Encara pots veure la casa d'Ana Frank a Amsterdam
El diari d’Ana Frank narra una història amb paraules de la seva protagonista, una nena jueva de 13 anys. És la història de la invasió nazi a Holanda. Aquest relat verídic explica la particular situació de vuit persones, entre elles Ana i la seva família, composta per la seva mare Edith Frank-Holländer, el seu pare Otto Frank i la seva germana tres anys major, Margot, que es van amagar en l’annex ocult, d’unes grans oficines per a escapar de la repressió nazi.
Van Romandre amagats en aquest lloc situat en la ciutat d’Amsterdam des del 12 de juny de 1942 fins al 4 d’agost de 1944 quan van ser finalment oposats. Els agents de la Gestapo van detenir a tots els ocupants i els van dur a diferents camps de concentració.
Ana Frank és sens dubte el personatge històric que més ha contribuït a conservar el trist record de l’holocaust, que representa una de les majors atrocitats de la història de la humanitat. El seu testimoniatge serveix per a conèixer els horrors del nazisme en tota la seva dimensió i duresa. En el seu diari personal, que va començar a escriure tot just un temps abans de la invasió nazi, Ana Frank expressa els seus sentiments i emocions durant la seva estada, oculta de la vista de l’exèrcit nazi.
També explica les reaccions i les diferències en la convivència amb els seus acompanyants en la Casa de darrere, nom amb el quin van batejar al seu transitori estatge que avui s’ha convertit en un museu. En aquesta golfa van conviure dues famílies: la Família Frank i la família van Pels i un vell dentista del poble cridat Fritz Pfeffer. Van intentar d’aquesta manera, protegir-se i evitar que els nazis els trobéssin i els transferíssin a camps de concentració.
El particular amagatall es trobava situat en les oficines on treballava el pare d’Ana. Els companys de treball d’aquest es van encarregar de proporcionar-los als vuit jueus el menjar i la roba necessària per a la seva estadía, àdhuc sabent que existien fortes represarías a qui refugiés a un jueu en aquella època. Quatre antics companys del pare d’Ana eren els únics que sabien on es trobaven, allà estarien segurs si ningú deia res i si ningú s’assabentava.
Per a oculta l’entrada a la casa de darrere, havien col·locat un armari que tapava la porta. El començament del diari d’Ana Frank, parla de la seva vida normal, detalls de com era el col·legi i la seva relació amb amics i amigues, comentaris típics d’una nena de 13 anys. Després, en el període que s’havien instal·lat en la casa de darrere, parla de la seva adaptació a l’amagatall i als seus companys. Al principi li costa molt la convivència, ho passa molt malament, ja que tots la prenen com una nena estúpida i xerraire, ja que era la menor del lloc. Ella explica com només confiava en el seu pare, li parlava de tots els seus problemes ja que se sentia més còmoda amb ell que amb la seva mare.
Per a ella el seu pare era un bon exemple d’home, en canvi la seva mare li semblava el pitjor exemple de dona i de mare, perquè creia que ella no aguantaria viure la seva vida com la seva mare, que solament s’ocupava de les qüestions de la casa. Ana volia arribar a ser una mica més en la vida. Ella va explicant la seva experiència dia a dia. La majoria de les jornades li resulten excessivament fastidioses, en aquell amagatall no troba res a fer, però alguns altres dies, segons relata, els passava plorant en la seva habitació ja que el tancament fa decaure el seu estat anímic. El mal humor també era bastant normal en l’amagatall, l’estat en el qual vivien fastiguejava a la majoria de les persones.
Per aquesta raó, els vuit jueus allí ocults no van tenir una relació d’amistat, simplement coexistien en el mateix espai i procuraven fer una vida el més normal possible. Després d’un any en la Casa de darrere, Ana es va fer certament amiga de Peter el fill de la família Van Pels. Detalla en el seu diari un cert enamorament entre els dos joves, i la majoria de les nits les hi passaven en l’habitació d’ell, mirant per la finestra les estrelles i la lluna.
Aquests van ser els moments més feliços que Ana va descriure durant el seu temps a l’amagatall. També apareix entre els relats del diari un robatori ocorregut en les oficines, que va provocar en els habitants de l’annex una intensa por. Existia en les seves ments l’horrorós pensament que la Gestapo els podia trobar i els sorolls dels lladres en les oficines, van provocar en els refugiats la sensació que els havien trobat.
Es van adonar que es tractava de lladres quan, en veure’ls a ells, els lladres van sortir corrent. Els delinqüents s’haurien imaginat que es tractava de guàrdies de seguretat del lloc. Finalment van ser trobats pels nazis el 4 d’agost de 1944. Després de romandre durant un temps en els camps de concentració de Westerbork i Auschwitz, Ana i la seva germana major, Margot, van ser deportades a Bergen-Belsen, on ambdues van morir durant una epidèmia de tifus a causa de les dolentes condicions d’higiene que es trobaven, entre finals de febrer i mitjans de març de 1945.
El seu pare, Otto Frank, va ser l’únic dels vuit jueus amagats en aquell annex d’oficines que va sobreviure als camps de concentració. Quan va regressar a Amsterdam, una de les persones que els havia ajudat durant la seva estada en l’amagatall, li va lliurar el diari que la seva filla havia escrit mentre van estar allí. En l’any 1947, Otto Frank va recordar que Ana sempre li estava dient que quan sortís anava a publicar el seu diari, i va decidir publicar-lo, perquè tot el món s’adonés a través del testimoniatge d’una nena com va anar l’horror de l’època Nazi.
Des de llavors, s’ha convertit en un dels llibres més llegits en tot el món. Després de la defunció de Otto Frank en 1980, va traslladar els escrits a l’institut Holandès per a la Documentació de la guerra. En l’any 1998 es va tornar a editar el llibre amb la incorporació de cinc pàgines més, que fins a llavors no eren conegudes Aquest diari representa, sense cap dubte un important document històric per a recordar la barbàrie de la doctrina nazi. La publicació del diari d’Ana Frank va impactar en l’opinió publica i fins a va ser adaptat al teatre en 1956 per Frances Goodrich i al cinema en 1959 per George Stevens
Afegir a Del.Icio.Us
2 Comentaris en “El diari d’Ana Frank”
Parlant del famós diari de L’anne Frank, que té molt de suc, m’he decidit, abans d’abordar-lo, de començar amb un altre llibre icona del tema: “Night”, d’Elie Wiesel. Abans d’entrar en el diari de la Srta. Frank crec que és millor familiaritzar-se amb el Sr. Wiesel per anar fent boca. Aquest tema és una mina inexhaurible. Com un barret de prestigitador en el qual, ficant-hi la mà i sense esforç, surten conills de cinc en cinc i sense parar. Si vols fer una mirada al blog, que tot just acava de néixer i està a les beceroles, gràcies per endavant.
Gràcies company,
bona iniciativa la del blog, espero que tinguis una bona experiència amb ell. L’història d’Anna Frank, com dius, és una mina que mai s’acabaria i ens ensenya a comprendre molt millor aquella època. Salutacions.