LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Post tagged with ‘literatura catalana’

Llibres

La Setmana del Llibre en Català de Barcelona combat la crisi

Més estants, llibres, editorials, llibreries, activitats i autors malgrat la crisi ecònomica i la crisi del sector.
By , on 17 de setembre de 2013

setmana llibre

Ja s’ha finalitzat la Setmana del Llibre en Català, una de les trobades més importants de les editorials que publiquen en la nostra llengua al nostre país. Del 6 al 15 de setembre a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona s’han realitzat més de 270 activitats per a tot tipus de persones amb l’objectiu de difondre la tasca realitzada per aquestes editorials i la importància de la literatura catalana. És molt destacable la celebració d’aquesta Setmana del Llibre en Català coincidint amb la Diada i la Via Catalana, com a forma d’enfortir la identitat catalana i la seva cultura. Ara bé, la crisi ha afectat el sector editorial en bona mesura, però això no ha sigut un impediment per celebrar la trobada de nou.

Malgrat la crisi econòmica i del sector editorial, degut a un descens força important en les vendes de llibres en els darrers anys, sorprenentment a la Setmana del Llibre en Català d’enguany s’hi ha presentat més editorials, més llibreries, més llibres i més activitats respecte els anys anteriors. A més a més, any rere any la Setmana compta amb més patrocinadors i col·laboradors, com l’Òmnium, el Gremi de Llibreters de Catalunya, BBVA, La Caixa, o mitjans de comunicació com TV3 o La Vanguardia.

L’edició de 2013 ha comptat amb homenatges a Salvador Espriu, Joana Raspall i Vicent Andrés Estellés, amb recitals, representacions teatrals, xerrades, conferències i concerts. L’autor Pep Albanell també ha rebut el Premi Trajectòria, per ser considerat un referent literari d’infants i joves. Ha publicat tot tipus de gèneres, com poesia, narrativa, obres de teatre, assaig i guions de teatre i cinema. La Setmana és una bona manera de donar a conèixer escriptors importants del nostre país i de guardonar-los per la seva obra i trajectòria. També és lloable la seva capacitat de potenciar la literatura i tots els gèneres, de les novel·les fins a poesia.
Continue reading »

Comentaris tancats a La Setmana del Llibre en Català de Barcelona combat la crisi
Autors

‘Això no és africà!’, de Marc Serena

Un viatge per 15 països d'Àfrica per descobrir la realitat de gays i lesbianes al continent
By , on 29 de maig de 2013

LGTB

Àfrica és un continent desconegut als ulls d’Occident. Els mitjans de comunicació només publiquen notícies sobre catàstrofes naturals, guerres i crisis de fam. Però succeeixen moltes més coses, ja que desgraciadament es cometen atemptats contra les persones i violacions constants dels Drets Humans. Un dels col•lectius que pateix un major assetjament i es troba en situació de vulnerabilitat, són els homosexuals. Al continent, pràcticament no existeixen col•lectius LGTB perquè hi ha molta por a la repressió i a ser víctimes de violacions i violència. Per això, és important que aquesta realitat es conegui, per poder combatre la injustícia i valorar la situació que viuen els gays i les lesbianes arreu del món.

El periodista manresà Marc Serena va viatjar durant 7 mesos pel continent africà. Va visitar 15 països per explorar de primera mà la realitat dels homosexuals. Posteriorment, ho va relatar tot en el reportatge ‘Això no és africà!’, que l’editorial RBA s’ha encarregat de publicar-lo. Al llibre, es poden trobar els testimonis de 15 persones que dia a dia es veuen discriminades per la seva condició sexual. No és una qüestió política, els membres de la societat els rebutgen i marginen. Es cometen abusos i violacions que tot el món tolera sols perquè la víctima és homosexual.

Però després de llegir les històries dels 15 protagonistes, un no pot més que plantejar-se si la situació que viuen els homosexuals a Occident és molt millor. És inevitable pensar que, en matèria de Drets Humans, encara queda molt per lluitar i defensar. Per exemple, sorprenen les multitudinàries manifestacions a París en contra de l’aprovació de la llei que permet el matrimoni igualitari, o la llei a Rússia que prohibeix qualsevol tipus de propaganda homosexual i, per tant, les festes de l’Orgull LGTB. Ara bé, desgraciadament, en el moment en què es parla d’Àfrica, les desigualtats arriben a un nivell superior, el de la violència. Els gays i lesbianes africans pateixen violacions, pallisses i assassinats, però la societat recolza aquestes pràctiques perquè es considera que ho mereixen; se’ls veu com a delinqüents només per estimar a una persona del seu mateix sexe.

Continue reading »

Comments (0)
Premis

Barcelona és la ciutat convidada al Saló del Llibre de París

By , on 22 de març de 2013

París celebra el Saló del Llibre durant els propers dies 22, 23, 24 i 25 de març. És la trobada més important d’autors, editorials i lectors a França, que compta amb més de 190.000 visitants anuals. Des de la primera edició, l’any 1981, allà s’hi troben prop de 1.200 editorials provinents de 25 països diferents. A més, autors famosos i coneguts es reuneixen anualment, com Umberto Eco, Paul Auster, José Saramago, Sofi Oksanen, Anna Gavalda o Douglas Kennedy, per parlar de les seves obres i la seva percepció de la literatura. Ja fa tres edicions que el Saló acull a una ciutat convidada, l’any 2011 va ser Buenos Aires, el 2012 Moscou i enguany, al 2013, és Barcelona.

És un honor enorme que París reconegui la ciutat de Barcelona i la convidi a aquest esdeveniment cultural de tant importància mundial. El lema és ‘Barcelone, ville des prodiges’ i s’han convidat 24 autors catalans (13 d’ells escriuen en català, 7 en castellà i 4 són autors de còmics). Aquests autors s’han triat perquè les seves obres s’han traduït al francès en els darrers dos anys i són: Sebastià Alzamora, Arnal Ballester, Jordi Bernet, Jaume Cabré, Javier Calvo, Maite Carranza, Javier Cercas, Miguel Gallardo, Alicia Giménez Bartlett, Juan Goytisolo, Mercè Ibarz, Salvador Macip, Gabriel Janer Manila, Berta Marsé, Eduardo Mendoza, Imma Monsó, Miquel de Palol, Sergi Pàmies, Marc Pastor, Rubén Pellejero, Jordi Puntí, Carme Riera, Albert Sánchez Piñol i Francesc Serés.

A més a més, també hi haurà actes relacionats amb Josep Pla, Joanot Martorell, Maria-Mercè Marçal, Mercè Rodoreda i Manuel Vázquez Montalbán. Tots els autors tenen un vincle especial amb Barcelona, per això és indubtable que representin la ciutat en aquest Saló.

Continue reading »

Comments (0)
Llibres

‘Barcelona és bona si la música sona!’, un repàs al panorama musical català

Gertrudis, La Pegatina, Estopa... i molts més!
By , on 21 de juny de 2012

Portada del llibre

Barcelona, com a ciutat cosmopolita que és, té un ampli ventall d’ofertes culturals, esportives d’oci… que oferir tants als seus visitants com als que caminen habitualment pels seus carrers. La música no és una excepció i per això, la ciutat comtal té una llarga trajectòria i història de musica catalana d’excepció. “Barcelona és bona si la música sona!” tracta precisament d’això, de la cultura musical catalana i ens descriu l’escena protagonitzada per la fusió, la rumba, el flamenc i el mestissatge. Però des d’un punt de vista molt particular, 80 artistes de l’àmbit.

El fotògraf Xavier Torres-Bacchett, la productora Biggi Fischer i el crític musical Miguel Amorós han publicat un llibre sense precedents, un llibre que recull els protagonistes del ‘so de Barcelona’, la importància que per ells ha tingut aquesta ciutat i la importància que ells han tingut sobre aquesta ciutat. Així ho veiem a la sinopsis del llibre.

Continue reading »

Comments (0)
Autors

Salvador Espriu: narrador, poeta i dramaturg

Un autor de referència a les lletres catalanes
By , on 21 de novembre de 2011

“Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum”.

Una de les seves obres més conegudes és 'Primera Història d'Esther'

Hi ha autors per els que no és suficient un sol gènere per expressar tot el que porten dins, tot el que volen exterioritzar. Autors que veient les limitacions d’endinsar-se en un sol gènere decideixen provar-ne uns quants i comprovar quin és el que millor s’adapta al que volen escriure. Salvador Espriu va començar amb la narració i anys més tard provà sort dins la poesia i el teatre, com a resultat, un autor català reconegut en els tres àmbits, mestre dels tres àmbits.

Va néixer a Santa Coloma de Farners l’any 1913 i va morir a Barcelona el 1985. En 72 anys es convertí en un dels escriptors més importants de la postguerra i un autor de referència a les lletres catalanes; ha aconseguit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. Salvador Espriu va ser un dels quatre membres fundadors de l’Associació d’Escriptors de la Llengua Catalana. Però no només per a nosaltres és un gran mestre, de fet, el seu nom ha estat sovint entre els candidats a aconseguir el Premi Nobel.

Continue reading »

Comments (0)
Autors

Joan Salvat i Papasseit, l’escriptor de la crítica social

Durant la seva vida s’acostà a corrents anarquistes i socialistes
By , on 18 de març de 2011

Escultura homenatge a Joan Salvat - Papasseit al Moll de la Fusta de Barcelona, on l'escriptor treballà de vigilant nocturn

Joan Salvat i Papasseit, un dels autors més representatius i coneguts de les lletres catalanes, va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut com a poeta d’Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d’articles en els que la crítica social era la gran protagonista. Va escriure en català i castellà, sempre simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l’època. Malauradament morí de tuberculosi als 30 anys, un fet que omplí de misticisme la seva persona.

Durant dècades, fins i tot després de la seva mort, l’obra de Salvat i Papasseit va romandre desconeguda, a l’espera de que algú descobrís el seu valor. No va ser fins els anys 30, a partir de la Nova Cançó i els autors que seguien aquest corrent que la seva figura va ser popularitzada. Els autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Als anys seixanta, quan l’obra impresa de Salvat i Papasseit encara tenia molt poca circulació, alguns dels seus poemes van ser recuperats en cercles catalanistes, generalment d’esquerres, a través de lectures enregistrades i versions musicals. A partir d’aquest moment, Salvat i Papasseit deixà de ser un desconegut per convertir-se en tot un símbol català.
Continue reading »

Comments (0)
Novel·la

Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

Un drama familiar que gira al voltant de la pèrdua de l’ésser amat i els errors del passat
By , on 28 de abril de 2010

Portada del llibre

Tots aquells que estimen l’obra literària de Mercè Rodoreda coneixen el seu gust pels motius florals, afició que va desenvolupar gràcies a la influència del seu avi matern Pere Gurguí, al que l’autora estava molt lligada. Si fem un repàs mental a la seva trajectòria literària ens adonem que les flors es troben presents en pràcticament cadascun dels seus llibres. Moltes vegades comparada amb l’escriptora anglesa Virginia Wolf, Mercè Rodoreda utilitza una narrativa simbòlica, amb al·legories poètiques i descripcions preciosistes. On les flors tenen un lloc important.

En la novel·la que  avui comentem, l’al·legoria pren la forma d’un jardí. El seu jardiner serà l’encarregat de narrar al lector els esdeveniments i es constituirà com l’element que uneix el jardí amb la particular historia de la família Bohigues. A través de sis capítols que representen els sis estius que es rememoren al llibre, el narrador ens mostra un univers de luxe i riquesa, uns personatges que durant l’estiu es dediquen a una vida hedonista i despreocupada… però que amaguen secrets i drames interns. Estem davant d’uns homes i dones que paguen les seves faltes del passat al present, i amb interessos molt elevats. I, encara que no ho sembli, tots busquen una quimèrica existència basada en la troballa de l’amor vertader.

Una vida que no és el que sembla, unes trames familiars inquietants. Un paradís terrenal en forma de jardí que contrasta amb un interior podrit: el dels mateixos personatges, les seves mentides i els seus secrets. El temes recurrents de Rodoreda es situen al centre del relat. Així, la vida dels personatges estarà marcada pel fracàs amorós, la mort i el rebuig de la maternitat. La Rosamaria perdrà el fill que espera, així com el seu gran amor, l’Eugeni. El llibre es centra particularment en el triangle amorós del matrimoni Rosamaria-Francesc i el seu veí Eugeni.
Continue reading »

Comments (0)
Novel·la

Josafat, de Prudenci Bertrana, retrat d’un heroi modernista

By , on 25 de abril de 2010

Portada del llibre

Josafat és un clàssic de la literatura contemporània catalana. Escrit en 1906 per Prudenci Bertana, avui considerem aquest llibre com un dels màxims exponents de la corrent modernista del pensament. El motiu principal que recorre el text de Bertrana és la idea de dicotomia. Amb un sensible simbolisme, les relacions de l’heroi amb el món que l’envolta són les que defineixen els preceptes de l’esmentat moviment. Així, tenim el vici contra la virtut, l’heroi contra la natura, l’individu enfront la massa… al cap i a la fi, el bé contra el mal.

Ja al inici, la dicotomia que amb més força s’estableix és aquella que fa referència a les discordances entre un món rural i l’espai urbà. Agafant la filosofia de Rousseau, Bertrana ens proposa la idea de que l’home sols pot ser feliç i pur en un estat salvatge de l’existència. El camp, l’espai rural, és el lloc primigeni i propi a l’ésser humà. En aquest mitjà neix Josafat, però les ànsies de progressar en la vida el fan abandonar casa seva. Quan arriba a la ciutat, mai tornarà a ser el mateix. Poc a poc esdevindrà un home en negatiu, degradat, bestial. La noblesa i els bons sentiments queden enrere.

