El joc de l’àngel segueix creixent

La versió en català ha estat un èxit

Després del majestuós èxit de L’Ombra del Vent, Carlos Ruiz Rafón -que recentment ja s’ha traduït també al japonés, de la seva versió original en català- tenia davant seu el gran repte de publicar una nova novel·la que mantingués el llistó tan alt com el seu primer gran títol. Així, el suspens es va acabar amb el naixement de El joc de l’àngel, una novel·la que té relació amb l’anterior -i amb dues més de l’autor- que torna a ambientar-se a la gran Barcelona.

Des de la seva estrena el 2008, l’obra de Zafón ha superat de llarg el milió de vendes a Espanya i les 200.000 a Amèrica. A més, al maig es va treure la versió en català del llibre, amb 100.000 exemplars que també han copsat l’atenció del lector català. El joc de l’àngel s’ha convertit ja en un nou fenomen literari que és interessant analitzar.

L’ambientació a Barcelona i la continuació de molts punts en comú amb L’ombra del vent ha aconseguit fidelitzar a molts lectors que ja havien llegit la novel·la anterior. A més, l’estil d’escriptura de Zafón afavoreix l’intriga de certs moments de la trama. Potser un dels pocs ‘peròs’ que li podem trobar és la descripció excessiva en algunes parts -alguns crítics es refereixen bàsicament als inicis del dia, la descripció de com es pon el sol…-, la qual cosa ens recorda també a L’ombra del vent.

Al marge d’això, El joc de l’àngel presenta fins i tot una narració més elaborada i un to més amè o d’humor en algunes fases del llibre. També el perfil del protagonista del llibre té moltes semblances com la joventut, la relació amb els llibres i els episodis d’intriga i suspens. De fet, els seus noms, David i Daniel, també tenen molta simil·litud.

Aquestes són petites claus que han ajudat a lligar ambdues obres d’una forma prodigiosa, observant les vendes aconseguides. A més, a això hem d’afegir la bona difusió que se n’ha fet -traducció a 36 idiomes, per exemple- no només en forma d’exemplars en paper sinó també a la xarxa.

En la versió en català, podem observar la seva web Eljocdelangel.cat, amb informacions actualitzades de l’obra que el lector pot anar seguint. A Youtube podem veure vídeos relacionats amb l’obra i donar la nostra opinió, i també s’ha creat un grup de Facebook i un de Flickr on veure més informacions i imatges lligades a l’obra. Fins i tot s’han organitzat rutes guiades per Barcelona per a seguir alguns dels escenaris de la novel·la.

En conjunt, una autèntica estratègia de marketing, aprofitant la gran força de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, que ha fet d’una bona obra un reclam de masses. Sempre hi ha qui prefereix L’ombra del vent -ho he sentit més d’un cop-, però en tot cas El joc de l’àngel és el segon esglaó que molts lectors han pujat tot seguint les històries de Zafón. Hi haurà una propera, probablement també situada a Barcelona, però per això encara haurem d’esperar.