Els androides somien xais elèctrics?, per Phillip K. Dick

Aquesta és la història d’un llibre eclipsat per la seva pròpia adaptació al cinema. Quan Phillip K. Dick va escriure aquesta novel·la el 1968 ja era un autor de ciència-ficció de culte, avalat per obres anteriors com El Tiempo Desarticulado, El Hombre en el Castillo, Ojo en el Cielo o Los Tres Enigmas de Palmer Dietrich. Però va ser el 1982 el moment en el qual Dick va arribar a la fama internacional en ser adaptada aquesta novel·la al cinema per Ridley Scott. La pel·lícula es va dir Blade Runner, i està considerada una de les millors de la història del cinema, i el film per excel·lència del gènere de ciència-ficció.

Desgraciadament un infant el va impedir veure amb els seus propis ulls com el seu univers particular anava arribant a gent de tot el món. Abans de continuar, però, cal preguntar-se, és millor el llibre o el film? És complicat dir-ho.

Per una banda hem de tenir en compte que els arguments difereixen bastant, encara que la trama principal i els noms dels personatges es mantenen. El guió de David Webb per a Blade Runner semblava un nou punt de vista de Els androides somien xais elèctrics?. Però parlem de la novel·la…

El 1992 el futur és devastador. La majoria de la població mundial està emigrant a Mart, ja que la Tercera Guerra Mundial ha creat un ambient radioactiu res saludable i un desencant davant la vida a la Terra. Uns androides intel·ligents anomenats Nexus-6 van ser fabricats per les tasques de colonització, i conscients de la seva imminent mort decideixen rebelar-se contra els éssers humans pel que consideren un abús de tots els aspectes.

Dick Deckard, un caçarecompenses de California, és una de les persones que prefereix quedar-se a la Terrra, malgrat els desitjos de la seva dona Iran. Deckard haurà d’acabar amb sis dels androides, als quals només se’ls por identificar amb un test anomenat Voigt-Kampff. El desenvolupament pel qual Deckard va trobant-los és magistral, i Dick ho fa realment visual.

Hi ha escenes del llibre impressionants on és impossible saber per als lectors si els personatges són androides o humans, per posar un exemple de les moltes situacions apassionants del llibre. Parlem, doncs, d’una obra imprescindible, una obra mestra de ciència-ficció. No podem dir que és la novel·la més rodona del talentós Dick, en favor de Ubik, però sí compleix les condicions per a ser la més representativa, original i sorprenent de l’autor.