LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 
Destacats

Dia Mundial de la Poesia

Amb l’arribada de la primavera arriben els primers versos
By , on 21 de març de 2012

Avui es celebra el Dia Mundial de la Poesia una festa proclamada per la UNESCO per fomentar els recitals poètics, promoure la seva ensenyança i reconsiderar-la una manifestació artística vigent avui dia. Va ser a la trigèsima reunió de l’organització quan es va proclamar aquesta data, una data que també ens recorda la importància dels centenars de petits editors d’aquest gènere literari, que amb el seu treball permeten que les obres poètiques arribis a nosaltres.

Imatge d'un dels poemes més coneguts de Bécqer

Segons explica la mateixa UNESCO, amb la proclamació d’aquest dia es busca “sostenir la diversitat dels idiomes a través de la expressió poètica i donar als que estan amenaçats la possibilitat d’expressar-se a les seves comunitats respectives”. Veiem doncs com es tracta d’un gènere molt personal, un gènere que treballa (segurament més que els altres) amb les emocions dels escriptors i dels lectors i que serveix de via d’escap per moltes persones. Vet aquí la importància de protegir-la.

Aquest dia coincideix amb l’equinocci de primavera, que tot i que aquest any ha vingut carregat d’aigua, porta amb el sorgir de les flors i perquè no, de la paraula poètica. El Dia Mundial de la Poesia es celebra arreu del món i ciutats com París, Bogotà o Berlín veuen per un dia un gènere menys popular que els seus germans. A Europa es diu Primavera dels Poetes, a Colòmbia Común Presencia de los Poetas, però nomenclatures a part, a totes parts té el mateix objectiu, aconseguir que la poesia travessi fronteres i tombi murs. Nosaltres, per tal de prestigiar aquest gènere de la mateixa forma que ho fem amb els altres, avui us deixem un fragment de la poesia de Joan Maragall ‘L’Oda infinita’. Gaudiu-la!

L’Oda infinita (Joan Maragall)
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.

De seguida amb veu més forta
m’han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s’emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.

Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.

I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.

Imatge | mechi

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Dia Mundial de la Poesia”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio