LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Post tagged with ‘paraules i mites’

Llibres

‘Nelson Mandela por sí mismo’, un recorregut per la vida de Madiva

A través de cites reviurem moments públics i privats de la seva història
By , on 6 de juliol de 2012

Tot i que aquest blog estigui especialitzat en literatura en català, crec que Nelson Mandela es mereix ser l’excepció que confirma la regla; per això, avui parlarem del primer llibre de cites autoritzat de l’expresident sud-africà, ‘Nelson Mandela por sí mismo’ (Plataforma Editorial). Un llibre que recull les cites més inspiradores d’un dels personatges més inspiradors de la història, un personatge que parla de drets, llibertats i superació.

A la seva terra natal, Sud-àfrica, el coneixen com Madiva, un títol honorífic atorgat pels vells del clan Mandela. Va ser el primer president d’un país subdesenvolupat que s’elegí de forma democràtica, per sufragi universal; passà 27 anys a la presó acusat de sabotatge; lluità per la igualtat multiracial, defensà la via diplomàtica per aconseguir els objectius, guanyà el premi Nobel de la Pau (1993)… i centenars de coses més que el convertiren en la persona que avui és, un home que s’ha guanyat el respecte de tots amb les seves paraules i accions.

Continue reading »

Comments (0)
Especials

Comença la sisena edició del Concurs de Relats Curts de TMB

Com a novetat, es vol relacionar el concurs amb la diada de Sant Jordi, amb una categoria per fer una versió de la llegenda relacionada amb el transport metropolità
By , on 27 de març de 2012

Aviat serà Sant Jordi i per això, aquesta setmana comença la sisena edició del Concurs de Relats Curts Online de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que durarà del 26 de març fins el 26 d’abril. Mitjançant aquest concurs, TMB promou la cultura de llegir i escriure a través una acció participativa. Es poden presentar relats d’una pàgina, uns 3.500 caràcters aproximadament, en català o castellà, que expliquin una història real o imaginada en autobús o al metro de Barcelona.

Foto-relat

Un exemple de com ha de ser un foto-relat

Hi ha diferents categories que has de tenir en compte: lliure, Sant Jordi, foto-relat i relat dadaista. Però el més important són els premis. El guanyador de la categoria de lliure rebrà un iPad i 10 codis de llibres electrònics. Per la resta de categories, el guanyador obtindrà un e-reader Kindle amb 10 codis de llibres electrònics. També rebran aquest premi els creadors dels relats més llegits a la web. I tots els que quedin en segona posició, guanyaran un lot de llibres en paper. Per tant, intenta-ho i participa-hi, que no hi perds res.

Per participar a la categoria lliure, cal presentar un relat sobre alguna experiència teva, real o imaginària, viscuda al transport metropolità. Però en aquesta sisena edició, la novetat és la categoria Sant Jordi. Aprofitant la proximitat amb la diada, consisteix en fer una versió de la llegenda, sempre que tingui relació amb el bus o el metro.

Continue reading »

Comments (0)
Llibres

‘La batalla de l’ou’ de Joan de Déu i Domènech

Quan la fam és l’única protagonista
By , on 19 de març de 2012

Avui toca una cullerada d’història. Els textos sobre la guerra civil solen posicionar-se en un o altre bàndol o almenys explicar la història des del punt de vista d’un dels dos costats. Rojos o feixistes, feixistes o rojos; els textos ens detallen com va ser la guerra per uns i altres, presentant a un republicà o a un franquista com a protagonista. Però mites i històries romàntiques de banda, la protagonista de la guerra civil espanyola era femenina i no tenia bàndol, era la fam.

Portada del llibre

A Espanya en general, però a Catalunya en concret es va passar molta gana i aquest és precisament el fil conductor de la crònica que Joan de Déu i Domènech fa del panorama alimentari d’aquella època a ‘La batalla de l’ou’. Per entendre aquest títol ens hem de situar en el context i conèixer les mesures que la Generalitat de Catalunya hagué de prendre.

Continue reading »

Comments (1)
Llibres, Novel·la

El misteri de Joan Miquel Oliver

L'univers personal del líder d'Antònia Font queda reflectit en la seua novel·la
By , on 7 de novembre de 2011

Se me’n van les paraules del cap a l’hora d’escriure aquest post. Sabeu allò quan comenceu a pensar i a pensar, i entreu en digressions en què una cosa porta a una altra, i després a una altra, com si tot fos una cadena infinita d’hipervincles, i al final resulta que tot està connectat d’alguna manera, i tot resulta tan inabastable; et sents tan petit i insignificant i alhora tens el cervell tan col·lapsat que sents que entres en una mena de bucle i t’envaeix una sensació com d’angoixa, de mareig? Doncs just així em sent jo quan toca parlar de Joan Miquel Oliver, i molt especialment després d’haver llegit la seua primera novel·la, ‘El misteri de l’amor‘.

Potser perquè, per parlar de l’obra del lletrista i músic d’Antònia Font i descriure-la en la seua plenitut, amb tot de matisos, i retratar-la en essència, caldria fer servir paraules de Joan Miquel Oliver. Però Joanmi té l’extraordinària virtut de ser l’única persona en l’univers capaç de ser, i dir, i fer com Joan Miquel Oliver, talment que qualsevol intent d’imitació frissa el patetisme o el ridícul. I així, com que ell mai no diu massa sobre la seua obra, ni la classifica, ni la defineix, ni res, doncs aconsegueix que la seua obra només siga definible a través d’ella mateixa, fent de la cosa i la definició un tot.

Continue reading »

Comments (0)
contes

El nen que no volia crèixer compleix 100 anys

Tot i que no ho fa voluntariament...
By , on 15 de març de 2011

Estàtua de Peter Pan al parc Kensington Garden, Londres

El nen que no volia créixer ja és centenari. 100 anys han passat des que J. M. Barrie decidí plasmar en paper i en format novel•la les aventures del Peter, un nen de 13 anys que vivia al país de Mai Més al costat dels Nens Perduts. Junts gaudien de la seva infantesa al màxim, allargant-la per sempre. Uns nens eternament nens, sense preocupacions ni responsabilitats; innocents, valents i feliços. Les nombroses adaptacions de la novel•la, que Barrie publicà el 1911 sota el nom de Peter Pan y Wendy, han fet que la història hagi arribat a una gran quantitat de cases, i s’hagi convertir en un referent per a tothom.

A mi personalment, i pel que fa a la història de Peter Pan, m’agrada molt la cançó d’Ismael Serrano, Si Peter Pan viniera; però m’agrada encara més les paraules que el compositor digué en un concert abans de cantar la cançó, unes paraules plenes de significat i sentiments, unes paraules que ens recorden la importància de mantenir l’esperança i la il•lusió que teníem quan érem nens, unes paraules que ens increpen la necessitat de ser nens:
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres

“Una imatge no val més que mil paraules” de Jesús Tusón

Una argumentació contra els tòpics del llenguatge
By , on 8 de novembre de 2010

Com expressaries amb dibuixos la "finalitat"?

He arribat a odiar la majoria de llibres que he llegit a l’escola. Treballs, exàmens… elements que fan que la lectura d’un llibre que en unes altres circumstàncies pugui resultar apassionant es torni una obligació, una obligació molesta. Vist amb perspectiva i rellegint alguns d’aquest llibres te n’adones que en realitat no eren tan dolents ni tan pesats com creies a l’escola, però si no ho fas i et quedes amb el sentiment que vas tenir en llegir-los de forma obligatòria et perds molta qualitat literària.

No em va passar això però amb un llibre que vaig llegir a segon de batxillerat i que em va entrar a l’examen de Selectivitat. Curiosament és l’únic llibre que em van fer llegir a l’escola que no és una novel•la, sinó un tractat de sociolingüística: Una imatge no val més que mil paraules, de Jesús Tusón. En aquest llibre l’autor lluita i contraargumenta alguns dels tòpics més instal•lats a la societat i que moltes persones es creuen sense qüestionar. Tòpics que en realitat són mentides, o almenys no veritats plenes.

L’argumentació base en la que treballa Tusón es precisament la que dóna nom al llibre, en el fet que una imatge no val el mateix que mil paraules. Segons Tusón: “(…) les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, mentre que les paraules convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límit (…)” Per això gira la truita al tòpic i fa la següent afirmació: “Unes poques paraules, ben argumentades, valen molt més que tot d’imatges”. Veiem doncs com l’autor creu en el llenguatge per sobre de qualsevol altre mitjà de comunicació ja que és aquest el que ens diferencia de la resta de éssers de la terra. Tot i així, Tusón reconeix que tot i que la capacitat de comunicar-se és intrínseca de l’ésser humà, la seva aparició és tardana: “Si reduïm els cent mil anys de la nostra existència com a sapiens moderns al temps d’un dia de vint-i-quatre hores, mesura ben abastable, l’escriptura fa la seva aparició estel•lar a les 22.40…”
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres, Novel·la

Rayuela de Julio Cortázar, un cop a la narrativa tradicional

L’autor insta al lector a que llegeixi la seva obra en l’ordre que li doni la gana
By , on 29 de octubre de 2010

Portada de la novel·la de Júlio Cortázar i dibuix del joc infantil

El català, el castellà, les llengües romàniques i pràcticament totes les llengües del món tenen paraules polisémiques, és a dir que tenint la mateixa forma presenten diferents significats. Això és una conseqüència directa de l’anomenada economia del llenguatge, per la que tendim a simplificar les coses fins allà on podem, de vegades fins i tot massa. Doncs bé, és precisament per aquesta regla econòmica i de comoditat que només podem diferenciar el tipus de banc del que estem parlant pel seu context; així si el nostre interlocutor parla de la comissió que li cobra el banc sabrem que està parlant de l’entitat financera per contra de si parla del conjunt de peixos que va veure des de el vaixell.

Tot i així, i sobretot en arts com el cinema o la literatura, hi ha paraules que a causa de la popularitat de l’obra a la que van lligades han perdut el seu valor semàntic i han passat a tenir el valor que l’obra en si els hi dóna. Un exemple: Rayuela. Lluny queda ja el significat real de la paraula: “Joc per nens que consisteix en treure de diverses divisions traçades al terra una pedra o similar, prèviament colpejada amb un peu, portant l’altra peu a l’aire i anant en compte de no trepitjar les ratlles, de la mateixa forma que cuidant que la pedra no es pari sobre elles”. Aquest joc tan divertit i al que segur que tots hem jugat a l’escola en català s’anomena Sambori. La majoria de gent coneix el nom tradicional d’aquest joc gràcies a la novel•la de Julio Cortázar, Rayuela, una novel•la surrealista argentina que ha marcat un abans i un després en la literatura.
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres

El sentimiento negativo, de Risto Mejide

Contra el sentiment negatiu
By , on 17 de maig de 2010

L'home que va en contra de totCool, curiós, nou… fins i tot original. Mentre aconseguia deslliurar-me de l’embolcall anava intuint un cor, primer del dret, després del revés. Més tard vaig entendre que tot era fruit de la lògica, era per allò del sentiment negatiu. I em vaig decidir a llegir. “Contra las dedicatorias, contra la risa, contra la fraternidad, contra la certeza”, contra, contra… fins a 215 pàgines plenes de “contres”. I així vaig acabar el llibre, igual que el vaig començar: contra el sentiment negatiu.

Contra l’edició perquè per la meva malaptesa cada cop que intento trobar alguna de les anotacions fetes he de mirar l’interior del llibre per tal de saber on comença, quina és la portada i quina la contra. Un cop orientada, novament, em dirigeixo cap al món al revés on mai sabré amb certesa a quina pàgina sóc. Un món on primen els títols ben grans, sobren els espais en blanc i falten les serifs al cos de text. Un llibre on intento desxifrar el significat dels cors acompanyats de copes, sobres, banderes… i així avançar-me al “contra-tema”. Algú intenta desviar la nostra atenció?

Contra els velocistes. Sempre he cregut que un havia de posseir un do innat -o en qualsevol cas, un do fruit del treball constant- que el permetés escriure textos de no més de 500 paraules, i en aquest breu contingut ser capaç d’explicar una història o exposar una idea. Em reafirmo: Risto Mejide, en 80 “harticulos” promet al començament de la majoria de les seves narracions però s’acaba desinflant entre tanta metàfora i joc de paraules. De cop i volta s’esfumen les enginyoses composicions per recrear un costumisme gens agut i basat en una promesa irònica que mai arriba a la cita amb el lector.

Contra la publicitat. Gràcies al personatge creat en OT (Operación Triunfo) i a la auto-publicitat com a estratègia de ventes suposem que el que trobarem a l’interior del llibre serà diferent. Creiem que tots i cadascun dels “harticulos” seran risc, compromís, que portaran implícita una càrrega de responsabilitat moral desbordant, però…

Aquí una sèrie de “subcontres” per acabar la qüestió: contra tirar la pedra i amagar la mà. “Mira, está hablando el Papa, ese señor tan blanco por fuera como oscuro por dentro, que hace que los niños lloren cuando él sonríe”. Contra la desautomatització perquè trobem elements que criden la nostra atenció però no sabem cap a on la dirigeixen. Contra les contradiccions perquè la supèrbia no es maquilla amb falsa humilitat: “Para el que se haya creído mi tan excesiva como aparente seguridad en mi mismo, es todo mentira” i una mica més tard un capítol titulat “Contra la humildad: Me molo”

I contra mi, perquè intueixo que no hi ha pitjor crítica que la que comença igual que acaba: contra el sentimiento negativo.

Comments (0)
Llibres digitals, Opinió

Escoltant Guardiola, de Josep Riera

El pensament futbolístic de l'entrenador del Barça en 150 frases
By , on 6 de abril de 2010

” Si perdem seguirem sent el millor equip del món. Si guanyem serem eterns ” Pep Guardiola, entrenador del FC Barcelona.

Portada del llibre

Pep Guardiola ostenta una manifesta eròtica del poder. I això no es deu al seu atractiu físic (encara que podem dir que no ens “molesta”) sinó a una personalitat més que eloqüent. La seva capacitat de seducció del gran públic radica, segons afirma l’autor de Escoltant Guardiola, el periodista Josep Riera, en la seva facilitat per comunicar. Així, el llibre proposa un divertit joc de recuperació dels arxius sonors i escrits del protagonista que ens ajuden a endinsar-nos dins del seu pensament. L’autor ens permet així conèixer un poc més de la seductora personalitat de Pep Guardiola. Nosaltres no som vidents ni res paregut, però creiem que no anem res desencaminats si prediem que el llibre serà uns dels èxits més sonats a Sant Jordi.

Josep Riera estructura el seu llibre a partir d’unes 150 frases sortides de la boca de l’entrenador del Barça, mitjançant entrevistes i rodes de premsa. Les seves declaracions públiques serveixen a Riera per establir les bases filosòfiques del pensament de Guardiola. Si no teníem suficients mites en què creure, ara ve l’entrenador del Barça i postula per convertir-se en el proper líder espiritual de tots els catalans. ¡Si no ho és ja!

L’autor, Josep Riera, és un home lligat a l’esport, no hi ha cap dubte. La seva relació literària amb el Barça es remunta al seu primer llibre: Van Barça. El FC Barcelona i Holanda, més que una relació. A més, Riera es un prestigiós periodista esportiu que treballa al periòdic El Punt, on exerceix el càrrec de director de la secció d’esports. La seva veneració per Guardiola arriba fins l’extrem d’escriure un llibre basat en la força de les paraules de Pep Guardiola. El punt comú de les 150 frases incloses al llibre sempre serà el mateix: la seva passió pel futbol i pel FC Barcelona. No obstant això, el llibre Escoltant Guardiola no és tan nou com podria semblar. Paraula de Pep (VVAA), publicat en 2009, aplicava la mateixa fórmula.
Continue reading »

Comments (0)
Llibres, Novel·la

Els homes que no estimaven les dones d’Stieg Larsson

El gran èxit editorial de 2009 y 2010
By , on 22 de novembre de 2009
L'obra de Larsson, també en català

L'obra de Larsson, també en català

Si en els darrers anys hem vist fenòmens literaris com Harry Potter, El Codigo da Vinci i Àngels i Demonis o Crepúscul, totes elles ja a la gran pantalla, el gran fenomen actual es diu Millenium, o millor dit, Stieg Larsson.

L’escriptor suec ha aconseguit que la seva trilogia composada per Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire
es converteixi en un supervendes sota l’epígraf de Millenium, i sigui avui dia un èxit a les llibreries i al cinema.

La gran empenta de la trilogia arriba amb el primer llibre, Els homes que no estimaven les dones, també en català, amb un argument trepidant que ens fa endinar-nos en les seves 600 pàgines de llibre aprofintant tots els moments morts que tinguem durant el dia.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio