Bubok otorga cada any uns premis a la millor creació literària. El guanyador s'emporta un premi de 2000 euros

Una de les conseqüències que té llegir és escriure. I pensareu, doncs quina ximpleria. Una acció no té res a veure amb l’altra. Per mi, en aquesta afirmació hi ha una part que és veritat i l’altra que no: és veritat en el sentit físic i estricte de les accions, evidentment mentre estem llegint no necessitem escriure per entendre el que llegim (com si fóssim màquines que necessiten d’una acció per fer que l’altra funcioni). Però si que es veritat que a mesura que ens anem endinsant en el món de la literatura i que anem guardant en la nostra biblioteca personal més i més llibres sota la marca de “llegits”, apareix en nosaltres unes ànsies o inquietuds de començar a escriure. Ningú parla d’escriure obres mestres, o si, ni de manuals científics d’alt nivell, sinó simplement l’escriure per escriure; per traslladar al paper les emocions i idees que es formen a la nostra ment.

La majoria de vegades aquests escrits no poden traspassar les parets de l’habitació en la que han estat escrits i passen a format part de la nostra col•lecció personal; però d’altres sentim que el que hem escrit podria ser perfectament publicable. Un fet que veiem impossible a causa de la dificultat que, entre altres coses, una editorial publiqui un llibre d’una persona anònima. Són molts els brillants autors que no van poder veure com els seus llibres es publicaven, i sinó que li preguntin a Kennedy Toole.

Per acabar amb aquesta dificultat, i donar a conèixer al món potencials brillants escriptors, una empresa a creat un portal web en el que pots publicar els teus escrits sense passar tots els filtres de les editorials. Bubok publica les teves creacions de forma gratuïta, sense intermediaris i s’emporta el 20% dels beneficis que aporti el teu llibre; el 80% restant és per l’escriptor.
Continuar llegint »

Una iniciativa interessant de Sanitas

Desorientats, i probablement sols, així es com es senten molts cops els familiars o persones properes encarregades de cuidar a persones que pateixen demència. Per aquesta raó, la Fundació Sanitas ha portat a Graham Stokes, director del Departament de Demència de Bupa Care Services, per fer la presentació de l’edició en castellà del seu llibre “Y la música sigue sonando. Historias de personas con demencia”. El llibre té com a objectiu principal introduir als lectors en el complicat món de la demència, una malaltia de la que existeixen més de 80 tipus i que afecta a més d’un milió d’espanyols, més de 700.000 d’ells majors de 65 anys.

El llibre explica amb un llenguatge molt senzill la història de 22 persones i els seus familiars als que els van diagnosticar demència i els va canviar la vida. El llibre està centrat en les persones grans amb demència i intenta donar claus sobre la manera adient de cuidar-los, no centrant-se en la malaltia, ja que el més important és la persona i la manera de tractar-la. Com que l’objectiu d’aquest llibre és centra en donar informació, qualsevol persona que així ho vulgui pot aconseguir-lo gratuïtament en qualsevol Residència de Sanitas a Catalunya, així com a la resta del país.

Sense cap mena de dubte aquest tipus d’iniciatives fan que totes aquelles persones interessades en el tema, ja que pateixen la malaltia de molt a prop trobin una manera adient de tractar als malalts. Alguns dels problemes que pateixen als malalts involucren el llenguatge, la memòria, la percepció, el comportament emocional o la personalitat, entre altres elements que poden veure’s al llibre a través dels testimonis de les persones que expliquen la seva pròpia història.
Continuar llegint »

Una obra internacional

Molt temps he trigat a ressenyar aquest llibre, però és que els que més m’agraden, els que m’han proporcionat una lectura meravellosa, són els que més feina em costa parlar-ne. Perquè tinc por de fer una crítica excessivament subjectiva. Perquè puc caure en el fanatisme i defensar un llibre que, amb les seves limitacions i defectes, em sembla extraordinari. Un d’aquests llibres que tinc en un pedestal és El vigilant en el camp de sègol (conegut en castellà com El Guardián entre el Centeno), de Jerome David Salinger (1919 -). Una novel·la única i irrepetible que representa el model d’història sobre un jove rebel a camí entre la infància i el món adult.

Les Nimfes, de Francisco Umbral, tracta el mateix tema, el de l’adolescent que té un passat infantil i feliç, però que no té futur, almenys no ho s’albira. Sens dubte, El vigilant en el camp de sègol (publicat el 1951) està més aconseguit i resulta més impactant en tots els aspectes. No és qüestió de comparar, perquè totes dues són grans obres, però vull deixar constància que aquesta novel·la supera totes les que he llegit sobre l’adolescència, fins al punt de resultar prototípica.

Holden Caulfield té 16 anys i ha estat expulsat per baix rendiment de l’escola privada Pencey. Holden és un nen mimat pels seus pares, consentit fins a la sacietat, a qui no li agrada i tot el avorreix. En una insensata fugida sense rumb fix (per evitar explicar al seu pare la mala notícia), el protagonista viu en primera persona els aspectes més baixos de la societat. Té trobades amb dones, una infinitat de decepcions i de situacions esfereïdores, en un accelerat i corrosiu pas cap a la maduresa. És un noi sense il.lusió per a res, que està convençut que el seu pas al món adult és de regressió i no d’evolució, que s’avorreix amb tot, i que només idealitza la seva germana petita Phoebe, increïblement sensata per la seva edat, perquè representa l’última branqueta que uneix Holden amb la seva infància.
Continuar llegint »

La tragèdia de Roth

L’Animal moribund (2001) és la gran obra que serví de punt de partida d’una altra gran obra: Elegy (2008), d’Isabel Coixet. No entrarem a qüestionar fins a quin punt és lamentable que Penélope Cruz (protagonista de la pel·lícula) no rebés un Óscar per la seva esglaiadora interpretació en aquest film i, en canvi, acabés recollint l’estàtua després de firmar la pobra Vicky, Cristina, Barcelona; però s’ha de dir que la feina que va realitzar en aquella pel·lícula fa honor al dramàtic personatge de Consuelo Castillo.

Recomanables són tant el llibre com la versió cinematogràfica, però no tenen res a veure. No perquè Coixet decidís sortir-se dels marges establerts a les seves pàgines (a nivell d’història, la pel·lícula és excepcionalment fidel al llibre, perdonant el final) sinó perquè dins l’imaginari de tragèdies tendres que acostuma a plantejar Coixet no hi ha lloc per la duresa amb la que escriu Roth.

L’Animal moribund és un llibre petit i lleuger, i també una obra literària profunda i perturbadora. Roth s’acull al seu prestigi per fer afirmacions que ningú s’atreviria a firmar, per emplear un estil que molt pocs són capaços de dominar i, a més, ho fa molt bé. El llibre no és més que un diàleg del seu protagonista cap a un interlocutor que no existeix: nosaltres, els seus lectors. I és un diàleg, i no un monòleg, perquè ens contesta, encara que nosaltres no poguem dir-li res. Ofereix respostes a aquelles preguntes que nosaltres li formulariem si el tinguèssim davant.
Continuar llegint »

La calculadora, fidel acompanyant en el món matemàtic

Les matemàtiques acostumen a ser un autèntic mal de cap per a molts infants i joves durant la seva etapa d’estudiants. Prefereixen memoritzar lliçons de socials, naturals o història abans de posar-se davant un problema i pensar en quina pot ser la solució, buscar operacions adients i arribar a resoldre’l.

Tanmateix, les matemàtiques es poden convertir en una autèntica passió si li posem interès. Fins i tot les podem veure com un joc si les dominem, i cada problema serà un repte a superar.

Com a prova tenim els jocs de la Nintendo DS que ens plantegen qüestions matemàtiques, i estem parlant d’un videojoc. Sobre matemàtiques existeixen moltíssims recursos, jocs i dinàmiques i materials interessants que els pares i professors han de conèixer per a fer d’aquesta ciència quelcom atractiu.

Recorrentel Web a la recerca d’un llibre que ens han sol·licitat he donat amb un lloc molt interessant, sobretot per als amants de les Matemàtiques, que crec els serà de molta ajuda, o això esperem almenys.

Es tracta d’un portal on podreu descarregar llibres de Matemàtiques gratis i així recolzar-vos en els vostres estudis amb textos de tot tipus, des d’aquells amb conceptes claus, fins a centenars d’exercicis per a resoldre.

No parlem només de llibres de problemes com els clàssics que ens feien fer durant les vacances d’estiu, sinó que també hi ha llibres de lectura sobre el món de les matemàtiques, fins i tot posant-nos en el lloc de gent a qui no li agradaven, com és el cas del protagonista de El diable dels números, de Hans Magnus E.

Aprotiteu aquesta autèntica biblioteca de les matemàtiques per a acostar-vos més a aquesta ciència, sigueu joves o adults. Es tracta d’una sel·lecció interessant amb obres destacades on trobareu també petits trucs per a resoldre millor els problemes o fer-los en menys temps.

Podeu accedir al lloc en qüestió i descarregar llibres de Matemàtiques que necessiteu o simplement, que més us apeteixi per a conèixer molt més en profunditat aquesta complexa (almenys per a mi) ciència. Teniu més de 500 textos per a gaudir!

Foto: calculadora per Daniela Cristina a Flickr

El conte més universal

El Petit Príncep és un dels contes de referència de la literatura mundial. Va ser publicat el 1943 per l’escriptor i aviador francès Antoine de Saint-Exupéry. Des de llavors el llibre ha estat recomanat per a la lectura de nens i adults pels bons ensenyaments i missatges que porta amb si el particular conte.

Ha estat traduït a 180 llengües i dialectes diferents. Des de la primera publicació del llibre el relat ve acompanyat per il·lustracions fetes pel propi autor. Aquesta obra constitueïx un clàssic de la literatura infantil, però guanya el cor tant de nens com d’adults que es commouen amb la seva lectura. En ell es comuniquen temes realment delicats com ho són el sentit de la vida, l’amistat, l’amor i els valors. En aquest relat, l’autor es figura a si mateix perdut en el desert del Sahara, després de sofrir un problema amb el seu avió. En aquest moment es fa present un petit príncep.

Mitjançant les converses amb el petit príncep, l’autor deixa veure la seva pròpia visió sobre l’estupidesa humana i sobre la franca saviesa dels més petits. Pensa que la majoria de les persones perden aquesta saviesa al créixer. En aquest extraordinari relat, Antoine De Saint-Exupéry narra la historia del Petit Príncep, qui per mitjà d’un llenguatge senzill i d’experiències pròpies, deixa ensenyaments que serveixen per a la comprensió i valoració de les coses simples i complexes de la vida.

Quan es coneixen el principito i el narrador, aquest últim li demana que dibuixi un anyell. En no saber com fer-ho el narrador dibuixa una boa amb l’estómac inflat, un dibuix que a la vista d’altres persones sempre havia significat un barret. El petit príncep, no obstant això, desxifra el dibuix immediatament i exclama que no vol una boa amb un elefant dintre, sinó amb un anyell. El narrador intenta dibuixar alguns anyells, però ell les rebutja. Finalment dibuixa una caixa i explica al petit príncep que l’anyell està dintre de la mateixa.
Continuar llegint »

El Senyor de les Morques és un dels llibres que tractan la natura de l’ésser humà de la forma més pessimista que podem imaginar. Escrita el 1954 pel premi Nobel William Golding (1911-1993), sembla una revisió de Leviatán, de Thomas Hobbes, on s’afirma que existeix un constant i inherent “guerra de tots contra tots”.

A la II Guerra Mundial, un avió s’estrella contra una illa paradisíaca. Aquest avió transportava desenes de nens britànics d’entre els sis i els onze anys, i després de l’accident cap adult sobreviu, amb la qual cosa els nens han de buscar-se la vida pels seus propis mitjans, i establir una societat provisional a l’espera d’un rescat per part dels “grans”. En principi, justament després del sinistre, Ralph, un jove atractiu i carismàtic, es fa amb el control gràcies a una caracola que utilitza per a cridar la resta. A ell se li enganxa Piggy, un noi grassonet, de qui es riuen fins la sacietat, i busca en Ralph protecció i respecte. Un altre noi, Jack, després d’una discussió amb Ralph, s’imposa i crea un altre bàndol, lliure de lleis i de formalitats i amb conductes molt més dèspotes i anàrquiques.

Sota aquesta interessant premisa, es desenvolupa una novel·la magistral que s’ha convertit amb el pas dels anys en un clàssic contemporani, si bé va gaudir d’un èxit immediat en el moment de la seva publicació.
Continuar llegint »

Hi ha llibres que seran recordats per sempre, i aquest en podria ser un. L’Alquimista és el llubre més conegut de Paulo Coelho. Com tot el que ha escrit és molt fàcil i ràpid de llegir. Menys de 200 pàgines per a llegir en un parell d’hores. Coelho es defineix a si mateix com un escriptor òptim i és cert que escriu de manera clara, senzilla i penso que és una de les claus del seu èxit: capítols breus.

Les seves obres no acostumen a deixar indiferent a ningú. Així doncs, o t’agraden els seus llibres o et semblen ‘una xorrada’. Però no conec casos de gust intermig. Des de la pàgina oficial de l’autor distribueixen de franc l’ebook i el seu pròleg; podeu descarregar des d’aquí L’Alquimista i el Pròleg de l’Alquimista.
Continuar llegint »

Assaig sobre la Ceguesa és, per a molts crítics, la millor novel·la del premi Nobel portugués José Saramago (1922). Amb un estil certament original, frenètic, i un modus operandi de ciència-ficció per la seva trama apocalíptica i surrealista, Saramago fa que una novel·la densa (en algunes edicions té 500 pàgines) es llegeixi fàcilment, amb total complicitat amb el lector, per l’horror que aquest està llegint, i inevitable, imaginant-se.

José Saramago utilitza paràgrafs llargs, molts verbs, pocs objectius però molt explicatius i visuals, i no utilitza el punt i seguit, sinó una coma i escriu la paraula posterior en majúscules. A més, alterna narracions en tercera persona com a monòlegs d’alguns dels personatges, de forma que a vegades no és evidant saber si el personatge està parlant o pensant el que està escrit. És important explicar això perquè de primeres és complicat acostumar-se a llegir amb plaer l’absurda trama que ens proposa Saramago.
Continuar llegint »

Si hagués sapigut que em trobaria amb una obra així, no m’hauria comprat el llibre. Animat per la seva avorrida però envolvent adaptació cinematogràfica (realitzada per David Lynch el 1984), vaig aferrar-me al principi de “si la pel·lícula és bona, el llibre ha de ser millor”.

Frank Herbert (1920- ) va aconseguir amb Dune guanyar els prestigiosos premis Nebula i Hugo el 1965 i 1966, respectivament, i el seu llibre va ser considerat com un dels millors de la literatura de ciència-ficció. Un èxit quasi instantani que va cridar l’atenció per l’elevada elaboració de la seva atmosfera i pel seu intent d’enriquir el perfil psicològic dels protagonistes, simplement narrant com actuen i no què és el que pensen.
Continuar llegint »