La pintura sempre ha tancat un misteri difícil de desentranyar. Més encara quan el cinema no havía fet la seva fulgurant aparició, cegant les retines de generacións futures i forjant una nova cultura visual. A la pintura s’amaga una voluntat de profunditat nugada amb la inevitable veritat, la trista realitat podríen dir alguns, de que sólament es tracta de pigments arrastrats sobre una tela, a l’espera de que la seva projecció sobre l’espectador provoqui emocions especials sobre la seva ànima. Tot menys indiferència, clar!
Qui es veu arrosegat per l’encanteri de un retrat, com a pintor o com a espectador, s’enfrenta a aquesta mentida. Però es veu obligat a comprendre-la! La pintura, com la palabra, recull alguna cosa de la realitat per a comunicar-la a una altra persona mitjançant l’encanteri del símbol.
En aquesta obra de ficció, que podríem dir de pintura-ficció, tots el avantatjes de la inmortalitat per l’imatge, la disculpa de la bellesa front a la moral, un jove innocent i ben plantat es retratat amb un efecte inesperat. A partir del moment on el quadre és acabat va a pasar algo curiós: El temps no pasará per al retratat. Ni la enfermetat, ni els gestos que el temps va surcant al rostre al vent de les emocions, ni l’envelliment…Rés no es vorà en el aspecte de Dorian Gray.
En camvi, el seu retrat romandrá tancat dins un obscur àtic, va mostrant poc a poc l’aspecte que reflecteix la vida del personatje, inclús, la seva moral. De fet, el retrat mostra la seva ànima mentre el seu aspe
cte personal es mánte en la joventut.
Quan s’ha convertit en un fill de puta de vida disipada i assasí per avorriment, el seu aspecte als ulls dels demés continúa estant el de un jovenet angelical. De fet, el retrar desnuda la seva ánima. El seu aspecte es manté congelat a la juventut. Quan s’ha convertit en un fill de puta de vida dissipada i assasí per avorriment, el seu aspecte de cara als demés continúa estant el de un jovenet angelical. No així el seu retrat qui va assolint un aspecte grotesc.
Es un joc d’inversions, i no per la sexualitat sospitada de alguns personatjes o del mateix escriptor de la novel.la. Així, es profunditza en l’idea de fins a quin punt la cara es l’espill de l’ànima o de si els retrats aconseguixen mostrar-nos el que volen: La profunditat del personatge més enllà d’una simple representació pel al reconeiximent, com una foto d’un carnet d’identitat.
Aquesta obra es una de les més famoses d’Oscar Wilde, famòs per el seu enginy i reivindicat com homosexual més tard.
Fonts: “El retrat de Dorian Gray” Alianza editorial. Página oficial d’Oscar Wilde. Wikipedia.
Afegir a Del.Icio.Us
Comentaris de “El retrat de Dorian Gray”
Encara no s'han realitzat comentaris.