Editorials a Barcelona: petites entre grans

Exposició al FAD

Quan vaig llegir la notícia al diari, vaig saber que hi aniria tan aviat com pogués. 101 petites editorials, desconegudes totes elles, s’han unit en una exposició a l’espai de Foment de les Arts i del Disseny de Barcelona (davant del MACBA) i obren gratuïtament les seves portes fins al dia 22 de Gener.

Editorials que cuiden la qualitat del contingut i busquen l’originalitat en la forma. Que ofereixen noves formes de presentació i ens suggereixen autors dels quals mai havíem sentit a parlar. Autors desconeguts amb una trajectòria increïble, una qualitat contrastada. Herois de la literatura, de la cultura. Els fronts de resistència cap a un panorama editorial on cada cop hi ha més gent que llegeix els mateixos llibres, que compra les mateixes sagues. Les mateixes portades que veiem dia rere dia al metro, als centres comercials, a les consultes del dentista. Les mateixes portades que ocupen les posicions més adequades i properes a totes les grans llibreries.

Gràcies a aquests editors independents, somiadors, que creuen que el valor de la seva feina va més enllà de la rentabilitat, hi ha esperança per a molts escriptors novells que no compten amb res més que el seu talent per a publicar les seves obres.La mostra, que inclou 500 llibres de tots els gèneres possibles (còmic, gastronomia, contes infantils, novel·la, poesia, entrevistes …) suposa un univers de literatura indie molt recomanable.

Tot i això, hi ha errades d’execució. Advertim la mancança típica de les iniciatives culturals: una falta endèmica d’esperit comercial. A vegades tinc la sensació de que hi ha una inclinació equivocada a considerar que allò valuós culturalment no ha de rebre mai un cop de mà del marketing. En aquest cas, els resultats haguessin estat molt millors si s’hagués pensat més en el lector que en el llibre.

Una mostra d’aquest tipus no genera una afluència massiva, però si targetitzada. Als pocs que s’acostin a visitar aquesta exposició, el que segur no els manca és entrega, interès. Crec que, en comptes de deixar llibres abandonats sobre les taules, s’hauria d’haver organitzat un calendari presencial d’editors i autors, de manera que els assistents poguessin aprofitar per xerrar amb un d’aquest productors de cultura, fer preguntes, interactuar. Hagués augmentat molt la riquesa de l’esdeveniment i hagués suposat una oportunitat pels editors d’expressar-se, de verbalitzar el seu argumentari, de generar notorietat.

Una taula rodona d’editors, una conferència d’un autor de còmic, un parell de professionals del sector passejant entre els llibres i oferint un somriure als visitants. Per altra banda, un aspecte tan sorprenent que em costa de creure: els llibres de la mostra no estaven a la venda. ¿Si no ofereixes al públic uns llibres tan difícils de trobar en una situació tan propícia, quan aconseguiràs que algú els compri? Ja no parlo de beneficis per a les editorials, sinó pels propis assistents. A mi m’hagués agradat comprar-ne dos o tres, i ara m’hauré de trencar les banyes per trobar-los.

Foto: Fad.cat