LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Post tagged with ‘el simbol perdut’

llibres infantils

Roald Dahl, l’escritpor de nens i joves

By , on 22 de febrer de 2013

Sovint s’ha parlat en aquest bloc de la difícil tasca de fer llegir als més petits, per la falta de motivació i il•lusió d’agafar un llibre. Però per això, hi ha autors que fan despertar la seva imaginació i creativitat d’una forma única, com és el cas de Roald Dahl. Aquest escriptor va néixer a Gal•les l’any 1916 i va morir el 1990, amb el reconeixement universal de tots els públics. És un dels autors que més ha fet per la literatura infantil i juvenil, amb un aire fresc i innovador, les seves obres són molt famoses, entre les quals hi ha ‘Matilda’, ‘Les bruixes’, ‘La meravellosa medecina d’en Jordi’, ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’, ‘Charlie i l’ascensor de vidre’ o ‘La meravellosa història de Henry Sugar’, entre altres.

La majoria dels seus llibres han estat il•lustrats pel dibuixant Quentin Blake. Són il•lustracions molt recordades i famoses, que representen els personatges d’una manera simpàtica i graciosa. Són dibuixos molt identificables amb un estil propi, molt colorits tot i que, depenent de l’edició del llibre, apareixen en blanc i negre. Els llibres de Roald Dahl desprenen creativitat i imaginació, capaç d’impregnar els més petits, amb uns personatges entranyables i unes històries originals i amb un rerefons ètic i moral molt positiu per les noves generacions. Alguns dels seus llibres han sigut adaptats al cinema, com és el cas de ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ (2005) per Tim Burton, ‘Matilda’ (1996) per Danny DeVito i ‘James y el melocotón gigante’ (1996) per Henry Selick. Del llibre ‘Matilda’, inclús s’ha realitzat un musical que s’ha estrenat a West End de Londres el 2011 i que encara es manté a cartellera.

Un dels llibres més coneguts de Roald Dahl és ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’. La seva adaptació cinematogràfica és prou bona, però li falta el sentit de l’humor i l’estil tant divertit del seu autor. Al llibre s’explica la història de Charlie, un noi pobre que guanya un bitllet daurat per poder visitar la fàbrica de xocolata de Willy Wonka. És una fàbrica sorprenent, amb personatges molt estrambòtics, començant pel mateix propietari fins als Oompa Loompa. Però el millor de tot, són els nens que entren a la fàbrica juntament amb el Charlie. Hi ha la Violet Beauregarde, una nena consentida, competitiva i abusiva; la Veruca Salt, una nena mimada, capritxosa i impertinent; l’Augustus Gloope, un nen golafre i mandrós; i Mike Teavee, un nen que ha perdut la innocència absorbit pels videojocs i la televisió.

Continue reading »

Comments (0)
Llibres
Va ser el més venut al passat Sant Jordi

‘Si tu em dius vine ho deixo tot.. però digue’m vine’, d’Albert Espinosa

El llibre del moment
By , on 18 de maig de 2011

Va ser la novel·la més venuda del passat Sant Jordi 2011 i continua donant molt a parlar. Si tu em dius vine ho deixo tot.. però digue’m vine és la segona novel·la i tercer llibre del català Albert Espinosa. El polifacètic director de cinema, guionista, actor o escriptor passa per un dels seus millors moments professionals gràcies als seus èxits a la televisió, amb Polseres Vermelles, o amb aquest llibre i l’èxit de l’anterior, Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo.

Fragment de la portada del llibre

La darrera novel·la d’Espinosa ens endinsa, com fa habitualment, en una reflexió de molts conceptes vitals que apareixen en una història amb personatges molt ben construïts que reprodueixen part del ‘l’univers Espinosa’ que molts ja seguim. No volem avançar massa la història del llibre per si no la coneixes, però sí et podem fer cinc cèntims.

El protagonista del llibre és Dani, un noi que es dedica a buscar nens desapareguts quan, curiosament, qui està més perdut és ell. El llibre comença amb un contratemps important per al Dani: la seva parella li deixa. Poc després se li posarà davant seu el cas d’un nen desaparegut que li farà retornar a Capri, una illa que li porta molts records de quan era petit. En aquells episodis coneixerem també el Sr. Martín i George, la filosofia da vida dels quals quallarà fort en la vida del protagonista.
Continue reading »

Comments (0)
Autors

Joan Salvat i Papasseit, l’escriptor de la crítica social

Durant la seva vida s’acostà a corrents anarquistes i socialistes
By , on 18 de març de 2011

Escultura homenatge a Joan Salvat - Papasseit al Moll de la Fusta de Barcelona, on l'escriptor treballà de vigilant nocturn

Joan Salvat i Papasseit, un dels autors més representatius i coneguts de les lletres catalanes, va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut com a poeta d’Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d’articles en els que la crítica social era la gran protagonista. Va escriure en català i castellà, sempre simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l’època. Malauradament morí de tuberculosi als 30 anys, un fet que omplí de misticisme la seva persona.

Durant dècades, fins i tot després de la seva mort, l’obra de Salvat i Papasseit va romandre desconeguda, a l’espera de que algú descobrís el seu valor. No va ser fins els anys 30, a partir de la Nova Cançó i els autors que seguien aquest corrent que la seva figura va ser popularitzada. Els autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Als anys seixanta, quan l’obra impresa de Salvat i Papasseit encara tenia molt poca circulació, alguns dels seus poemes van ser recuperats en cercles catalanistes, generalment d’esquerres, a través de lectures enregistrades i versions musicals. A partir d’aquest moment, Salvat i Papasseit deixà de ser un desconegut per convertir-se en tot un símbol català.
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres, Llibres digitals

Un somni per als meus fills

Un somni per als meus fills
By , on 6 de juny de 2010

El llibre de Laporta coincideix amb el final de la seva presidència

En aquesta obra personal el Sr. Joan Laporta no sabria dir si ens sorprèn o encara fa més evident el tòpic que s’ha format sobre la seva personalitat. Després de llegir el llibre em pregunto si els seus assessors d’imatge estan ben pagats perquè em sembla que deixar publicar aquesta obra és catapultar a Laporta al fracàs. Francament, no sé exactament cap a on anem i tampoc sé per què al Sr. Laporta li ha entrat l’esperit bohemi de l’escriptor. Segurament m’he perdut algun capítol del culebrón “Can Barça” però és que l’esport m’avorreix tant! I en Laporta encara més.

Bé, el llibre és un repàs a la personalitat d’aquest senyor que personalment em sembla una mica prepotent. Que quedi clar que això és una opinió, i tot el post per pertànyer a un bloc també ho és. No sóc crítica de literatura, però sí catalana i crec que personatges d’aquesta calanya no fan més que perpetuar el tòpic dels catalans i el barcelonisme.

Sé que a alguns els agrada. A mi no. Laporta reconeix el pes que va tenir el seu pare en la manera de veure el món. Ens comenta, com si fóssim amics de tota la vida, que la fidelitat, la lleialtat i el sentit de la responsabilitat són els valors que el guien. No ho sé pas.
Continue reading »

Comments (0)
Literatura eròtica
Estimular els sentits a través de les paraules

Literatura eròtica a Internet

Anàlisi dels relats eròtics i pornogràfics que circulen per la xarxa
By , on 18 de desembre de 2009
La literatura eròtica creix a Internet

La literatura eròtica creix a Internet

La literatura eròtica és un gènere literari en el qual les històries que ens són narrades tenen un alt componen eròtic, o fins i tot sexual. En cas que les escenes descrites siguin realment explícites, trobarem que també és possible anomenar-la literatura pornogràfica.

La literatura eròtica és un fenòmen tan antic que seria difícil establir-ne un principi clar. Podem trobar relats eròtics provinents de pràcticament totes les cultures de l’antiguitat: l’Antiga Roma, l’Antiga cultura xinesa, el famós Kamasutra, que prové de la Índia, o Les Mil i una Nits, pertanyents al món musulmà.

Es podria pensar que amb el naixement de la fotografia, la literatura eròtica va deixar d’existir, però no fou així. Tampoc amb l’arribada de la televisió i molt menys amb l’esclat de la gran font actual de pornografia: Internet.
De fet, es podria dir que més aviat al contrari. Internet ha funcionat com una plataforma desde la qual la literatura eròtica s’ha convertit en un fenomen de masses.
Continue reading »

Comments (1)
Llibres

Recomanacions literàries per al Nadal

Supervendes com el Símbol perdut o Crepuscle, una bona opció
By , on 14 de desembre de 2009
Dan Brown torna amb el Símbol perdut

Dan Brown torna amb el Símbol perdut

En aquest article continuem la llista de recomanacions literàries per Nadal que vam començar en el passat post, afegint altres perfils per a fer-la el més completa possible:

Si desitgeu regalar-li un llibre a algú al que li agrada estar sempre al corrent de les noves modes de lectura, podeu recórrer a l’últim volum de Dan Brown: El símbol perdut (2009). L’escriptor nord-americà, que saltà a la fama amb el controvertit El Codi da Vinci, torna a encaramar-se al cim de les llistes de vendes. Brown versa de nou sobre els misteris icònics i religiosos, aquest cop parlant-nos d’antigues i obscures organitzacions masòniques.

Per als lectors que prefereixen els contes a les novel·les pures, Els culpables (2007) de Juan Villoro, representa una molt bona opció. Villoro s’introdueix en la pell de distints personatges, que narren en primera persona la història de la seva vida. El romanticisme i la decadència es citen en cada una d’aquestes històries, que combinen també ironia i dramatisme, conformant un volum molt recomanable. Tal i com apunta el mateix autor, “al explicar les seves misèries, els personatges del llibre es tornen culpables de literatura”.
Continue reading »

Comments (0)
Llibres, Llibres digitals, Novel·la

Robinson Crusoe, l’aventura de Defoe

Una novel·la immortal i referent
By , on 25 de maig de 2009
Portada de la novel·la d'aventures més coneguda

Portada de la novel·la d'aventures més coneguda

Amb la lectura de Robinson Crusoe, escrit per Daniel Defoe i publicat en 1719, vaig complir un dels meus primerencs desitjos literaris. Em vaig proposar que si era capaç de llegir aquest llibre amb interès i, per què no, amb plaer, llavors realment m’agradava la literatura. Després de llegir obres mestres com La Fi de l’Eternitat, de Isaac Asimov i Viatge al Centre de la Terra, de Julio Verne, un bon dia em vaig decidir per llegir, en una edició antediluviana, les andances d’aquest nàufrag que és, ara per ara, un autèntic mite i referent en la literatura universal.

És considerada la primera novel·la anglesa, mentre que podem veure en Robinsón Crusoe la clàssica novel·la d’aventures per antonomàsia, a més d’una important autobiografia fictícia. Basant-se en dos nàufrags reals cridats Alexander Serkirk i Pedro Serrano, Defoe va construir, amb una trama senzilla i autèntica, un símbol del colonialisme, de l’home perfecte i de la moral suprema. En realitat el títol complet del llibre és Vida i extraordinàries i portentoses aventures de Robinsón Crusoe de York. Robinson Crusoe és un mariner de York que, en una expedició per Àfrica amb vaixell, és capturat per uns pirates i es converteix en un esclau.

Aconsegueix escapar i és ajudat per un capità de marina portuguès que es dirigeix a Brasil. El vaixell naufraga i és l’únic supervivent, assolint arribar a una illa en la qual, a priori, sembla ser l’únic habitant. Com mig per a sobreviure, pren totes aquelles armes i provisions del vaixell que necessita, a l’espera de ser rescatat. Quan per fi comença a adaptar-se a la solitud (gràcies, entre altres coses, a la seva conversió al cristianisme) i instal·lar-se en la illa, descobreix que no està solament en ella, ja que una tribu indígena caníbal resideix allí. Crusoe immediatament considera als indígenes com enemics, i ajuda a escapar un dels seus presoners que estava a punt de ser executat. Com s’han conegut un divendres, Crusoe li diu ‘Viernes‘ i forgen una sincera amistat, malgrat no coincideixen ni en l’idioma ni en la cultura.
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres, Novel·la

L’amor en els temps de còlera, una obra d’art

És l'història d'amor més rellevant de la literatura?
By , on 5 de maig de 2009
Portada d'una gran obra

Portada d'una gran obra

El 2007 es va estrenar als Estats Units la versió cinematogràfica de L’amor en els temps del còlera (Love in the estafi of cholera és el títol original de la pel·lícula, dirigida per Mike Newell i amb Javier Bardem i Giovanna Mezzogiorno com a protagonistes), de l’escriptor i premio Nobel Gabriel García Márquez, al que pràcticament tots coneixereu i del que la majoria haurà llegit els seus Cent anys de solitud.

La novel·la és la història d’amor i tenacitat més bella que mai hagi llegit i, si bé Cent anys de solitud és una obra perfecta quant a desenvolupament i tècniques narratives, amb una evolució psicològica dels personatges sorprenent, L’amor en els temps del còlera és una obra bellíssima. El propi autor s’ha referit a ella en més d’una ocasió com la seva predilecta entre totes les quals ha escrit: «El meu llibre és L’amor en els temps del còlera, aquest és el llibre que va a quedar. Cent anys de solitud és un llibre mític, i jo no tracto de disputar-li cap mèrit, però L’amor en els temps del còlera és un llibre humà amb els peus en la terra del que som nosaltres de debò».

L’obra tracta dels sentiments més purs que puguin albergar els éssers humans, però sense encegar-se en ells i reflectint les adversitats d’una època minada per la pobresa i les guerres civils, així com per les traves que altres personatges posaran a una relació aparentment impossible entre Florentino Ariza i Fermina Ariza, ja que pertanyien a classes socials diferents i entre ells existia una considerable diferència d’edat.
Continue reading »

Comments (2)
Autors, Llibres, Novel·la

Coneix quin va ser El Món de Sofia

Dos llibres en un al voltant de la filosofia
By , on 23 de març de 2009
Portada de El Món de Sofia

Portada de El Món de Sofia

El Món de Sofia, de Jostein Gaarder, és a dia d’avui un dels millor i més accessibles llibres sobre la història de la filosofia i el major èxit en la història de la literatura noruega, a més d’un best-seller a tota Europa. Fins aquí perfecte. Però té un defecte tan fran que cal mencionar, és un llibre que en són dos. Per una banda, un completíssim i fascinant manual sobre les figures clau en la filosofia i el pensament social. Per altra, una novel·la en ocasions aconseguida, en la resta prou mediocres. El desnivell entre ambdós provoca que això sigui un defecte i no una virtut.
L’excusa argumental que proposa Gaarder és el d’una nena adolescent, Sofia Amundsen, que troba a la seva bústia una carta que conté la frase: Qui ets tu? i que servirà de porta per a una proposició tan extranya com suggerent: rebre un curs de filosofia per correspondència.

A partir d’aquí hi ha dues opcions. Deixar a una banda el relat i centrar-se només en les successives cartes que Sofia va rebent, o llegir la novel·la i saltar-se els plecs de filosofia. Cada una de les dues parts és tan inconnexa i tan diferenciada que la tasca de fer ambdues coses a la vegada es torna difícil per no dir impossible.

En quant al relat, cal dir que està ple de llacunes narratives. Sovint es pot apreciar que els fenònems paranormals i les incoherències i paradoxes estan posades amb intenció, amb el dubtós fi d’aportar major misteri a la història. Després d’un inici espectacular i hipnòtic, que manté al lector literalment anclat en el llibre, la pèrdua d’intensitat és absoluta quan Gaardner intenta, sense èxit, explicar de manera efectua la premisa proposada. Una nena paral·lela a Sofia, Hilde, amb la qual té molts elements en comú; i l’enigmàtic Alberto Knox, que resulta ser el fins ara anònim professor de filosofia.
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres, Llibres digitals, Llibres gratuïts

Dune, mai a l’alçada del cinema

By , on 17 de setembre de 2008

Si hagués sapigut que em trobaria amb una obra així, no m’hauria comprat el llibre. Animat per la seva avorrida però envolvent adaptació cinematogràfica (realitzada per David Lynch el 1984), vaig aferrar-me al principi de “si la pel·lícula és bona, el llibre ha de ser millor”.

Frank Herbert (1920- ) va aconseguir amb Dune guanyar els prestigiosos premis Nebula i Hugo el 1965 i 1966, respectivament, i el seu llibre va ser considerat com un dels millors de la literatura de ciència-ficció. Un èxit quasi instantani que va cridar l’atenció per l’elevada elaboració de la seva atmosfera i pel seu intent d’enriquir el perfil psicològic dels protagonistes, simplement narrant com actuen i no què és el que pensen.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio