LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Post tagged with ‘es quan miro que hi veig clar’

Llibres

Què passa quan et diuen que el teu germà és un assassí?

La història de l’assassinat de Fago des d’un punt de vista molt diferent, per Carles Porta
By , on 31 de març de 2012

Fa 5 anys un assassinat va trastocar la vida de tots els habitants d’un petit poble d’Osca. Als mitjans de comunicació es va parlar de la notícia durant molt temps, enviats especials, connexions en directe, reportatges en profunditat… però només un d’ells, un enviat d’El Mundo, va viure durant quatre dies dies a la casa de l’assassí, només un home va tenir accés a la informació de primera mà. Va ser Cales Porta i per tal d’explicar a tots la seva història, la història del crim des d’un altre punt de vista ha publicat ‘Fago’.

Portada del llibre en català

Arran de cobrir la noticia pel seu diari Porta es va relacionar amb les germanes de Santiago Mainar, la persona que més tard seria condemnada per l’assassinat de l’alcalde Miguel Grima. Des de llavors i durant els 5 anys que Mainar porta a la presó l’ha entrevistat més de 60 cops, el número es multiplica en el cas de les germanes i arriba a les 200. Sigui com sigui, Porta vol deixar clar que aquest llibre no pretén reobrir el cas ni la polèmica, sinó explicar els fets des de l’experiència personal de la germana de l’acusat, la Marina Mainar, protagonista del llibre. Què passa quan et diuen que el teu germà és un assassí?

Continue reading »

Comments (0)
Destacats

Dia Mundial de la Poesia

Amb l’arribada de la primavera arriben els primers versos
By , on 21 de març de 2012

Avui es celebra el Dia Mundial de la Poesia una festa proclamada per la UNESCO per fomentar els recitals poètics, promoure la seva ensenyança i reconsiderar-la una manifestació artística vigent avui dia. Va ser a la trigèsima reunió de l’organització quan es va proclamar aquesta data, una data que també ens recorda la importància dels centenars de petits editors d’aquest gènere literari, que amb el seu treball permeten que les obres poètiques arribis a nosaltres.

Imatge d'un dels poemes més coneguts de Bécqer

Segons explica la mateixa UNESCO, amb la proclamació d’aquest dia es busca “sostenir la diversitat dels idiomes a través de la expressió poètica i donar als que estan amenaçats la possibilitat d’expressar-se a les seves comunitats respectives”. Veiem doncs com es tracta d’un gènere molt personal, un gènere que treballa (segurament més que els altres) amb les emocions dels escriptors i dels lectors i que serveix de via d’escap per moltes persones. Vet aquí la importància de protegir-la.

Continue reading »

Comments (0)
Llibres

‘Anys de prosperitat’, el salt internacional de Chan Koonchung

La temàtica de l’obra està agermanada a la de ‘1984’ i ‘Un món feliç’
By , on 10 de novembre de 2011

Aquest mes de novembre se’m presenta tranquil, sense massa càrrega a la universitat. Per això, podré dedicar-me quasi exclusivament, almenys durant 20 dies, a una de les activitats que més m’agraden i és que podré dedicar-me a llegir sense presses ni pressions de dates d’entrega. Per tal d’omplir aquests dies amb alguna lectura interessant ja fa uns dies que miro i remiro el meu llistat de lectures pendents; no em ve de gust llegir cap clàssic, això ho deixo per l’any vinent, però sí llegir alguna cosa en català, ja sigui original o traducció. Paradoxalment, l’elecció final del llibre no ha vingut del llistat que vaig omplint dia a dia amb les lectures que algun dia vull fer, sinó d’un correu electrònic informatiu de l’editorial La Campana.

L'escriptor xinés Chan Koonchung

Al correu informaven que el pròxim 16 de novembre, des del matí i fins les 4 de la tarda l’escriptor xinés Chan Koonchung estarà per Barcelona, suposo que a les oficines de l’editorial; i amb aquesta informació adjuntaven una sinopsis de seu últim treball, ‘Anys de prosperitat’. Aquí us el deixo:

Continue reading »

Comments (0)
Llibres

Harry Potter, un èxit dins el món literari juvenil

Set llibres i vuit pel•lícules que introdueixen als nens al món literari
By , on 30 de novembre de 2010

Portada de l'últim llibre de la saga

Ja ha arribat als cinemes l’última pel•lícula de Harry Potter, on el mag adolescent s’enfrontarà, o es començarà a enfrontar (l’últim llibre està dividit en dos films), al seu màxim rival, Lord Voldemort. Una batalla final esperada per tots els seguidors de la saga que ja poden gaudir d’aquesta nova pel•lícula a la gran pantalla.

Harry Potter és un clar exemple d’un èxit literari que traspassa el paper per convertir-se en una història amb personatges de carn i ossos. Amb un argument conegut per tots, hem pogut presenciar el pas del jove mag de nen a adolescent, no només amb la imaginació sinó a la realitat. I és que el seu protagonista, Daniel Radcliffe, ha crescut amb la pel•lícula, que començà la gravació quan aquest tenia uns 11 anys i acabarà amb un Daniel de 21 anys.

Sigui com sigui, i al marge del cinema, els llibres de Harry Potter han significat una revolució dins el món literari juvenil. Un èxit de masses amb pocs precedents que ha entrat a les cases de milers i milers de persones. Tot i que normalment no estic d’acord en que la qualitat i la quantitat estiguin lligades, en aquest cas crec que puc fer una excepció. Sobretot perquè és un llibre que ajuda als nens, des de ben petits, a entrar dins el món de la literatura. Un món entranyable si s’agafa des del començament i apassionant si es creix dins ell.
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres

Perdona però vull casar-me amb tu

Una segona part entretinguda de públic femení
By , on 28 de juny de 2010

L'obra de Moccia, un èxit

Que consti que no és una proposta per part meva, però fa força temps que mentre vaig a la feina trobo a molta gent llegint aquest llibre, Perdona però vull casar-me amb tu. La majoria dels lectors són dones, i clar, la curiositat va poder amb mi. Així que durant uns dies em vaig convertir en una més que llegia aquest llibre de Federico Moccia. He de dir, que és la segona part de Perdona si te llamo amor, i clar em falta una part de la lectura per acabar de comprendre la vertadera intenció del llibre.

Us diré que els dos protagonistes de la trama, en Niki i l’Alex estan en un punt d’enamorament que resulta massa embafador, però sembla que als lectors els hi agrada. A mi, doncs bé… no massa, però perquè tampoc sóc massa seguidora d’aquest tipus de novel·les. El cas, és que tornen de l’illa de Blu on han passat uns dies inoblidables i meravellosos compartint el seu amor.

La Niki es troba amb les seves amigues i hi haurà una sèrie de problemes que posaran a prova la seva amistat. Per la seva part l’Alex torna a la seva vida normal, i amb ella als seus amics que per coses de la vida han hagut de fer front a moltes dificultats que han posat en perill els seus matrimonis. Davant d’aquest panorama tots es retroben per a parlar de l’amor, cadascun amb les seves peculiaritats tenint en compte l’edat, les situacions personals particulars, etc. Les preguntes que és fan passen per la pregunta universal de: existeix l’amor? És certa la crisis del setè any? Tenen raó aquells que diuen que l’amor no dura més de tres anys? I clar, la pregunta més complicada de totes: l’amor dura per sempre?
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Entrevistes

Martí Gironell: “Escriure una novel·la històrica sempre té cert risc”

By , on 17 de juny de 2010

Gironell, referent català de la novel·la històrica

Una xocolateria del barri de Gràcia va ser el lloc on ens va citar l’escriptor de Besalú Martí Gironell, que finalment ens va portar a casa seva per a explicar-nos com és la vida d’un periodista que combina la seva professió als mitjans amb la d’escriptor. Autor de les nove·les El Pont dels jueus -premi Néstor Luján de novel·la històrica- i La venjança del bandoler, i d’altres obres com La ciutat dels somriures o Pla de vol, l’escriptor català s’ha convertit en un dels autors de novel·la històrica més rellevants del país. Ara, Gironell prepara una nova obra, de la qual encara no vol donar detalls excepte la seva possible data de sortida, a finals d’aquest any.

Com és el dia a dia d’un periodista i escriptor que combina els mitjans amb els llibres?
És realment com Dr. Jekyll y Mr. Hide. La feina que jo faig, tot i que comporta matinar molt, fa que tinguis bona part del dia ocupada. Però intento aprofitar tots els moments que tinc, fins i tot en hores mortes al matí que puc aprofitar per a buscar a Internet una cosa que fa dies que li dones voltes. A les tardes la clau és gestionar-te bé el temps. Intento ser el més disciplinat com puc. A més t’encarreguen un relat per a una revista o altres coses i tot va sumant. La gent em diu: “Quina sort! Tens tota la tarda!”. Però la tarda són a tot estirar tres hores, perquè després hi ha altres ocupacions. Condicionat a l’horari que faig al matí he de fer el sopar d’hora i anar a dormir a una hora prudencial. És dur, però més ho és treballar a la mina, no em queixo.

¿Has pensat en dedicar-te només als llibres o avui en dia és massa complicat?
Moltes vegades. A mi em fa por, aquesta pregunta em va donant voltes al cap. M’agradaria tenir més temps per anar fent tots els llibres que tinc al cap, però d’altra banda sóc poruc i la situació no em convida a tirar-me a la piscina. Com a periodista no estic massa còmode fent el que estic fent però són etapes. Em permet continuar fent allò que m’agrada al mitjà que m’agrada, tenir certa presència als mitjans i em dóna certa llibertat per a treballar en el meu segon projecte com a escriptor. No m’he assegut a fer números reals però no sé si podria viure de la literatura. Vull creure que tard o d’hora faré aquest pas, però no sóc prou valent.
Continue reading »

Comments (1)
Llibres, Novel·la

Mercè Rodoreda, avui i sempre

Una escriptora d'avui i de sempre
By , on 20 de febrer de 2010
Mirall trencat

Mirall trencat

Mercè Rodoreda ha estat l’escriptora catalana contemporània més influent de la nostra època. Les seves obres han estat traduïdes a més de 20 idiomes diferents i no només ha escrit novel·les, també poesia, teatre i contes. Ens trobem davant d’un autèntic fenomen literari i és una clara referència d’altres autors, ja que la seva obra s’ha estès internacionalment.

Un dels llibres que més recomano de l’autora és Mirall trencat. Fa uns anys es va portat a la petita pantalla per part de TV3, una sèrie molt ben recreada, tant pels espais com pels personatges. Pels que no hagin llegit la novel·la és una obra coral on els personatges que hi apareixen tenen llaços d’unió familiars. La història té lloc a Barcelona, abans de la guerra civil. Possiblement el títol de l’obra (Mirall trencat) té molt a veure amb la història que en explica Mercè Rodoreda. Un mirall és l’autèntic espectador de les vides dels personatges que apareixen i desapareixen durant la narració, i reflecteix els moments que cadascun dels personatges viu.

Però aquesta, tot i que és una de les meves lectures preferides, no és un clar exponent de l’obra de Mercè Rodoreda. L’autora pràcticament durant tota la seva obra ha escrit en primera persona. La curiositat d’aquest element és que els seus “portadors de veu” sempre han estat personatges femenins, cosa que fa que les lectures siguin petits porcions de vida, probablement autobiogràfiques. Per tant, podem dir que l’obra de Mercè Rodoreda es caracteritza per l’important paper que tenen les dones, autèntiques còmplices de la seva característica literatura. Un clar exemple és la Plaça del Diamant, també molt recomanable pels qui no hagin llegit mai a l’autora.
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres

Un home a les fosques, de Paul Auster

Una de les novel•les d'en Paul Auster amb pitjor acollida entre la crítica literaria
By , on 10 de febrer de 2010
Uneix-te al moviment Paul Auster

Uneix-te al moviment Paul Auster

Estimat “tu ja saps qui ets…”,

Aprofito l’oportunitat d’escriure aquí per dedicar-te unes línies. Ja que sembla que els meus arguments no són prou convincents perquè et sumis al moviment Paul Auster, t’escric perquè sóc conscient que molts cops la meva expressió verbal és limitada, i com que les coses escrites perduren eternament, m’ha semblat perfecte dirigir-me a tu.

Sí, insisteixo en Un home a les fosques, la nostra última conversa m’ha deixat un sabor amarg. Aprofito per a dir que els qui no tinguin la novel·la la poden trobar editada per Anagrama, va arribar al nostre país l’any 2008. Bé, dit això, continuo. Davant de les crítiques emeses per part teva, he de dir que Un home a les fosques, tot i que reconec que no és la millor obra d’en Paul Auster, és una gran novel·la, que no només enganxa sinó que és un clar exemple de la literatura que fa l’autor.

Qui millor que en Paul Auster escriu novel·les dins de la mateixa novel·la? En aquest cas el protagonista, en August Brill, viu a casa de la seva filla (on també hi viu la néta) i per poder dormir i oblidar part del seu passat comença a explicar-se a ell mateix una història. Aquesta narració, la protagonitza l’Owen Brick, un jove mag que de cop i volta es desperta en un món en guerra civil. I aquí comença la màgia. Sense adonar-nos el protagonista principal perd lentament el privilegi de protagonisme i és el personatge inventat en la ment d’en August Brill qui pren el relleu. En Owen Brick ha de matar al seu creador, que és qui l’ha fet néixer i també ha creat els escenaris on es troba. Davant d’una possible rebel·lió l’August Brill opta per tancar la seva ment i deixa d’inventar.
Continue reading »

Comments (4)
Autors, Novel·la

Invisible, de Paul Auster

De l'autor de Trilogia de Nova York ens arriba la nova obra amb una gran acollida entre la crítica
By , on 7 de gener de 2010
L'últim llibre de Paul Auster

L'últim llibre de Paul Auster

De la má d’ Edicions 62 i traduïda per l’Albert Nolla ens arriba un dels grans èxits editorials dels darrers dies,Invisible, de Paul Auster. Val a dir que per part de la crítica anglosaxona Invisible es presenta com una novel·la amb més ganxo que, per exemple, Un hombre en la oscuridad, fet que m’anima a recomanar-la perquè aquest és un dels meus llibres preferits.

Invisible és el divuitè llibre i la novel·la número 13 d’en Paul Auster i l’obra se’ns presenta entre dos mons: la Universitat de Columbia i París. El protagonista és en Walker, un jove estudiant universitari a qui li apassiona la literatura francesa i viatja a París d’intercanvi, però… ja no us explico res més perquè si no us descobriré la trama…També hi trobem els personatges clàssics de la literatura d’Auster, joves escriptors víctimes de l’atzar, la violència i com no, l’amor.

Personalment no és el meu llibre preferit d’en Paul Auster, ja que em va agradar molt més l’historia de Un hombre en la oscuridad, però sobre gustos no hi ha res escrit. Un dels punts que. per exmple, remarcaria és que amb aquesta novel·la s’identifica amb més claredat la tendència política de l’autor, ja que la narració es situa en plè conficte armat entre Estats Units i Vietnam i el protagonista de l’obra es mostra clarament en contra de la guerra.
Continue reading »

Comments (2)
Autors, Llibres, Novel·la
Un clàssic d'Oscar Wilde

El retrat de Dorian Gray

By , on 15 de octubre de 2008

La pintura sempre ha tancat un misteri difícil de desentranyar. Més encara quan el cinema no havía fet la seva fulgurant aparició, cegant les retines de generacións futures i forjant una nova cultura visual. A la pintura s’amaga una voluntat de profunditat nugada amb la inevitable veritat, la trista realitat podríen dir alguns, de que sólament es tracta de pigments arrastrats sobre una tela, a l’espera de que la seva projecció sobre l’espectador provoqui emocions especials sobre la seva ànima. Tot menys indiferència, clar!

Qui es veu arrosegat per l’encanteri de un retrat, com a pintor o com a espectador, s’enfrenta a aquesta mentida. Però es veu obligat a comprendre-la! La pintura, com la palabra, recull alguna cosa de la realitat per a comunicar-la a una altra persona mitjançant l’encanteri del símbol.

En aquesta obra de ficció, que podríem dir de pintura-ficció, tots el avantatjes de la inmortalitat per l’imatge, la disculpa de la bellesa front a la moral, un jove innocent i ben plantat es retratat amb un efecte inesperat. A partir del moment on el quadre és acabat va a pasar algo curiós: El temps no pasará per al retratat. Ni la enfermetat, ni els gestos que el temps va surcant al rostre al vent de les emocions, ni l’envelliment…Rés no es vorà en el aspecte de Dorian Gray. Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio