LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Post tagged with ‘tirantlo blanc’

Llibres

‘CeroCeroCero’ el nou llibre de Roberto Saviano

L’escriptor esbudella el negoci de la cocaïna
By , on 2 de març de 2014

Nascut a Nàpols. Forçós coneixedor de primera mà de la màfia italiana. En aquest context, el periodista Roberto Saviano va escriure al 2006 el llibre ‘Gomorra. Un viaje al imperio económico y al sueño de poder de la Camorra’ un vibrant i revelador escrit sobre els negocis reals d’aquesta organització. Aquest treball d’investigació va suposar que Saviano fos amenaçat de mort per la Camorra, de la qual se’n ha pogut salvar gràcies a l’espectacular suport que va rebre intel•lectuals com Umberto Eco i –com ell mateix reconeix– d’estar al boca a boca de la ciutadania.

Aleshores ençà, Saviano viu amagat del món i amb escortes policials les 24 hores, però això no ha impedit que el mordaç escriptor torni a enfonsar-se a les clavegueres i presenti un nou llibre: ‘CeroCeroCero. Cómo la cocaína gobierna el mundo’ (Anagrama, 2014). Sense deixar del tot el crim organitzat italià, Saviano s’endinsa en el funcionament mercat global de la cocaïna i el seu impacte en les finances internacionals.

Amb la capacitat d’endinsar-se més enllà de les simples aparences i no deixar-se enlluernar, Saviano arranca amb la tesi que el consum de cocaïna s’ha estès per tot el món, per totes les capes socials, fins a formar una prolífica xarxa de consumidors que mouen una massa de diners colossal. I aquesta demanda té la seva arrel en el món que ens envolta: “es la droga performativa”. La resposta a una societat sense límits i competitiva on forçar als individus a anar més enllà de les seves capacitats és la norma en el mercat laboral.
Continue reading »

Comments (0)
Autors

Un estiu amb José Saramago

En el tercer aniversari de la seva mort, us recomanem novel·les seves molt interessants i amb moltes reflexions.
By , on 19 de juny de 2013

Ara que ja tenim l?estiu a sobre, cal començar a pensar en quines són les millors lectures per poder realitzar durant aquesta època. Segur que molts ja us comenceu a imaginar estirats a la platja llegint algun llibre. Probablement, molts ja tingueu lectors de llibres electrònics, així que les possibilitats de tenir lectures lleugeres i estiuenques per llegir s’amplien amb una gran facilitat. Nosaltres us recomanem, pels pròxims dies calorosos, qualsevol novel·la de José Saramago. Les seves històries són molt entretingudes, interessants i estan carregades de reflexions per poder entendre la societat i el temps que ens envolta actualment.

Probablement, una de les novel·les més famoses de l’autor portuguès sigui Assaig sobre la ceguesa. És un llibre de ciència ficció, en el qual s’explica la història d’un poble on es produeix una epidèmia de ceguera. Tots els habitants perden la capacitat de visió excepte una dona. Tots els malalts viuen en quarantena fins que la malaltia està tant estesa que s’alliberen i es troben en un món apocal·líptic. Un relat angoixant que no deixa a ningú indiferent, amb altes dosis d’humanisme i reflexions molt interessants sobre la condició humana.

El mateix passa amb la seva segona part, ‘Assaig sobre la lucidesa’. En aquest cas, un poble, en unes eleccions, vota sencer en blanc. Aquest petit acte de rebel·lió tindrà conseqüències greus i violentes per part de l’Estat. Amb la crisi política que vivim avui dia, és una novel·la molt recomanable per entendre el poder ciutadà i per reflexionar sobre els nostres representants del poder democràtic. És una obra única on es pot admirar l’estil narratiu de José Saramago, a més de la seva intel·ligència i la seva capacitat de reflexió.

Aquest estiu, a més a més, se celebra el tercer aniversari de la mort de l’autor portuguès. La seva Fundació, que es localitza a Lisboa, ha informat que, durant aquests tres anys, ha rebut una gran afluència de visites, principalment d’espanyols i brasilers. Enguany, Saramago també hauria celebrat 90 anys i, per això, durant aquests dies, es projectarà la pel·lícula documental ‘José y Pilar’, estrenada el 2010. En ella, es veu el dia a dia de l’escriptor, preparant una de les seves darreres novel·les, ‘El viatge de l’elefant’. És una bona manera de recordar l’obra del premi Nobel de Literatura.

Altres obres seves que us recomanem són ‘La balsa de pedra’, ‘L?Evangeli segons Jesucris’, ‘Caín’, ‘Les intermitències de la mort’, ‘La caverna’, entre d?altres. Novel·les fresques, lleugeres, entretingudes, emocionants i intel·ligents per passar els dies d’estiu.

Foto de Mario Antonio Pena Zapatería a Flickr

Comentaris tancats a Un estiu amb José Saramago
Autors

Maurice Sendak hauria celebrat 85 anys aquesta setmana

Google ha realitzat un Doodle per l'autor del famós llibre 'Allà On Viuen Els Monstres', adaptat al cinema el 2009
By , on 11 de juny de 2013

Aquesta setmana s’ha celebrat el 85è aniversari del naixement de Maurice Sendak, un escriptor i il•lustrador nord-americà que no va ser massa popular a Espanya, però que el seu llinatge serà recordat a la història de la literatura infantil. Va morir el 8 de maig de 2012, però les seves obres s’han tornat molt populars sobretot a partir de l’adaptació cinematogràfica d’un dels seus llibres: ‘Where The Wild Things Are’ (‘Allà On Viuen Els Monstres’). L’any 2009, es va estrenar aquesta pel•lícula, dirigida per Spike Jonze, un film ple de tendresa i innocència, molt metafòrica i amb molts bons valors pels més petits.

Durant la seva vida, Maurice Sendak, va dedicar-se a crear històries i il•lustrar-les, però malauradament es va trobar amb el rebuig de molts crítics, sobretot conservadors, però amb l’estima dels més petits (a qui anaven dirigits els seus llibres). La seva font d’inspiració va ser la factoria Disney i, concretament, la pel•lícula ‘Fantasia’ (1940). Els seus contes mostraven una realitat dels nens gens convencional, on aquests mostraven les seves preocupacions i pors més fosques. Per veure l’alegria i il•lusió ja hi havia altres llibres. Ara bé, també és veritat que als seus llibres hi ha un to pedagògic propi per aquest tipus de públic.

Al llibre i a la pel•lícula (que és una adaptació del llibre original) ‘Allà On Viuen Els Monstres’, el protagonista s’anomena Max i viu una aventura única. En un primer moment, se’ns mostra un jove amb molt de talent i creatiu, però incomprès pels seus pares, capficats en la rutina de treballar. Després d’una discussió, en Max s’escapa i arriba en un vaixell a una illa. Allà hi viuen uns éssers estranys, uns monstres enormes, lletjos i peluts. El protagonista, disfressat en un vestit de llop blanc, es corona rei de la tribu. A partir d’aquesta situació, el jove aprèn els valors de regnar i estableix una gran amistat amb els diferents habitants, que viuen en constant disputa.

Els valors de ‘Allà On Viuen Els Monstres’, que després d’adaptar-se al cinema va ser publicat en català i castellà al nostre país, són molt diferents als que es poden veure a les típiques pel•lícules de Disney. Les pel•lícules de la factoria el van servir com a inspiració, però en les seves obres va plasmar els seus traumes i pensaments de petit per crear un producte únic i de gran valor, perdurable al llarg dels anys. És per això que inclús Google ha dedicat un Doodle a Maurice Sendak, per la seva importància en la literatura infantil universal.

Foto de Andrea Rodriguez Pabon a Flickr

Comentaris tancats a Maurice Sendak hauria celebrat 85 anys aquesta setmana
llibres infantils

Roald Dahl, l’escritpor de nens i joves

By , on 22 de febrer de 2013

Sovint s’ha parlat en aquest bloc de la difícil tasca de fer llegir als més petits, per la falta de motivació i il•lusió d’agafar un llibre. Però per això, hi ha autors que fan despertar la seva imaginació i creativitat d’una forma única, com és el cas de Roald Dahl. Aquest escriptor va néixer a Gal•les l’any 1916 i va morir el 1990, amb el reconeixement universal de tots els públics. És un dels autors que més ha fet per la literatura infantil i juvenil, amb un aire fresc i innovador, les seves obres són molt famoses, entre les quals hi ha ‘Matilda’, ‘Les bruixes’, ‘La meravellosa medecina d’en Jordi’, ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’, ‘Charlie i l’ascensor de vidre’ o ‘La meravellosa història de Henry Sugar’, entre altres.

La majoria dels seus llibres han estat il•lustrats pel dibuixant Quentin Blake. Són il•lustracions molt recordades i famoses, que representen els personatges d’una manera simpàtica i graciosa. Són dibuixos molt identificables amb un estil propi, molt colorits tot i que, depenent de l’edició del llibre, apareixen en blanc i negre. Els llibres de Roald Dahl desprenen creativitat i imaginació, capaç d’impregnar els més petits, amb uns personatges entranyables i unes històries originals i amb un rerefons ètic i moral molt positiu per les noves generacions. Alguns dels seus llibres han sigut adaptats al cinema, com és el cas de ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ (2005) per Tim Burton, ‘Matilda’ (1996) per Danny DeVito i ‘James y el melocotón gigante’ (1996) per Henry Selick. Del llibre ‘Matilda’, inclús s’ha realitzat un musical que s’ha estrenat a West End de Londres el 2011 i que encara es manté a cartellera.

Un dels llibres més coneguts de Roald Dahl és ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’. La seva adaptació cinematogràfica és prou bona, però li falta el sentit de l’humor i l’estil tant divertit del seu autor. Al llibre s’explica la història de Charlie, un noi pobre que guanya un bitllet daurat per poder visitar la fàbrica de xocolata de Willy Wonka. És una fàbrica sorprenent, amb personatges molt estrambòtics, començant pel mateix propietari fins als Oompa Loompa. Però el millor de tot, són els nens que entren a la fàbrica juntament amb el Charlie. Hi ha la Violet Beauregarde, una nena consentida, competitiva i abusiva; la Veruca Salt, una nena mimada, capritxosa i impertinent; l’Augustus Gloope, un nen golafre i mandrós; i Mike Teavee, un nen que ha perdut la innocència absorbit pels videojocs i la televisió.

Continue reading »

Comments (0)
Opinió

Nou ONG’s critiquen ‘Blanc bo busca negre pobre’ de Gustau Nerín

Segons les ONG’s l’autor no aporta proves i dades congruents
By , on 13 de desembre de 2011

Sembla ser que l’escrit per Gustau Nerin al seu últim llibre ‘Blanc bo busca negre pobre’ no ha acabat d’agradar a les ONG que treballen al continent africà i ha estat quan el llibre s’ha publicat en espanyol que els hi ha saltat totes les alarmes.

Les crítiques de les ONG's han coincidit amb l'edició en espanyol del llibre

‘El País’ ha resumit el llibre en sis punts ben diferenciats: eficàcia, objectius, models, figura del cooperant, campanyes i complicitat amb els mitjans; i ha enviat el seu treball a l’organisme internacional UNICEF i a vuit persones d’organitzacions no governamentals. Les reaccions, com és evident, no s’han fet esperar i tot i que ‘El País’ publica un reportatge a partir de les seves declaracions també permet que els seus lectors consultin les entrevistes completes, doncs la informació que es dóna es molt amplia i necessita més espai del d’un simple reportatge.

Continue reading »

Comments (0)
Autors

Blanc bo busca negre pobre, de Gustau Nerin, una crítica a la cooperació internacional

Per aquest escriptor i antropòleg les ONG’s han provocat més dependència a Àfrica
By , on 4 de maig de 2011

Ensenye'm a pescar!

La cooperació internacional és una pràctica cada dia més de moda. Les diferències que hi ha entre el primer, segon i tercer món són cada cop més evidents i sembla ja impossible que els més afavorits mirin cap un altre costat i continuïn la seva vida com si res no hagués passat, sobretot perquè cap al nou costat a on miren també hi ha pobresa i malestar. Davant aquesta situació insostenible i que a tots, o quasi tots, ens “toca la fibra”, existeixen diferents camins per prendre. Alguns decideixen deixar-ho tot i embarcar-se amb l’objectiu de posar el seu granet de sorra en la solució del problema; d’altres decideixen participar en alguna ONG o associació de forma econòmica perquè sigui aquesta i la seva estructura interna qui resolgui el problema; d’altres, aconsegueixen entrenar la vista i fer-la immune a les imatges de desesperació.

Gustau Nerín, escriptor i antropòleg especialista en el colonialisme espanyol a Àfrica no creu que participar a una ONG sigui la solució. De fet, critica en el seu llibre “Blanc bo busca negre pobre” aquesta cooperació. I és que, segons ell, després de 50 anys de cooperació internacional no han servit perquè el continent africà aconsegueixi ser autònom. De forma contrària, l’alta presència de les ONG el que ha provocat és crear un alta tipus de dependència, precisament una dependència a la cooperació internacional. En aquest sentit, se’m ve al cap la dita de “regala peix a un home i li donaràs aliment per un dia, ensenya-li a pescar i l’alimentaràs la resta de la seva vida”.
Continue reading »

Comments (1)
contes

El nen que no volia crèixer compleix 100 anys

Tot i que no ho fa voluntariament...
By , on 15 de març de 2011

Estàtua de Peter Pan al parc Kensington Garden, Londres

El nen que no volia créixer ja és centenari. 100 anys han passat des que J. M. Barrie decidí plasmar en paper i en format novel•la les aventures del Peter, un nen de 13 anys que vivia al país de Mai Més al costat dels Nens Perduts. Junts gaudien de la seva infantesa al màxim, allargant-la per sempre. Uns nens eternament nens, sense preocupacions ni responsabilitats; innocents, valents i feliços. Les nombroses adaptacions de la novel•la, que Barrie publicà el 1911 sota el nom de Peter Pan y Wendy, han fet que la història hagi arribat a una gran quantitat de cases, i s’hagi convertir en un referent per a tothom.

A mi personalment, i pel que fa a la història de Peter Pan, m’agrada molt la cançó d’Ismael Serrano, Si Peter Pan viniera; però m’agrada encara més les paraules que el compositor digué en un concert abans de cantar la cançó, unes paraules plenes de significat i sentiments, unes paraules que ens recorden la importància de mantenir l’esperança i la il•lusió que teníem quan érem nens, unes paraules que ens increpen la necessitat de ser nens:
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres

El sentimiento negativo, de Risto Mejide

Contra el sentiment negatiu
By , on 17 de maig de 2010

L'home que va en contra de totCool, curiós, nou… fins i tot original. Mentre aconseguia deslliurar-me de l’embolcall anava intuint un cor, primer del dret, després del revés. Més tard vaig entendre que tot era fruit de la lògica, era per allò del sentiment negatiu. I em vaig decidir a llegir. “Contra las dedicatorias, contra la risa, contra la fraternidad, contra la certeza”, contra, contra… fins a 215 pàgines plenes de “contres”. I així vaig acabar el llibre, igual que el vaig començar: contra el sentiment negatiu.

Contra l’edició perquè per la meva malaptesa cada cop que intento trobar alguna de les anotacions fetes he de mirar l’interior del llibre per tal de saber on comença, quina és la portada i quina la contra. Un cop orientada, novament, em dirigeixo cap al món al revés on mai sabré amb certesa a quina pàgina sóc. Un món on primen els títols ben grans, sobren els espais en blanc i falten les serifs al cos de text. Un llibre on intento desxifrar el significat dels cors acompanyats de copes, sobres, banderes… i així avançar-me al “contra-tema”. Algú intenta desviar la nostra atenció?

Contra els velocistes. Sempre he cregut que un havia de posseir un do innat -o en qualsevol cas, un do fruit del treball constant- que el permetés escriure textos de no més de 500 paraules, i en aquest breu contingut ser capaç d’explicar una història o exposar una idea. Em reafirmo: Risto Mejide, en 80 “harticulos” promet al començament de la majoria de les seves narracions però s’acaba desinflant entre tanta metàfora i joc de paraules. De cop i volta s’esfumen les enginyoses composicions per recrear un costumisme gens agut i basat en una promesa irònica que mai arriba a la cita amb el lector.

Contra la publicitat. Gràcies al personatge creat en OT (Operación Triunfo) i a la auto-publicitat com a estratègia de ventes suposem que el que trobarem a l’interior del llibre serà diferent. Creiem que tots i cadascun dels “harticulos” seran risc, compromís, que portaran implícita una càrrega de responsabilitat moral desbordant, però…

Aquí una sèrie de “subcontres” per acabar la qüestió: contra tirar la pedra i amagar la mà. “Mira, está hablando el Papa, ese señor tan blanco por fuera como oscuro por dentro, que hace que los niños lloren cuando él sonríe”. Contra la desautomatització perquè trobem elements que criden la nostra atenció però no sabem cap a on la dirigeixen. Contra les contradiccions perquè la supèrbia no es maquilla amb falsa humilitat: “Para el que se haya creído mi tan excesiva como aparente seguridad en mi mismo, es todo mentira” i una mica més tard un capítol titulat “Contra la humildad: Me molo”

I contra mi, perquè intueixo que no hi ha pitjor crítica que la que comença igual que acaba: contra el sentimiento negativo.

Comments (0)
Autors

Víctor Català

Una de les autores amb millor trajectòria literària del nostre país
By , on 12 de maig de 2010

Victor Català

Avui aprofitaré per fer un post d’una de les dones que més importància ha tingut en quant a literatura catalana, però que curiosament utilitzava un pseudònim per a publicar les seves obres. Us parlo de Víctor Català, tot i que darrera d’aquest nom s’amagava Caterina Albert. La vida de Caterina comença a l’Escala, població on neix i passa la majoria de la seva vida. Des de ben petita va mostrar un gran interès pel món de la literatura, ja que era una gran lectora. Filla d’una família de propietaris rurals, va viure al seu poble natal fins a 1904, quan va començar a viure entre l’Escala i Barcelona.

Des de ben jove, possiblement pel seu amor a la lectura, va començar a publicar com a escriptora, però no es va donar a conèixer fins a 1898, quan va ser premiada als Jocs Florals d’Olot pel monòleg La infanticida i el poema El llibre nou. Caterina Albert va ser una artista des de moles punts de vista, ja que la seva obra no només es centrava en la narrativa –gènere que dominava a la perfecció-, també va escriure poemes i obres teatrals. Com a poeta va publicar El cant dels mesos i El llibre blanc. Com autora de teatre va escriure peces tràgiques com Quatre monòlegs i Teatre inèdit.

Tal i com he dit abans, el terreny on realment brillava era la narrativa. Un fet a destacar és que l’any 1902 va publicar el primer recull anomenat Drames rurals, sota el seu pseudònim de Víctor Català. L’obra va generar certa polèmica, ja que es tractava d’una peça literària molt crua. El fet més important és que la polèmica va augmentar en saber que sota el nom de Victor Català s’amagava una dona.
Continue reading »

Comments (0)
Literatura eròtica, Llibres

Resum de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell

Un antiheroi dins de l'anti-llibre de cavalleries per excel·lència
By , on 16 de abril de 2010

Escena de l'adaptació per al cine de Vicente Aranda (2006)

Quan Don Quixot de la Mancha va decidir cremar tots els llibres de cavalleries que tenia a la seva biblioteca va decidir salvar-ne un: Tirant lo Blanc, del valencià Joanot Martorell. En un minut t’explicarem per què el Tirant és un llibre d’una modernitat sense referents quan va ser escrit. Però, abans de tot, unes quants apunts obligatoris. Joanot Martorell va néixer a Gandia cap al 1413 i va morir al 1468, no havent acabat la seva obra magna a la que ací ens referim. Així, Tirant lo Blanch (el seu títol original) va ser escrita a dues mans: els últims capítols corresponen a Martín Joan de Galba, que va continuar l’obra després de morir Martorell.

Va ser precisament Galba qui portà el manuscrit a València per a la seva publicació en 1490, i després a Bacelona al 1497. podem dir que el

Gravat anònim per a la portada de la primera traducció al castellà (1511)

Tirant va ser un dels primers best-sellers medievals, traduït a l’italià, al francès i al castellà. Les claus del seu èxit fins als nostres dies radiquen en la seva extrema modernitat i el trencament que suposava respecte dels demés llibres de cavalleries. Fins el punt de poder afirmar que no és un llibre de cavalleries, sinó una cosa força diferent. Potser per aquesta raó Miguel de Cervantes va fer un homenatge a l’obra de Joanot Martorell, salvant-la de la foguera de El Quixot.

Tirant lo Blanch va ser una obra moderna. En la base d’aquesta modernitat, un motiu que recorre cadascuna de les raons que anem a donar-te: la ruptura. En primer lloc, estem davant d’una obra que ha arribat fins als nostres dies, una obra popular i que s’estudia a les escoles. Els textos capaços de superar el pas del temps i de no perdre vigència constitueixen un exemple de modernitat a prova de bombes. Tirant és un antiheroi, un ésser real amb defectes i virtuts, un personatge que no sempre serà digne, tot el contrari (la seva mort per malaltia és el millor exemple d’un final indigne per a un cavaller).
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio