LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Post tagged with ‘viatge al centre de la terra’

Novel·la

La vacant imprevista, de JK Rowling

By , on 25 de març de 2013

JK Rowling és una de les autores més importants del Regne Unit. Famosa mundialment per la seva saga de Harry Potter, un cop finalitzada la història del noi mag, l’escriptora va anunciar la seva intenció de publicar una novel•la adulta. Ara per ara, ha assegurat que no continuarà escrivint més llibre sobre l’estudiant de Hogwarts, però això no vol dir que s’aturi la seva carrera com a escriptora (tot i que, amb els beneficis obtinguts amb els 7 llibres, el parc d’atraccions i les 8 pel•lícules, no ho necessita pas). A finals d’any passat es va publicar ‘La vacant imprevista’, una novel•la molt sorprenent, no tant per l’estil narratiu sinó pel to i la història que hi narra.

‘La vacant imprevista’ comença quan en Barry Fairbrother mort inesperadament. L’home de 44 anys era membre del consell del seu poble, Pagford, defensor del barri marginal dels Fields, proper a Yarvil, la població del costat amb la qual hi ha una enemistat històrica. Aleshores, es convoquen eleccions per veure qui pot substituir el seu escó. Hi ha tot tipus de candidats, més a favor dels Fields o en contra, que opinen que allà només hi ha drogoaddictes i el centre de desintoxicació Bellchapel és una despesa innecessària. Els crítics amb els Fields opinen que el barri hauria de formar part de Yarvil.

Al llibre hi apareixen molts personatges, d’allò més curiosos i originals. No es pot dir que destaca, precisament, pel seu estil, perquè recorda molt a les novel•les de Harry Potter, per tenir un vocabulari àgil i ràpid de llegir. Però sí que cal destacar la construcció dels personatges, perquè hi ha de tot, des dels més marginals, com la Krystal Weedon i la seva mare Terri, fins a les classes més benestants com els Mollison o els Fairbrother. A les pàgines de la novel•la es coneix la història de tots els personatges, que són molt originals i sorprenents. A més, a l’hora de parlar, cadascú té el seu vocabulari en funció de la seva condició social.

Continue reading »

Comments (0)
General

Viatges amb Heròdot, de Ryszard Kapuscinski

By , on 18 de gener de 2013
Viatger

Un viatger

Viatjar sol a un país estranger no és fàcil. I el llibre ‘Viatges amb Heròdot’, de Ryszard Kapuscinski, és un bon retrat d’aquesta dificultat. Sens dubte, és un bon regal per totes aquelles persones a qui els hi agradi viatjar, tinguin recursos econòmics o no, i als amants del periodisme, perquè Ryszard Kapuscinski està considerat un dels millors periodistes. Al llibre, descobrim a un jove Kapuscinski amb ganes de viatjar i anar a l’estranger. Per odre del seu cap, del setmanari on treballa, és enviat a l’Àfrica, la Xina i la Índia. El periodista no viatjarà sol, sinó que ho farà amb la companyia del llibre ‘Història’ d’Heròdot. Entre els dos homes hi ha una diferència de més de 2000 anys, però tenen una cosa en comú: han de viatjar a diferents països sols.

El llibre d’Heròdot serà un model a seguir per Kapuscinski. El jove, sense massa experiència, haurà de fer reportatges sobre els països que visita i trobarà en ‘Història’ la manera de fer-ho. El llibre d’Heròdot és, en certa manera, un reportatge sobre el seu viatge i el llibre que escriu el periodista 2000 anys més tard, té el mateix objectiu. Així doncs, és com una guia per a tots aquells aspirants a reporters i futurs periodistes.

Ryszard Kapuscinski utilitza un llenguatge amè i té una manera de narrar els esdeveniments que sovint sembla que sigui una novel•la. S’oblida que tot el que passa són fets reals i es representa a Kapuscinski com a un personatge literari més, un heroi errant, que s’equivoca però aprèn de tot allò que veu. És un llibre molt ràpid i fàcil de llegir, passant una molt bona estona alhora que s’aprenen coses.

Continue reading »

Comments (0)
Articles Patrocinats

Guanya un viatge a Londres amb o sense llibres

By , on 31 de octubre de 2012

Viatjar és una d’aquelles coses que solem buscar dins dels llibres. En aquest sentit, són els llibres els millors evocadors de països desconeguts i exòtics, més allunyats que mai de la nostra vida quotidiana. Amb els llibres, a més a més, podem desplaçar-nos sense gastar massa, deixant que la nostra imaginació faci tot el treball i no pas la butxaca. Somiar és gratis, diuen tots, però de vegades és millor experimentar per un mateix el que hi ha fora de les petites fronteres del nostre dia a dia.

Per això et proposem una aventura molt especial en un país que, malgrat no estar a molts quilometres de distància, encara roman força atractiu. Si vols una oportunitat exclusiva de conèixer Londres soles has de mirar el vídeo que t’hem posat al principi d’aquest article… Pots guanyar un viatge a Londres de cinc nits! Com fer-ho? Fes clic al vídeo i segueix les instruccions. Has de buscar a Rufus, el gos que surt al video i que visita els llocs més emblemàtics de la ciutat: Candem, Carnaby Street, les típiques pastisseries on prendre el te, el Royal Albert Hall… En definitiva, tots aquells emplaçaments sobre els quals hem llegit, i molt, en diferents llibres, però que ara podem visitar de veres si participem en el concurs.

Si guanyes una estança a a la ciutat del Tàmesis és l’hora de decidir quin tipus de ciutat és la que vols visitar: si el Londres de Sherlock Holmes o el dels personatges de Charles Dickens. Un univers literari de primera que ara pot ser teu si participes amb nosaltres ¡Bona sort!

Comments (0)
llibres infantils

‘Com aigua’, un viatge a les emocions

Un llibre que poden llegir tant grans com petits
By , on 25 de maig de 2012

“De vegades el plor és un viatge intens que comença com un foc i es converteix en aigua… Com avui. Tal vegada els mars i els oceans siguin les llàgrimes de totes les persones, reunides en un mateix lloc”. Amb aquestes paraules Carmen Sara Floriano Pardal i Susana Pérez Barrera ens presenten un viatge pel plor a través dels sentiments d’una nena. Un viatge que gràcies a la senzillesa i poesia de Floriano i a la fantàstica il•lustració de Pérez es convertirà en una aventura inoblidable pels més petits.

Que les llàgrimes apareguin en els pitjors i millors moments és senyal inequívoca de la seva importància. Són en els instants amb una forta càrrega emocional quan apareixen i és molt difícil, gairebé impossible, frenar-les. I és que quan les llàgrimes broten tenen una raó de pes per fer-ho, segurament per això no es poden controlar. “Jo premo fort els ulls, empenyo cap a dintre empassant saliva, però és en va: les llàgrimes han trobat el camí de sortida”, només una mostra del que la Carmen Sara Floriano Pardal recull al llibre.

A més de la poesia acurada i fina de l’autora, ‘Com aigua’ compta amb les il•lustracions de Susana Pérez, uns dibuixos que commouen al lector quasi de forma automàtica. Sempre d’una forma senzilla, acurada i realista. A més, l’equilibri entre la imatge i el text és perfecta, el que encara fa més especial el llibre.

Continue reading »

Comments (0)
Premis

VI Premi Sambori Òmnium

Un premi escolar de narrativa en català destinat a promoure l’ús literari de la llengua catalana
By , on 31 de desembre de 2011

Òmnium Cultural convoca el VI Premi Sambori Òmnium, el premi escolar de narrativa en català destinat a promoure l’ús literari de la llengua catalana a les escoles i instituts. Enguany s’espera que participin al certamen més de 20.000 joves, tot i que només 18 aconseguiran lluitar amb el guardó Sambori Omnium Catalunya.

Portal web del concurs

Les bases del concurs són les següents:
1.Es convoca un premi de narrativa obert a tots els escolars del Principat, la Franja i Catalunya del Nord.
2.Les narracions hauran de ser individuals, originals i escrites en català.
3.La temàtica de la narració serà lliure.
4.S’atorgaran premis a les categories següents:
•Cicle Inicial de Primària (1r i 2n)
•Cicle Mitjà de Primària (3r i 4t)
•Cicle Superior de Primària (5è i 6è)
•Primer cicle de secundària (1r i 2n d’ESO)
•Segon cicle de secundària (3r i 4t d’ESO)
•Batxillerat i cicles formatius

Continue reading »

Comments (0)
Autors

Blanc bo busca negre pobre, de Gustau Nerin, una crítica a la cooperació internacional

Per aquest escriptor i antropòleg les ONG’s han provocat més dependència a Àfrica
By , on 4 de maig de 2011

Ensenye'm a pescar!

La cooperació internacional és una pràctica cada dia més de moda. Les diferències que hi ha entre el primer, segon i tercer món són cada cop més evidents i sembla ja impossible que els més afavorits mirin cap un altre costat i continuïn la seva vida com si res no hagués passat, sobretot perquè cap al nou costat a on miren també hi ha pobresa i malestar. Davant aquesta situació insostenible i que a tots, o quasi tots, ens “toca la fibra”, existeixen diferents camins per prendre. Alguns decideixen deixar-ho tot i embarcar-se amb l’objectiu de posar el seu granet de sorra en la solució del problema; d’altres decideixen participar en alguna ONG o associació de forma econòmica perquè sigui aquesta i la seva estructura interna qui resolgui el problema; d’altres, aconsegueixen entrenar la vista i fer-la immune a les imatges de desesperació.

Gustau Nerín, escriptor i antropòleg especialista en el colonialisme espanyol a Àfrica no creu que participar a una ONG sigui la solució. De fet, critica en el seu llibre “Blanc bo busca negre pobre” aquesta cooperació. I és que, segons ell, després de 50 anys de cooperació internacional no han servit perquè el continent africà aconsegueixi ser autònom. De forma contrària, l’alta presència de les ONG el que ha provocat és crear un alta tipus de dependència, precisament una dependència a la cooperació internacional. En aquest sentit, se’m ve al cap la dita de “regala peix a un home i li donaràs aliment per un dia, ensenya-li a pescar i l’alimentaràs la resta de la seva vida”.
Continue reading »

Comments (1)
Llibres, Llibres digitals

Les cendres d’Àngela: una recomanació

Quan hi ha una guspira d'esperança
By , on 10 de juliol de 2010

Les cendres d'Àngela

Ja tenim aquí l’estiu i amb ell la calor, les ganes de platja i les vacances. Per fi podem gaudir d’una mica de temps per nosaltres mateixos, per relaxar-nos i fer el que més ens agrada. Uns agafaran el cotxe i marxaran a la costa, d’altres l’avió per visitar Europa, d’altres més tranquils es passaran el dia entre la piscina i la platja. Personalment, tinc una pila de llibres que m’esperen impacients a la prestatgeria.

El meu pare em va regalar pel meu aniversari Les cendres d’Àngela, un llibre del que havia sentit molt a parlar però que no havia tingut l’oportunitat de llegir. Ell mateix em va fer cinc cèntims del que narrava el llibre i em va deixar amb la mel als llavis.

És la història autobiogràfica de Frank McCourt i ens acosta a la seva família irlandesa. La vida d’Àngela, la mare de Frank, és terriblement dolorosa; va arribar a Amèrica durant la Gran Depressió, on va conèixer a Malachy, el seu futur marit i pare de l’autor. Aquest era un home d’Irlanda del Nord alcohòlic i inepte que no va sinó empitjorar la vida d’Àngela. Malachy no treballava i es gastava els diners que l’Estat els hi donava en alcohol. Amb cinc fills en tres anys la família McCourt retornà a Irlanda, la seva terra natal, quan la filla més petita morí.
Continue reading »

Comments (0)
General

Els Pilars de la Terra, de Ken Follet

By , on 14 de juny de 2010
Els Pilars de la Terra

Els Pilars de la Terra

Els Pilars de la Terra s’han convertit en una obra de culte per a tots aquells que ens agrada llegir i que som força exigents. L’obra fou publicada l’any 1989 i va sorprendre a tots els lectors habituals d’en Ken Follet i a la crítica, ja que l’autor els tenia acostumats a obres de thriller i no a novel·les històriques com aquesta. A més el gruix del volum també és força important ja que té més de 1300 pàgines, fet que complica portar-la a totes parts.

Tot i així, és francament una de les millors obres que he llegit. Pot ser no és la novel·la amb més recursos estilístics, però sí una obra molt entretinguda i amable a l’hora de disposar-se a llegir. La història s’ambienta a l’Edat Mitjana d’Anglaterra, en concret al segle XII i a través dels personatges que surten a la novel·la ens trobem immersos davant de les penúries d’una família pobre que intenta trobar la millor manera de viure per a poder sortir endavant.

La lluita d’aquesta família i principalment del pare, en Tom portarà a tots els integrants a un poble, Kingsbridge, on el pare i posteriorment alguns membres de la seva família formaran part de l’obra que es disposa a construir: una catedral ben alta on poder lloar a Déu.
Continue reading »

Comments (1)
Llibres gratuïts, llibres infantils

El Petit Príncep, aprenentatges per a petits i grans

By , on 16 de novembre de 2009
El conte més universal

El conte més universal

El Petit Príncep és un dels contes de referència de la literatura mundial. Va ser publicat el 1943 per l’escriptor i aviador francès Antoine de Saint-Exupéry. Des de llavors el llibre ha estat recomanat per a la lectura de nens i adults pels bons ensenyaments i missatges que porta amb si el particular conte.

Ha estat traduït a 180 llengües i dialectes diferents. Des de la primera publicació del llibre el relat ve acompanyat per il·lustracions fetes pel propi autor. Aquesta obra constitueïx un clàssic de la literatura infantil, però guanya el cor tant de nens com d’adults que es commouen amb la seva lectura. En ell es comuniquen temes realment delicats com ho són el sentit de la vida, l’amistat, l’amor i els valors. En aquest relat, l’autor es figura a si mateix perdut en el desert del Sahara, després de sofrir un problema amb el seu avió. En aquest moment es fa present un petit príncep.

Mitjançant les converses amb el petit príncep, l’autor deixa veure la seva pròpia visió sobre l’estupidesa humana i sobre la franca saviesa dels més petits. Pensa que la majoria de les persones perden aquesta saviesa al créixer. En aquest extraordinari relat, Antoine De Saint-Exupéry narra la historia del Petit Príncep, qui per mitjà d’un llenguatge senzill i d’experiències pròpies, deixa ensenyaments que serveixen per a la comprensió i valoració de les coses simples i complexes de la vida.

Quan es coneixen el principito i el narrador, aquest últim li demana que dibuixi un anyell. En no saber com fer-ho el narrador dibuixa una boa amb l’estómac inflat, un dibuix que a la vista d’altres persones sempre havia significat un barret. El petit príncep, no obstant això, desxifra el dibuix immediatament i exclama que no vol una boa amb un elefant dintre, sinó amb un anyell. El narrador intenta dibuixar alguns anyells, però ell les rebutja. Finalment dibuixa una caixa i explica al petit príncep que l’anyell està dintre de la mateixa.
Continue reading »

Comments (3)
Llibres, Llibres digitals, Novel·la

Robinson Crusoe, l’aventura de Defoe

Una novel·la immortal i referent
By , on 25 de maig de 2009
Portada de la novel·la d'aventures més coneguda

Portada de la novel·la d'aventures més coneguda

Amb la lectura de Robinson Crusoe, escrit per Daniel Defoe i publicat en 1719, vaig complir un dels meus primerencs desitjos literaris. Em vaig proposar que si era capaç de llegir aquest llibre amb interès i, per què no, amb plaer, llavors realment m’agradava la literatura. Després de llegir obres mestres com La Fi de l’Eternitat, de Isaac Asimov i Viatge al Centre de la Terra, de Julio Verne, un bon dia em vaig decidir per llegir, en una edició antediluviana, les andances d’aquest nàufrag que és, ara per ara, un autèntic mite i referent en la literatura universal.

És considerada la primera novel·la anglesa, mentre que podem veure en Robinsón Crusoe la clàssica novel·la d’aventures per antonomàsia, a més d’una important autobiografia fictícia. Basant-se en dos nàufrags reals cridats Alexander Serkirk i Pedro Serrano, Defoe va construir, amb una trama senzilla i autèntica, un símbol del colonialisme, de l’home perfecte i de la moral suprema. En realitat el títol complet del llibre és Vida i extraordinàries i portentoses aventures de Robinsón Crusoe de York. Robinson Crusoe és un mariner de York que, en una expedició per Àfrica amb vaixell, és capturat per uns pirates i es converteix en un esclau.

Aconsegueix escapar i és ajudat per un capità de marina portuguès que es dirigeix a Brasil. El vaixell naufraga i és l’únic supervivent, assolint arribar a una illa en la qual, a priori, sembla ser l’únic habitant. Com mig per a sobreviure, pren totes aquelles armes i provisions del vaixell que necessita, a l’espera de ser rescatat. Quan per fi comença a adaptar-se a la solitud (gràcies, entre altres coses, a la seva conversió al cristianisme) i instal·lar-se en la illa, descobreix que no està solament en ella, ja que una tribu indígena caníbal resideix allí. Crusoe immediatament considera als indígenes com enemics, i ajuda a escapar un dels seus presoners que estava a punt de ser executat. Com s’han conegut un divendres, Crusoe li diu ‘Viernes‘ i forgen una sincera amistat, malgrat no coincideixen ni en l’idioma ni en la cultura.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio