Sembla ser que l’escrit per Gustau Nerin al seu últim llibre ‘Blanc bo busca negre pobre’ no ha acabat d’agradar a les ONG que treballen al continent africà i ha estat quan el llibre s’ha publicat en espanyol que els hi ha saltat totes les alarmes.

Les crítiques de les ONG's han coincidit amb l'edició en espanyol del llibre

‘El País’ ha resumit el llibre en sis punts ben diferenciats: eficàcia, objectius, models, figura del cooperant, campanyes i complicitat amb els mitjans; i ha enviat el seu treball a l’organisme internacional UNICEF i a vuit persones d’organitzacions no governamentals. Les reaccions, com és evident, no s’han fet esperar i tot i que ‘El País’ publica un reportatge a partir de les seves declaracions també permet que els seus lectors consultin les entrevistes completes, doncs la informació que es dóna es molt amplia i necessita més espai del d’un simple reportatge.

Continuar llegint »

Una xarxa social dedicada a la literatura: librofilia

El naixement de les xarxes socials ha marcat un abans i un després en el transcorre de les nostres vides, almenys de les d’uns quants. Arribar a casa i obrir el Facebook, Twitter o qualsevol d’elles s’ha convertit en la rutina diària, molt més important fins i tot que revisar el correu electrònic. Era d’esperar que amb el temps les xarxes socials s’expandissin a altres territoris i altres temes, més enllà de les relacions d’amistat. Doncs bé! Un dels temes que ha acollit amb els braços oberts aquest tipus d’interacció de la web 2.0 és la literatura. I direu, però quina relació té el que et pugui twittear un amic amb les novetats literàries? Doncs molta perquè, i si el que et twittea el teu amic o qualsevol conegut són les novetats literàries?

Amb la intenció d’unir web 2.0 i literatura nasqueren portals webs com Megustaescribir, Lecturalia o Librofilia, webs relacionades amb la literatura des de diferents àmbits. EL primer, per exemple, és la xarxa social literari de l’empresa Random House Mondadori, a través de la qual els usuaris poden rebre informació de novetats editorials, escoltar podcasts, compartir els seus interessos amb altres usuaris o crear un blog propi. Les barreres temàtiques desapareixen per donar pas al: “res és impossible”.
Continuar llegint »

Un bon treballador social té la capacitat de crear noves expectatives

Quan es busca una professió, sempre és complicat saber quin és el millor camí a emprendre. Hi ha tantes possibilitats com d’àmplia sigui la teva visió o els teus interessos. Però una de les branques que més èxit professional té és el de les ciències socials. En aquest camp s’estudia l’ésser humà en relació amb la societat i la realitat social en les seves diferents dimensions amb l’objectiu de comprendre el món. Aquesta ciència, de possible caràcter transdisciplinar, comprèn un conjunt de disciplines científiques que aborden aquest objecte d’estudi des de diversos fronts. Aquestes poden analitzar específicament les següents àrees: el comportament i les activitats humanes, el fenomen cognitiu, l’evolució de la societat o els processos organitzatius o d’ensenyament, entre altres aspectes.

Una d’aquestes disciplinis científiques que més importància estan aconseguint en els darrers anys és el treball social. Els cursos de treball social són precisament una de les especialitats més demandades i amb tota la raó. I és que ,segons explica la Federació Internacional de Treball Social, és una disciplina que promou el canvi social, la resolució de problemes en les relacions humanes i l’enfortiment i l’alliberament del poble per incrementar el benestar. Mitjançant la utilització de teories sobre comportament humà i els sistemes socials, el treball social intervé en els punts en els quals les persones interactuen amb el seu entorn. Els principis dels Drets Humans i la Justícia Social són fonamentals per al treball social.

Per això, les sortides laborals són realment interessants i àmplies, ja que els Treballadors Socials poden exercir la professió: En àrees de benestar social (sanitat, educació, habitatge, treball…); en els serveis socials comunitaris i sectorials (CEAS, família, menors, joventut, tercera edat, discapacitats, tòxic-dependències, persones privades de llibertat, exreclusos …); en Organitzacions No Governamentals -O.N.G.s-; i a l’exercici lliure de la professió (empreses privades de Serveis Socials.
Continuar llegint »

La segona vida de Bree Tanner

Estaries dispost a donar la teva vida per amor? O amb altres paraules, et convertiries en un vampir ansiós per la sang humana per la persona a la que estimes? Aquestes preguntes, en el món real incoherents, marquen el principal eix argumental de les novel·les i les pel·lícules de la saga Crepuscle, èxit de masses i fracàs de crítica.

Fa uns anys, no tants, érem capaços de viure al marge del món crepuscular que Stephanie Meyer va inventar. Existien els primers llibres i les fans començaven a multiplicar-se, però l’escala de mesurar era encara petita. He de confessar, per exemple, que fins que no va sortir la primera pel·lícula de la saga ignorava per complet que existís un vampir anomenat Edward Cullen enamorat de la humana Bella Swan.

En arribar però els llibres a la industria cinematogràfica el boom és va disparar. Adolescents embogides que supliquen a l’actor que interpreta al vampir, Robert Pattinson, que les mossegui; mares que resen perquè les seves filles es creuin amb Jacob Black i aquest s’enamori d’elles o àvies que es reuneixen setmana rere setmana per veure les pel·lícules. És que ens hem tornat bojos?
Continuar llegint »

” Si perdem seguirem sent el millor equip del món. Si guanyem serem eterns ” Pep Guardiola, entrenador del FC Barcelona.

Portada del llibre

Pep Guardiola ostenta una manifesta eròtica del poder. I això no es deu al seu atractiu físic (encara que podem dir que no ens “molesta”) sinó a una personalitat més que eloqüent. La seva capacitat de seducció del gran públic radica, segons afirma l’autor de Escoltant Guardiola, el periodista Josep Riera, en la seva facilitat per comunicar. Així, el llibre proposa un divertit joc de recuperació dels arxius sonors i escrits del protagonista que ens ajuden a endinsar-nos dins del seu pensament. L’autor ens permet així conèixer un poc més de la seductora personalitat de Pep Guardiola. Nosaltres no som vidents ni res paregut, però creiem que no anem res desencaminats si prediem que el llibre serà uns dels èxits més sonats a Sant Jordi.

Josep Riera estructura el seu llibre a partir d’unes 150 frases sortides de la boca de l’entrenador del Barça, mitjançant entrevistes i rodes de premsa. Les seves declaracions públiques serveixen a Riera per establir les bases filosòfiques del pensament de Guardiola. Si no teníem suficients mites en què creure, ara ve l’entrenador del Barça i postula per convertir-se en el proper líder espiritual de tots els catalans. ¡Si no ho és ja!

L’autor, Josep Riera, és un home lligat a l’esport, no hi ha cap dubte. La seva relació literària amb el Barça es remunta al seu primer llibre: Van Barça. El FC Barcelona i Holanda, més que una relació. A més, Riera es un prestigiós periodista esportiu que treballa al periòdic El Punt, on exerceix el càrrec de director de la secció d’esports. La seva veneració per Guardiola arriba fins l’extrem d’escriure un llibre basat en la força de les paraules de Pep Guardiola. El punt comú de les 150 frases incloses al llibre sempre serà el mateix: la seva passió pel futbol i pel FC Barcelona. No obstant això, el llibre Escoltant Guardiola no és tan nou com podria semblar. Paraula de Pep (VVAA), publicat en 2009, aplicava la mateixa fórmula.
Continuar llegint »

La tecnologia aplicada a la política europea i catalana

El món de la política ha de canviar. En temps de crisi no és estrany que apareguin llibres i manuals sobre com evolucionar en les diferents àrees de la vida pública i privada un cop arribat el fi d’una etapa de creixement econòmic. Això mateix és el que pareix que ha pensat el Diputat per Esquerra Republicana i President del Parlament de Catalunya Ernest Benach, que aquest mes publica el seu darrer llibre: Política 2.0. Un manual didàctic en to d’assaig que ens invita a aplicar les noves eines tecnològiques dins del camp de la política.

Allò més interessant de Política 2.0 és el fet de que no es tracta d’un llibre per a polítics ni sobre els polítics. Al contrari, la voluntat de Benach és obrir noves portes al diàleg entre ciutadans per tal d’aclarir què significa fer política al segle XXI i com les tecnologies 2.0 poden ajudar-nos a trobar el bé comú. Mitjançant una sèrie d’experiències personals, el líder d’esquerra proposa desenvolupar la tecnologia por millorar la democràcia. Just en el moment on tots pensàvem que la política estava estancada en una posició anacrònica, Ernest Benach ens proposa canviar-ho tot per recuperar la confiança. ¿És aquesta una solució a la desesperada?

La construcció de la Catalunya del futur passa, segons l’autor, per un nou sistema de deliberació global on tots tinguem una veu. És per això que estableix com necessaris els sistemes en xarxa i les comunicacions on-line com exemple de participació igualitària. Segons les prediccions del polític, en tres legislatures es podria incloure el vot per Internet, a més d’instaurar canals de comunicació directes i sense intermediaris entre els ciutadans i la classe política. Així, eines com els blogs o les xarxes socials poden apropar postures i fer la classe dirigent molt més accessible.
Continuar llegint »

Portada del llibre

Fa un temps em van regalar un llibre… bé, m’en han regalat molts, però avui us en parlaré d’un en especial. Fa un parell d’anys va arribar a les meves mans Dones de Manhattan (Mujeres de Manhattan), i segurament us sonarà perquè fa cosa d’un any han estrenat una sèrie basada en aquest llibre. L’autora és Candace Bushnell, més coneguda per la seva fantàstica novel·la de Sexo en Nueva York, també portada a la petita i gran pantalla.

Però desprès de l’èxit de Sexo en Nueva York, la veritat és que esperava força més d’aquesta novel·la. Dones de Manhattan està molt en la línia de la popular sèrie, 4 dones d’uns 40 anys comparteixen els seus secrets perquè són grans amigues. La peculiaritat d’aquestes dones és que han arribat a triomfar, i tot i que en moltes ocasions la seva vida personal és un desastre, la vida professional és el somni de qualsevol persona. La diferència d’aquestes protagonistes amb les de Sexo en Nueva York és que la majoria tenen vida familiar: fills i marit. Cosa que les altres (Carry, Samantha, Charlotte i Amanda) no.

No obstant és una lectura prou entretinguda. No espereu trobar la bíblia de la psicologia femenina, perquè jo personalment no m’identifico amb cap de les protagonistes, i tampoc reflexions que us canviïn la forma de veure la vida, però tot plegat és força entretingut. Ni més, ni menys.
Continuar llegint »

Molt lluny d'una bona novel·la de vampirs

Feia dies que tenia ganes de parlar-vos d’Eclipse, però abans em toca fer una introducció a l’escriptora i a la nova obra que ens presenta. L’autora, Stephanie Meyer, ha conmocionat el panorama de la literatura juvenil internacional amb aquesta sèrie de llibres que té com a protagonista femenina una jove estudiant, la Bella, i a un atractiu vampir, en Edward Cullen. Eclipse és el tercer llibre de la saga de Crepúsculo i en aquesta entrega Bella haurá de decidir entre el seu amor per l’Edward o l’amistat que l’uneix a en Jacob, però a més haurà de prendre una decisió que l’afectarà durant tota la seva vida: decidir si ha de viure o morir, tot des d’un doble sentit, clar està.

Feta aquesta introducció, només em queda donar la meva humil opinió sobre aquest revolucionari moviment literari. Bé, en primer lloc cal que sabeu que sóc una gran aficionada a la literatura vampírica i que possiblement entre els meus llibres preferits de ficció trobareu Entrevista con el vampiro y Lestat el vampiro, d’Anne Rice. No sé si els haureu llegit, però francament, ni punt de comparació amb la saga Crepúsculo, així que us els recomano.

Seguint amb Anne Rice… per on començo? Bé, he de dir que els personatges, tant d’Entrevista con el vampiro com de Lestat el vampiro, estan tan ben construits que cada cop que m’acabava un llibre sentia una nostalgia increíble que només es dóna quan un llegeix grans obres, no com amb Crepúsculo que a la meitat de la novel·la em resultava feixuc continuar llegint, principalment perquè el lector pot adelantar-se a la trama i saber què és el que passarà a continuació.
Continuar llegint »

Un anàlisi de la cultura americana

Tots aquells fans dels Simpson tenen una nova obligació: llegir Els Simspon i la filosofia. Editat per Blackie Books ens ha arribat un clar manual de referència per a tots aquells qui no som capaços de dinar sense veure aquesta magnífica sèrie que ja porta 20 anys en pantalla.

William Irwin i uns quants filòsofs nord-americans ens descobreixen l’entramat filosòfic de la familia que més claus ens ha donat per entendre la manera de viure dels americans. Les grans contradiccions que diferencien una cultura marcada pel capitalisme, entre moltes altres qüestions, es presenten en aquest recomanable llibre que sense cap mena de dubte no ens deixarà indiferents.

El llibre es divideix en quatre seccions: personatges, temes “simpsonians”, l’ètica dels Simpson i els Simpsons i els filòsofs. Al tractar-se d’un llibre elaborat per varis autors trobem alguns temes repetititus, però tot i així pot convertir-se en una lectura força interessant per tots aquells amants de la sèrie. A més, tenim la gran sort de comprovar diàriament tot el que els filòsofs aporten al llibre, i així realitzar una pràctica empírica, i per què no, filosofar amb la família o entre amics.
Continuar llegint »

El nou llibre d'Ildefonso Falcones

Ildefonso Falcones, autor de La Catedral del Mar, ens presenta la seva nova creació, La mà de Fàtima, una història on el protagonista és un jove morisc que es troba a l’Andalusia del segle XVI. El jove, atrapat entre dos religions i dos amors completament diferents busca la seva llibertat, així com la del seu poble. La novel·la ens fa veure la personalitat del protagonista i destaca la passió per la lluita del que ell considerava just: la convivència de la religió cristiana i musulmana.

El context de la novel·la es centra en l’expulsió del poble morisc d’Espanya, un fet que a 2009 va complir el seu quart centenari. La novel·la destaca pel gran treball de documentació, ja que crear una història d’aquestes característiques ha de tenir en compte la fidelitat i realitat dels fets que van ocórrer, i més si el gènere de la narració és històric.

Tot i que les comparacions poden resultar odioses és impossible no caure amb la temptació i comparar aquesta última novel·la amb el primer gran èxit de l’autor, La Catedral del Mar. Personalment, i malgrat el gran treball de documentació, La Catedral del Mar em sembra un llibre més “enganxant” que La mà de Fàtima. Probablement es degut als personatges ja que al tractar-se d’una obra tan detallada i escrita amb un gran rigor històric els personatges s’empetiteixen dins d’aquest gran context. Per tant, i tot i que el gènere històric em sembla força agradable, considero que l’obra és menys entretinguda, però “per a gustos colors”.
Continuar llegint »