El tema del fanatisme també és ben clar dins de l’obra. Josafat, sempre del costat de l’església, no dubtarà en aplicar la força bruta si algú del seu voltant no respecta la llei divina. No obstant això, serà ell el primer en degradar la seva condició humana. Un dels punts més importants per entendre la destrucció de Josafat és la impossibilitat del personatge per canalitzar els seus impulsos sexuals de manera sana. La repressió catòlica juga un important paper per comprendre la contradictòria personalitat de  l’antiheroi crepuscular creat per Prudenci Bertrana.
Continue reading »

Comments (0)
Literatura eròtica, Llibres

Resum de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell

Un antiheroi dins de l'anti-llibre de cavalleries per excel·lència
By , on 16 de abril de 2010

Escena de l'adaptació per al cine de Vicente Aranda (2006)

Quan Don Quixot de la Mancha va decidir cremar tots els llibres de cavalleries que tenia a la seva biblioteca va decidir salvar-ne un: Tirant lo Blanc, del valencià Joanot Martorell. En un minut t’explicarem per què el Tirant és un llibre d’una modernitat sense referents quan va ser escrit. Però, abans de tot, unes quants apunts obligatoris. Joanot Martorell va néixer a Gandia cap al 1413 i va morir al 1468, no havent acabat la seva obra magna a la que ací ens referim. Així, Tirant lo Blanch (el seu títol original) va ser escrita a dues mans: els últims capítols corresponen a Martín Joan de Galba, que va continuar l’obra després de morir Martorell.

Va ser precisament Galba qui portà el manuscrit a València per a la seva publicació en 1490, i després a Bacelona al 1497. podem dir que el

Gravat anònim per a la portada de la primera traducció al castellà (1511)

Tirant va ser un dels primers best-sellers medievals, traduït a l’italià, al francès i al castellà. Les claus del seu èxit fins als nostres dies radiquen en la seva extrema modernitat i el trencament que suposava respecte dels demés llibres de cavalleries. Fins el punt de poder afirmar que no és un llibre de cavalleries, sinó una cosa força diferent. Potser per aquesta raó Miguel de Cervantes va fer un homenatge a l’obra de Joanot Martorell, salvant-la de la foguera de El Quixot.

Tirant lo Blanch va ser una obra moderna. En la base d’aquesta modernitat, un motiu que recorre cadascuna de les raons que anem a donar-te: la ruptura. En primer lloc, estem davant d’una obra que ha arribat fins als nostres dies, una obra popular i que s’estudia a les escoles. Els textos capaços de superar el pas del temps i de no perdre vigència constitueixen un exemple de modernitat a prova de bombes. Tirant és un antiheroi, un ésser real amb defectes i virtuts, un personatge que no sempre serà digne, tot el contrari (la seva mort per malaltia és el millor exemple d’un final indigne per a un cavaller).
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres digitals, Opinió

Política 2.0, d’Ernest Benach

Internet i les noves tecnologies: una nova manera d'exercir la política catalana
By , on 2 de abril de 2010

La tecnologia aplicada a la política europea i catalana

El món de la política ha de canviar. En temps de crisi no és estrany que apareguin llibres i manuals sobre com evolucionar en les diferents àrees de la vida pública i privada un cop arribat el fi d’una etapa de creixement econòmic. Això mateix és el que pareix que ha pensat el Diputat per Esquerra Republicana i President del Parlament de Catalunya Ernest Benach, que aquest mes publica el seu darrer llibre: Política 2.0. Un manual didàctic en to d’assaig que ens invita a aplicar les noves eines tecnològiques dins del camp de la política.

Allò més interessant de Política 2.0 és el fet de que no es tracta d’un llibre per a polítics ni sobre els polítics. Al contrari, la voluntat de Benach és obrir noves portes al diàleg entre ciutadans per tal d’aclarir què significa fer política al segle XXI i com les tecnologies 2.0 poden ajudar-nos a trobar el bé comú. Mitjançant una sèrie d’experiències personals, el líder d’esquerra proposa desenvolupar la tecnologia por millorar la democràcia. Just en el moment on tots pensàvem que la política estava estancada en una posició anacrònica, Ernest Benach ens proposa canviar-ho tot per recuperar la confiança. ¿És aquesta una solució a la desesperada?

La construcció de la Catalunya del futur passa, segons l’autor, per un nou sistema de deliberació global on tots tinguem una veu. És per això que estableix com necessaris els sistemes en xarxa i les comunicacions on-line com exemple de participació igualitària. Segons les prediccions del polític, en tres legislatures es podria incloure el vot per Internet, a més d’instaurar canals de comunicació directes i sense intermediaris entre els ciutadans i la classe política. Així, eines com els blogs o les xarxes socials poden apropar postures i fer la classe dirigent molt més accessible.
Continue reading »

Comments (0)
Page 1 of 212

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio