, té constància del paper de convocatòria que han pres les noves tecnologies?
Han influït i moltíssim. Han suplert en part els elements clàssics d’una campanya tradicional. Hi ha hagut un ús molt intel·ligent en aquest àmbit.

Podria ser un element important en el cas de fer un referèndum vinculant sobre la independència a tot Catalunya?
Hauria de ser-ho, segur.

En el cas de la consulta sobre la Diagonal, creu que es podria haver aconseguit un millor grau de participació amb l’ajut de les xarxes socials?
Segurament, però les coses no són mai blanques o negres, els anàlisis han de ser més globals. S’havien d’utilitzar les xarxes socials però també amb un debat molt diferent. Aquest és un exemple de que la tecnologia ha fallat i de que cal anar més enllà. El moment de fer la consulta és molt delicat per la crisi i hi ha molts factors que s’ajunten.

Sobre la possible legislació del burka a les escoles, creu que una consulta popular a la xarxa mostraria el ‘no’ dels catalans, o sí que ho percebrien com una necessitat?
És una consulta molt relativa, els debats s’han de fer bé. Copsar l’estat d’ànim de la gent i què es pensa estaria bé. En qualsevol cas jo no vaig dir això. Jo estic en contra del burka, absolutament. Però no sé si hi ha un estat d’ànim prou generalitzat per a portar aquest debat al Parlament. Siguem conscients de la importància i la relativitat de les coses, i que cada cosa cal fer-la en el seu moment i lloc.

Va rebre'ns al Parlament de Catalunya

A Facebook ja es poden trobar molts grups que promouen la vaga pels retalls de salaris. Com observa les possibles grans mobilitzacions dels propers mesos?
Respectables perquè no és una situació fàcil, hi ha una crisi que fa molt mal i la gent defensa els seus drets i allò que ha aconseguit històricament. És lògic que en un moment de dificultat hi hagi reivindicacions. També cal una reflexió paral•lela de la situació que vivim i que cal buscar solucions.

2.910 seguidors al Twitter aquest matí… què és el que més li agrada de la interacció amb ells des de la seva posició de polític?
Senzillament és a partir de qüestions que plantegen, comentaris que fan… Em serveix per a copsar estats d’opinió perquè és una finestra oberta nova.

Obama en té més de 4 milions i és l’únic polític que s’ha colat entre les celebrities més seguides del món… el considera un bon referent com a dirigent?
És un referent però d’una dimensió diferent a la catalana.

Què li recomanaria als diferents presidents de Govern d’Europa o altres potències sobre la seva presència a la xarxa?
Que ho entenguin com un escenari nou de la política i que és bo ser-hi. A partir d’aquí que ho facin sent ells mateixos, amb sinceritat i transparència.

Fotos: Meritxell Fandiño