El búfal de la nit de Guillermo Arriaga

L'obra d'Arriaga també va arribar al cinema

Guillermo Arriaga, nascut el 1958 a Ciutat de Méxic, va saltar a la fama com el creador de les brutals històries que, sota la magistral direcció de González Iñárritu, van convertir-se en un gran èxit cinematogràfic (Amores Perros, 21 Grams i Babel).

La denominada “trilogia Arriaga-Iñárritu” conforma una obra de gran nivell que probablement firmaria qualsevol cineasta, però no és l’únic que ha sortit de la seva afilada ploma. Avalen la seva trajectòria altres creacions tan impactants com el guió de The three burials of Melquiades Estrada, dirigida per Tommy Lee Jones, o les seves novel·les: Esquadró guillotina, Un dolç olor a mort i El búfal de la nit.

El búfal de la nit planteja com dos adolescents (Manuel i Tania) intenten sobreviure al trasbals provocat pel suicidi de Gregorio, millor amic del primer i exnòvio de la segona. Gregorio és un personatge macabre i calculador que acaba intern en un centre psiquiàtric, incapaç de controlar les visions que el turmenten i l’acaben conduïnt a mutilar-se violentament.

Manuel i Tania alternen la preocupació per la creixent autodestrucció d’aquest company estimat amb la culpa derivada d’haver començat una relació a les seves esquenes, relació que s’ha anat enfortint fins a adquirir més importància que el destí del propi Gregorio.

La seva mort, lluny d’esborrar els fantasmes del passat, farà que aquests aflorin amb tota la seva intensitat, allargant les ombres de la culpa i els enganys, fins que aquests es tornin insostenibles i duguin els personatges a situacions límit. Arriaga dibuixa amb pinzellades fines personatges complexes, controvertits, turmentats, culpables. Presenta un univers que ens arriba a través del filtre subtil de Manuel, protagonista i narrador, filtre que l’autor aprofita de forma còmplice i amb el que hem de comptar per a comprendre la dimensió global dels fets.

Arriaga dóna una lliçó d’austeritat literària oferint-nos molt amb molt poc. Defugint descripcions òbvies, evitant plantejar un dilema de “bons” contra “dolents”, renunciant als girs i ganxos als que solen aferrar-se els escriptors per a mantenir la tensió del lector. L’autor ens parla dels personatges enfocant petits detalls, accions quotidianes, gestos i frases que els doten de profunditat. Desde la seva prosa lleugera, ens parla d’aquelles coses que defineixen la verdadera identitat de l’ésser humà.

Una obra amb atmòsfera, un llibre d’algú que realment té coses a explicar. El mateix Arriaga comentava: “Explicant històries els éssers humans podem festejar els profunds dolors de la vida. Per això s’escriuen novel·les i contes i guions. Per això escric jo”. Esperem que no deixi de fer-ho.

Podeu veure aquí la versió cinematogràfica