LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Post tagged with ‘viatje al centre de la terra’

Novel·la

La vacant imprevista, de JK Rowling

By , on 25 de març de 2013

JK Rowling és una de les autores més importants del Regne Unit. Famosa mundialment per la seva saga de Harry Potter, un cop finalitzada la història del noi mag, l’escriptora va anunciar la seva intenció de publicar una novel•la adulta. Ara per ara, ha assegurat que no continuarà escrivint més llibre sobre l’estudiant de Hogwarts, però això no vol dir que s’aturi la seva carrera com a escriptora (tot i que, amb els beneficis obtinguts amb els 7 llibres, el parc d’atraccions i les 8 pel•lícules, no ho necessita pas). A finals d’any passat es va publicar ‘La vacant imprevista’, una novel•la molt sorprenent, no tant per l’estil narratiu sinó pel to i la història que hi narra.

‘La vacant imprevista’ comença quan en Barry Fairbrother mort inesperadament. L’home de 44 anys era membre del consell del seu poble, Pagford, defensor del barri marginal dels Fields, proper a Yarvil, la població del costat amb la qual hi ha una enemistat històrica. Aleshores, es convoquen eleccions per veure qui pot substituir el seu escó. Hi ha tot tipus de candidats, més a favor dels Fields o en contra, que opinen que allà només hi ha drogoaddictes i el centre de desintoxicació Bellchapel és una despesa innecessària. Els crítics amb els Fields opinen que el barri hauria de formar part de Yarvil.

Al llibre hi apareixen molts personatges, d’allò més curiosos i originals. No es pot dir que destaca, precisament, pel seu estil, perquè recorda molt a les novel•les de Harry Potter, per tenir un vocabulari àgil i ràpid de llegir. Però sí que cal destacar la construcció dels personatges, perquè hi ha de tot, des dels més marginals, com la Krystal Weedon i la seva mare Terri, fins a les classes més benestants com els Mollison o els Fairbrother. A les pàgines de la novel•la es coneix la història de tots els personatges, que són molt originals i sorprenents. A més, a l’hora de parlar, cadascú té el seu vocabulari en funció de la seva condició social.

Continue reading »

Comments (0)
Llibres

‘Nelson Mandela por sí mismo’, un recorregut per la vida de Madiva

A través de cites reviurem moments públics i privats de la seva història
By , on 6 de juliol de 2012

Tot i que aquest blog estigui especialitzat en literatura en català, crec que Nelson Mandela es mereix ser l’excepció que confirma la regla; per això, avui parlarem del primer llibre de cites autoritzat de l’expresident sud-africà, ‘Nelson Mandela por sí mismo’ (Plataforma Editorial). Un llibre que recull les cites més inspiradores d’un dels personatges més inspiradors de la història, un personatge que parla de drets, llibertats i superació.

A la seva terra natal, Sud-àfrica, el coneixen com Madiva, un títol honorífic atorgat pels vells del clan Mandela. Va ser el primer president d’un país subdesenvolupat que s’elegí de forma democràtica, per sufragi universal; passà 27 anys a la presó acusat de sabotatge; lluità per la igualtat multiracial, defensà la via diplomàtica per aconseguir els objectius, guanyà el premi Nobel de la Pau (1993)… i centenars de coses més que el convertiren en la persona que avui és, un home que s’ha guanyat el respecte de tots amb les seves paraules i accions.

Continue reading »

Comments (0)
Premis

VI Premi Sambori Òmnium

Un premi escolar de narrativa en català destinat a promoure l’ús literari de la llengua catalana
By , on 31 de desembre de 2011

Òmnium Cultural convoca el VI Premi Sambori Òmnium, el premi escolar de narrativa en català destinat a promoure l’ús literari de la llengua catalana a les escoles i instituts. Enguany s’espera que participin al certamen més de 20.000 joves, tot i que només 18 aconseguiran lluitar amb el guardó Sambori Omnium Catalunya.

Portal web del concurs

Les bases del concurs són les següents:
1.Es convoca un premi de narrativa obert a tots els escolars del Principat, la Franja i Catalunya del Nord.
2.Les narracions hauran de ser individuals, originals i escrites en català.
3.La temàtica de la narració serà lliure.
4.S’atorgaran premis a les categories següents:
•Cicle Inicial de Primària (1r i 2n)
•Cicle Mitjà de Primària (3r i 4t)
•Cicle Superior de Primària (5è i 6è)
•Primer cicle de secundària (1r i 2n d’ESO)
•Segon cicle de secundària (3r i 4t d’ESO)
•Batxillerat i cicles formatius

Continue reading »

Comments (0)
Autors

Blanc bo busca negre pobre, de Gustau Nerin, una crítica a la cooperació internacional

Per aquest escriptor i antropòleg les ONG’s han provocat més dependència a Àfrica
By , on 4 de maig de 2011

Ensenye'm a pescar!

La cooperació internacional és una pràctica cada dia més de moda. Les diferències que hi ha entre el primer, segon i tercer món són cada cop més evidents i sembla ja impossible que els més afavorits mirin cap un altre costat i continuïn la seva vida com si res no hagués passat, sobretot perquè cap al nou costat a on miren també hi ha pobresa i malestar. Davant aquesta situació insostenible i que a tots, o quasi tots, ens “toca la fibra”, existeixen diferents camins per prendre. Alguns decideixen deixar-ho tot i embarcar-se amb l’objectiu de posar el seu granet de sorra en la solució del problema; d’altres decideixen participar en alguna ONG o associació de forma econòmica perquè sigui aquesta i la seva estructura interna qui resolgui el problema; d’altres, aconsegueixen entrenar la vista i fer-la immune a les imatges de desesperació.

Gustau Nerín, escriptor i antropòleg especialista en el colonialisme espanyol a Àfrica no creu que participar a una ONG sigui la solució. De fet, critica en el seu llibre “Blanc bo busca negre pobre” aquesta cooperació. I és que, segons ell, després de 50 anys de cooperació internacional no han servit perquè el continent africà aconsegueixi ser autònom. De forma contrària, l’alta presència de les ONG el que ha provocat és crear un alta tipus de dependència, precisament una dependència a la cooperació internacional. En aquest sentit, se’m ve al cap la dita de “regala peix a un home i li donaràs aliment per un dia, ensenya-li a pescar i l’alimentaràs la resta de la seva vida”.
Continue reading »

Comments (1)
Llibres, Llibres digitals, Novel·la

I tant: la segona part de Les cendres d’Àngela

McCourt ens relata les seves vivències per aconseguir el somni americà
By , on 28 de agost de 2010

Portada de Les cendres d'Àngela

Ho sé, n’estic segura, ja heu acabat de llegir Les cendres d’Àngela i us heu quedat amb ganes de més. Tranquils, és normal. La bona literatura escasseja i quan es troba una novel·la, poesia, obra teatral o breu que val la pena llegir, enganxa. Et quedes sempre amb ganes de més i a vegades això és bo. Doncs bé, Frank McCourt no ens volia deixar amb la mel als llavis quan escriví la seva obra mestra, per això, va completar-la amb una trilogia. I tant és la segona part i El professor la tercera, tot i que va escriure l’última abans que l’intermèdia, rareses de geni diran alguns.

Amb I tant McCourt ens narra el periple d’un jove irlandès de dinou anys, ell mateix, a partir del desembarcament del vaixell que l’ha portat lluny de casa. És el principi de la persecució del somni americà i com tots els somnis, no és gens fàcil aconseguir-lo. Davant la pregunta que li formulen just després d’arribar a Estats Units: Oi que és un gran país aquest? L’autor, que té dinou anys i acaba d’anar-se’n al llit amb una dona no pot sinó contestar: I tant!

Però McCourt desconeix encara tot el que un immigrant ha de viure a la terra promesa per aconseguir els seus somnis. Serà reclutat per l’exèrcit, que l’enviarà a Alemanya; haurà de treballar dur als molls i s’enamorarà d’una jove protestant, fet que li portarà més d’un problema. Però entre tot això, l’autor trobarà el temps necessari per començar la universitat; moment que marcarà el seu futur.
Continue reading »

Comments (0)
General

Els Pilars de la Terra, de Ken Follet

By , on 14 de juny de 2010
Els Pilars de la Terra

Els Pilars de la Terra

Els Pilars de la Terra s’han convertit en una obra de culte per a tots aquells que ens agrada llegir i que som força exigents. L’obra fou publicada l’any 1989 i va sorprendre a tots els lectors habituals d’en Ken Follet i a la crítica, ja que l’autor els tenia acostumats a obres de thriller i no a novel·les històriques com aquesta. A més el gruix del volum també és força important ja que té més de 1300 pàgines, fet que complica portar-la a totes parts.

Tot i així, és francament una de les millors obres que he llegit. Pot ser no és la novel·la amb més recursos estilístics, però sí una obra molt entretinguda i amable a l’hora de disposar-se a llegir. La història s’ambienta a l’Edat Mitjana d’Anglaterra, en concret al segle XII i a través dels personatges que surten a la novel·la ens trobem immersos davant de les penúries d’una família pobre que intenta trobar la millor manera de viure per a poder sortir endavant.

La lluita d’aquesta família i principalment del pare, en Tom portarà a tots els integrants a un poble, Kingsbridge, on el pare i posteriorment alguns membres de la seva família formaran part de l’obra que es disposa a construir: una catedral ben alta on poder lloar a Déu.
Continue reading »

Comments (1)
Autors

Pere Calders, el gran escriptor de contes

By , on 21 de maig de 2010

Un dels grans literats catalans

Pere Calders comença a ser conegut als anys 30 amb la publicació de dibuixos, contes i articles a diferents diaris i revistes. Ja molt aviat, quan només tenia 24 anys publicà els seus primers llibres. Un recull de contes, conegut com El primer Arlequí i la novel·la de La glòria del doctor Larén.

A Mèxic, ja que va haver d’exiliar-se, va escriure, el que segons la crítica ha estat la seva millor època, els contes titulats com Cròniques de la veritat oculta, Gent de l’alta vall i la novel·la Ronda naval sota la boira. Cap als anys 60 va tornar a terra catalana i va continuar escrivint obres com L’ombra de l’atzavara. A més durant aquesta dècada també col·labora com a periodista. Ja als anys 80 li arriba la popularitat, gràcies a Antaviana, un muntatge teatral basat en els seus contes.

En quant als premis que va guanyar Pere Calders cal destacar el Premi Sant Jordi, que el guanya gràcies a l’obra esmentada amb anterioritat, L’ombra de l’atzavara. També va rebre, l’any 1986 el Premi d’Honor de les Lletres i al 1993 el Premi Nacional de Periodisme.
Continue reading »

Comments (1)
Literatura eròtica, Novel·la

La insuportable lleugeresa de l’ésser de Milan Kundera

Una història d'amor interrompuda
By , on 12 de març de 2010

La obra de Kundera

La insuportable lleugeresa de l’ésser, de Milan Kundera, és un d’aquells llibres memorables que solen utilitzar-se com petits fites a l’hora de seguir la bibliografia del seu autor. Una novel·la completíssima, plena de petits moments on el narrador aconsegueix trencar la realitat com si fos un vitrall i deixar clar que no és una novel·la més, ni una història d’amor, sinó tot un manifest sobre la vida i els seus detalls.

Tomás, un metge faldiller, coneix a Teresa gairebé per casualitat i se l’emporta al llit. Després de descobrir que ella no és com les altres (amb ella el joc no és el mateix, sembla anar més enllà del sexe), inicien un estrany romanç ple de contradiccions, com les aventures de Tomàs o el aviat que comencen a viure junts. Aquesta trobada tan accidentat serà el centre d’una espiral que obeeix a la vegada a la malícia de l’atzar i la fatalitat de l’etern retorn, i que anirà tornant-se cada vegada més dolorosa, més insuportable, a mesura que vagin entrant personatges com Sabina (l’atractiva fotògrafa) o Franz, l’amant d’aquesta, un marit idealista que troba el sentit del seu matrimoni en la infidelitat.

Però això és l’argument. Sota un títol que espanta i enamora, el llibre realment són pàgines i pàgines sobre com es prenen els personatges la història. Les incomoditats que li causa a Tomàs la vida en parella, els mals de cap de Teresa en descobrir la gelosia, la por de Franz. Com aquests personatges afronten el món dins del seu paradís / infern particular, com respiren, es mouen i demanen l’hora, amb una profunditat psicològica que (de vegades, algunes) s’acosta a la perfecció.
Continue reading »

Comments (0)
Llibres gratuïts, llibres infantils

El Petit Príncep, aprenentatges per a petits i grans

By , on 16 de novembre de 2009
El conte més universal

El conte més universal

El Petit Príncep és un dels contes de referència de la literatura mundial. Va ser publicat el 1943 per l’escriptor i aviador francès Antoine de Saint-Exupéry. Des de llavors el llibre ha estat recomanat per a la lectura de nens i adults pels bons ensenyaments i missatges que porta amb si el particular conte.

Ha estat traduït a 180 llengües i dialectes diferents. Des de la primera publicació del llibre el relat ve acompanyat per il·lustracions fetes pel propi autor. Aquesta obra constitueïx un clàssic de la literatura infantil, però guanya el cor tant de nens com d’adults que es commouen amb la seva lectura. En ell es comuniquen temes realment delicats com ho són el sentit de la vida, l’amistat, l’amor i els valors. En aquest relat, l’autor es figura a si mateix perdut en el desert del Sahara, després de sofrir un problema amb el seu avió. En aquest moment es fa present un petit príncep.

Mitjançant les converses amb el petit príncep, l’autor deixa veure la seva pròpia visió sobre l’estupidesa humana i sobre la franca saviesa dels més petits. Pensa que la majoria de les persones perden aquesta saviesa al créixer. En aquest extraordinari relat, Antoine De Saint-Exupéry narra la historia del Petit Príncep, qui per mitjà d’un llenguatge senzill i d’experiències pròpies, deixa ensenyaments que serveixen per a la comprensió i valoració de les coses simples i complexes de la vida.

Quan es coneixen el principito i el narrador, aquest últim li demana que dibuixi un anyell. En no saber com fer-ho el narrador dibuixa una boa amb l’estómac inflat, un dibuix que a la vista d’altres persones sempre havia significat un barret. El petit príncep, no obstant això, desxifra el dibuix immediatament i exclama que no vol una boa amb un elefant dintre, sinó amb un anyell. El narrador intenta dibuixar alguns anyells, però ell les rebutja. Finalment dibuixa una caixa i explica al petit príncep que l’anyell està dintre de la mateixa.
Continue reading »

Comments (3)
Llibres, Llibres digitals, Novel·la

Robinson Crusoe, l’aventura de Defoe

Una novel·la immortal i referent
By , on 25 de maig de 2009
Portada de la novel·la d'aventures més coneguda

Portada de la novel·la d'aventures més coneguda

Amb la lectura de Robinson Crusoe, escrit per Daniel Defoe i publicat en 1719, vaig complir un dels meus primerencs desitjos literaris. Em vaig proposar que si era capaç de llegir aquest llibre amb interès i, per què no, amb plaer, llavors realment m’agradava la literatura. Després de llegir obres mestres com La Fi de l’Eternitat, de Isaac Asimov i Viatge al Centre de la Terra, de Julio Verne, un bon dia em vaig decidir per llegir, en una edició antediluviana, les andances d’aquest nàufrag que és, ara per ara, un autèntic mite i referent en la literatura universal.

És considerada la primera novel·la anglesa, mentre que podem veure en Robinsón Crusoe la clàssica novel·la d’aventures per antonomàsia, a més d’una important autobiografia fictícia. Basant-se en dos nàufrags reals cridats Alexander Serkirk i Pedro Serrano, Defoe va construir, amb una trama senzilla i autèntica, un símbol del colonialisme, de l’home perfecte i de la moral suprema. En realitat el títol complet del llibre és Vida i extraordinàries i portentoses aventures de Robinsón Crusoe de York. Robinson Crusoe és un mariner de York que, en una expedició per Àfrica amb vaixell, és capturat per uns pirates i es converteix en un esclau.

Aconsegueix escapar i és ajudat per un capità de marina portuguès que es dirigeix a Brasil. El vaixell naufraga i és l’únic supervivent, assolint arribar a una illa en la qual, a priori, sembla ser l’únic habitant. Com mig per a sobreviure, pren totes aquelles armes i provisions del vaixell que necessita, a l’espera de ser rescatat. Quan per fi comença a adaptar-se a la solitud (gràcies, entre altres coses, a la seva conversió al cristianisme) i instal·lar-se en la illa, descobreix que no està solament en ella, ja que una tribu indígena caníbal resideix allí. Crusoe immediatament considera als indígenes com enemics, i ajuda a escapar un dels seus presoners que estava a punt de ser executat. Com s’han conegut un divendres, Crusoe li diu ‘Viernes‘ i forgen una sincera amistat, malgrat no coincideixen ni en l’idioma ni en la cultura.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio