Si ens haguéssim de comprar tots els llibres que volem llegir al llarg de la nostra vida possiblement hauríem d’hipotecar el cotxe i part de la casa; almenys en el meu cas. Exageracions apart, no cal comprar-se tots els llibres que es llegeixen i les biblioteques en són una bona prova. A més, i de la mà de les noves tecnologies, ha arribat una altra forma de poder llegir tot tipus de llibres sense gastar. I tot gràcies a Internet!

Potser el disseny de la pàgina no és massa atractiu, però sí ho és el seu contingut!

Existeixen bases de dates amb milers i milers de títols a disposició dels usuaris de forma gratuïta. Si busquem algun títol en anglès, per exemple, el nombre de possibilitats és pràcticament infinita i tot i que es redueix bastant si entrem en els llibres en català s’ha de dir que cada dia trobem més i més obres. Un bon exemple de base literària en català i en molts més idiomes, és el Projecte Gutenberg; una iniciativa que, a més, té un punt al seu favor i és que els títols que hi ha penjats a la xarxa no violen els copyrights dels seus autors, almenys en quan a lleis americanes es refereix, ja que és d’aquell país d’on surt la iniciativa.

El Projecte Gutenberg ofereix més de 36.000 llibres electrònics per descarregar de forma gratuïta a diferents plataformes, com poden ser el PC o el mòbil. A més, són llibres digitalitzats en alta qualitat gràcies a la labor de molts voluntaris, que de forma altruista han ajudat a crear aquest espai de difusió literària. Tot i que per llegir els llibres que el web conté no cal registrar-se ni pagar res, els encarregats recalquen que qualsevol donatiu serà ben rebut ja que així podran seguir comprant llibres, digitalitzant-los i engreixant el projecte. Una altra forma d’ajudar, expliquen els encarregats, és informant de qualsevol error que es trobi i és que si tu informes de l’error el que vingui darrera teu no l’haurà de patir.

En el cas dels títols en català, trobem des dels ‘Contes d’Andersen’ fins ‘La mare balena’ de Víctor Català, passant per les Aventures de Tom Sawyer traduïdes per Josep Carner. Sens dubte una biblioteca virtual molt interessant, tot i que escassa, ja que encara no són molts els títols en català que hi ha penjats al projecte. Si entres a la pàgina i t’enganxa, qui sap! Perquè no proves de posar-te en contacte amb els creadors i digitalitzar tu mateix algun llibre? Sempre sense copyright. D’aquesta forma, formaràs part de la difusió de la llengua i la literatura catalana arreu del món.

Una xarxa social dedicada a la literatura: librofilia

El naixement de les xarxes socials ha marcat un abans i un després en el transcorre de les nostres vides, almenys de les d’uns quants. Arribar a casa i obrir el Facebook, Twitter o qualsevol d’elles s’ha convertit en la rutina diària, molt més important fins i tot que revisar el correu electrònic. Era d’esperar que amb el temps les xarxes socials s’expandissin a altres territoris i altres temes, més enllà de les relacions d’amistat. Doncs bé! Un dels temes que ha acollit amb els braços oberts aquest tipus d’interacció de la web 2.0 és la literatura. I direu, però quina relació té el que et pugui twittear un amic amb les novetats literàries? Doncs molta perquè, i si el que et twittea el teu amic o qualsevol conegut són les novetats literàries?

Amb la intenció d’unir web 2.0 i literatura nasqueren portals webs com Megustaescribir, Lecturalia o Librofilia, webs relacionades amb la literatura des de diferents àmbits. EL primer, per exemple, és la xarxa social literari de l’empresa Random House Mondadori, a través de la qual els usuaris poden rebre informació de novetats editorials, escoltar podcasts, compartir els seus interessos amb altres usuaris o crear un blog propi. Les barreres temàtiques desapareixen per donar pas al: “res és impossible”.


En el cas del web Librofilia, és defineix a ell mateix com una xarxa social de recomanació literària. Compta amb una base de dades confeccionada per els seus usuaris en la que es poden trobar recomanacions, crítiques, notes personals… A més, et podràs crear la teva pròpia biblioteca i importar els articles i aspectes que més t’interessin. El web també compta amb un rànking per votacions dels temes i llibres que més agraden, així, els usuaris atorguen unes notes numèriques als llibres que han llegit i conformen un llistat de preferències. Quan entres al portal només has d’accedir a aquest rànking i observar quines són les darreres tendències i preferències ja que existeix un llistat dels millors votats i els pitjors.

Librofilia també compta amb un cercador en el que podràs introduir el nom del llibre que estiguis buscant i trobar tota la informació que el web té sobre aquest. Com ja hem dit es tracta d’un base de dades enorme configurada pels usuaris, així que si no trobes res del que busques, introdueix-ho tu! Anima’t i participa activament!

Per registrar-te i accedir a la xarxa Librofilia, només necessites un nom d’usuari, una contrasenya, el teu mail, la data de naixement i el país i localitat on vius, així de fàcil!

Amazon va ser la primera empresa en comercialitzar els e-readers

Des de fa uns anys estem presenciant l’increment en l’escala de popularitat dels llibres electronics o e-books. Per començar, cal diferenciar entre e-book i e-reader: el primer és el llibre en si, el contingut; el segon, en canvi, és el suport en el que llegirem els llibres electrònics i per tant la màquina que hem d’adquirir a les tendes. La confusió entre aquests dos termes és molt habitual, per això, moltes vegades quan anem a comprar un e-reader demanen un e-book. Que ens entenem és veritat, però cal diferenciar els dos termes.

En un primer moment, la societat va presentar cert recel en l’adquisició tant dels e-books com dels e-readers; sobretot perquè eren molt cars, hi havia poca diversitat de llibres electrònics i es desencadenà certa nostàlgia i aire romàntic als llibres en paper: qui no ha sentit parlar de “a mi m’agrada molt més passar les fulles d’un llibre real que no baixar el cursor de l’e-reader”. És veritat que estem molt acostumats als llibres de papers però no podem negar l’evidència, i de fet els anys l’han corroborat, que és un avanç impressionant i que facilita molt el transport de grans toms.

Entre les principals avantatges dels e-readers trobem:
•El seu pes: l’e-reader és un suport molt lleuger que ens permet tenir llibres i llibres dins la seva memòria sense que aquest afecti al pes físic de la màquina.
•Memòria: poder tenir centenars i centenars de llibres al nostre abast només és possible si estem a la biblioteca. Amb els e-books podem llegir pàgines i pàgines de literatura mentre viatgem en transport públic o esperem la sortida dels nens de l’escola.
•Internet: un dels serveis que ofereixen els e-readers és la possibilitat de connectar-te a la xarxa i així poder consultar les biografies dels autors o algun terme que no haguem entès.
•Canvi de lletra: podem augmentar la mida de la lletra per facilitar la lectura.

Entre els inconvenients trobem:


•Pirateria: de la mateixa forma que amb el cine o la música, l’entrada de la literatura al món digital facilita, en gran mesura, l’entrada de la pirateria.
•El preu: tot i que a mesura que passa el temps van baixant els preus, el cost de sortida dels e-readers va ser bastant elevant. Si a això li sumem que ràpidament queda obsolet, veiem que el tàndem es col•loca entre els aspectes negatius.

Hi ha moltes persones que excusen la no utilització dels e-readers i els e-books al•legant que llegir en aquest tipus de suport els hi cansa la vista. Res més allunyat de la realitat ja que la pantalla dels e-readers no és igual a la pantalla de l’ordinador. Estan fetes de tinta electrònica que no necessita retroil•luminació i no s’ha d’actualitzar constantment; per això no cansa la vista i s’assembla molt a la lectura sobre paper normal.

Foto: goXunuReviews a Flickr

Bubok otorga cada any uns premis a la millor creació literària. El guanyador s'emporta un premi de 2000 euros

Una de les conseqüències que té llegir és escriure. I pensareu, doncs quina ximpleria. Una acció no té res a veure amb l’altra. Per mi, en aquesta afirmació hi ha una part que és veritat i l’altra que no: és veritat en el sentit físic i estricte de les accions, evidentment mentre estem llegint no necessitem escriure per entendre el que llegim (com si fóssim màquines que necessiten d’una acció per fer que l’altra funcioni). Però si que es veritat que a mesura que ens anem endinsant en el món de la literatura i que anem guardant en la nostra biblioteca personal més i més llibres sota la marca de “llegits”, apareix en nosaltres unes ànsies o inquietuds de començar a escriure. Ningú parla d’escriure obres mestres, o si, ni de manuals científics d’alt nivell, sinó simplement l’escriure per escriure; per traslladar al paper les emocions i idees que es formen a la nostra ment.

La majoria de vegades aquests escrits no poden traspassar les parets de l’habitació en la que han estat escrits i passen a format part de la nostra col•lecció personal; però d’altres sentim que el que hem escrit podria ser perfectament publicable. Un fet que veiem impossible a causa de la dificultat que, entre altres coses, una editorial publiqui un llibre d’una persona anònima. Són molts els brillants autors que no van poder veure com els seus llibres es publicaven, i sinó que li preguntin a Kennedy Toole.

Per acabar amb aquesta dificultat, i donar a conèixer al món potencials brillants escriptors, una empresa a creat un portal web en el que pots publicar els teus escrits sense passar tots els filtres de les editorials. Bubok publica les teves creacions de forma gratuïta, sense intermediaris i s’emporta el 20% dels beneficis que aporti el teu llibre; el 80% restant és per l’escriptor.

Per publicar el teu llibre has de seguir 6 passos:

-Pujar el teu llibre al web en format PDF, DOC o PTT. És important que ja estigui corregit ja que es publicarà així com l’hagis adjuntat. Al web hi ha eines de correcció.
-Indicar el Títol, l’Autor, la Sinopsis…
-Elegir el tipus d’enquadernació i la mida.
-Fixar el preu del llibre tant en ebook com en paper. Si vols que passi a formar part de la llibreria bubok posa’l en mode públic.
-Imprimir un exemplar de prova per comprovar el resultat.

Així de senzill. A més, el web té un gran ventall d’opcions i cursos que t’ajudaran a millorar com escriptor. A la biblioteca trobaràs tots els llibres publicats que els escriptors han volgut fer de domini públic, una font d’inspiració que potser t’ajuda a crear el teu llibre. Només t’has d’inscriure al web i començar la teva carrera literària.

Foto: jmerelo a Flickr

L'escriptora de best-sellers

Qui no ha tingut o té un secret inconfessable? Un secret que et deixaria en evidència i que faria trontollar les columnes de la teva vida? Qui segur que el té és la protagonista de la novel·la L’escriptora de best sellers, del mallorquí Miquel Àngel Vidal Pons. A vegades una petita mentida, un secret sense importància es comença a fer gros i més gros; fins que arriba al punt en que ja no el podem confessar, s’ha convertit en una cosa massa important per ser contada.

Una cosa semblant és el que li passa a l’escriptora amb més vendes de l’actualitat. La protagonista de la història té un secret inconfessable, tan important que si es descobrís podria posar fi a la seva carrera i encara pitjor a la seva vida. Un secret gens menyspreable, doncs.

És per aquesta importància que l’escriptora decideix no contar-ho mai a ningú. Vol viure en pau la seva vida, però sap que la veritat s’ha de saber, així que escriu unes memòries en les que ho confessa tot i que només es podran publicar després de la seva mort. Però no surt tot sempre com un vol, de fet quasi mai, i tot es complica quan apareixen en escena la seva millor amiga i la seva germana, ambdues coneixedores del secret.

Ens trobem així davant un relat breu en el que la intriga i el misteri ens dominen. En el que descobrir es transforma en el principal objectiu. A més, el text té un estil clar i senzill, alhora que directe, el que fa que la lectura sigui fàcil i ràpida. Un llibre perfecte per llegir en els trajectes de tren i abans d’anar a dormir.

Gràcies a aquest relat Miquel Àngel Vidal Pons va aconseguir el 2002 el Premi Vila de Teulada, un reconeixement molt important a la seva obra. Aquest autor ha escrit altres novel·les com El batec de la Fosca, Encara que sents com creix la nit, els contes Distàncies curtes o el recull d’articles Res no és el que sembla. I és que Vidal Pons és també columnista del diari mallorquí Última Hora.
Així que, una recomanació per el començament de les classes i la feina. Per llegir en els descansos o minuts morts en que no sabem que fer. I és que llegir és sempre la millor opció. Has sentit a parlar d’aquest llibre? L’has llegit? Explica’ns la teva experiència!

Compra la versió digital del llibre

Portada de Les cendres d'Àngela

Ho sé, n’estic segura, ja heu acabat de llegir Les cendres d’Àngela i us heu quedat amb ganes de més. Tranquils, és normal. La bona literatura escasseja i quan es troba una novel·la, poesia, obra teatral o breu que val la pena llegir, enganxa. Et quedes sempre amb ganes de més i a vegades això és bo. Doncs bé, Frank McCourt no ens volia deixar amb la mel als llavis quan escriví la seva obra mestra, per això, va completar-la amb una trilogia. I tant és la segona part i El professor la tercera, tot i que va escriure l’última abans que l’intermèdia, rareses de geni diran alguns.

Amb I tant McCourt ens narra el periple d’un jove irlandès de dinou anys, ell mateix, a partir del desembarcament del vaixell que l’ha portat lluny de casa. És el principi de la persecució del somni americà i com tots els somnis, no és gens fàcil aconseguir-lo. Davant la pregunta que li formulen just després d’arribar a Estats Units: Oi que és un gran país aquest? L’autor, que té dinou anys i acaba d’anar-se’n al llit amb una dona no pot sinó contestar: I tant!

Però McCourt desconeix encara tot el que un immigrant ha de viure a la terra promesa per aconseguir els seus somnis. Serà reclutat per l’exèrcit, que l’enviarà a Alemanya; haurà de treballar dur als molls i s’enamorarà d’una jove protestant, fet que li portarà més d’un problema. Però entre tot això, l’autor trobarà el temps necessari per començar la universitat; moment que marcarà el seu futur.

Pel que fa a l’estil del llibre, aquest és potser i sempre des del meu punt de vista, massa col·loquial. És veritat que amb aquest to el que vol fer l’autor és retratar els estrats més baixos de la societat; però crec que arriba a abusar d’aquest registre. La narració de les vivències personals són la tònica principal, però no sempre s’encadenen de la millor forma possible, provocant que fins i tot sembli que només són vivències juxtaposades.

Tot i així, I tant forma part d’una col·lecció d’obres que no té pèrdua. Potser Les cendres d’Àngela i El professor tenen una qualitat literària més elevada, però les tres es necessiten mútuament. Juntes són una història completa, sense fractures, la història d’una família irlandesa que provà sort a Americà però que no aconseguí resultats positius fins la segona generació, quan l’autor es convertí en El professor.

Portada del llibre

I seguim amb les recomanacions per l’estiu, aquesta època de l’any en la que el que més ve de gust es estirar-se al sol amb una beguda ben fresqueta a una mà i un llibre a l’altra. Com que suposo que us passareu hores i hores llegint, el vostre ventall d’opcions es deu estar esgotant. A veure que us sembla aquesta alternativa: Sara, la dona sense atributs.

A mig camí entre la novel·la eròtica i la psicològica, el seu autor, Carles Cortés ens presenta a Sara, una dona de cinquanta anys amb la necessitat de fer un canvi a la seva vida. Després de deixar el seu treball com a intèrpret vol dedicar-se a feines més enriquidores; per això decideix fer una nova traducció de l’obra més coneguda de Robert Musil, L’home sense atributs.

Mai saps però el que el destí et depara i un dia qualsevol, llegint el diari descobreix l’anunci d’un jove que s’ofereix per fer massatges, dóna-li una alegria al teu cos de dona, resa l’anunci. A partir d’aquí començarà una relació tempestuosa entre Sara i Ismael, un jove de vint-i-cinc anys que es prostitueix per pagar-se els estudis.
Mentre transcorre aquesta relació presenciarem la davallada de Sara a l’infern, on es convertirà en una dona sense voluntat i on anirà perdent poc a poc la seva essència. Serà capaç de sortir de l’espiral infinita en la que s’ha ficat? Tranquils, no us desvelaré el final, millor que sigueu vosaltres mateixos qui el desveleu.

La dona sense atributs és la novel·la guanyadora del XVI Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2009, després d’imposar-se a la votació final a La flor de Hanako. Tot un reconeixement a una gran obra.

Veureu com així, a mesura que passen les pàgines aquesta novel·la us atraparà. Us enganxarà des de l’inici de cada capítol, titulats amb títols de cançons d’Edit Piaf, fins a la seva trama, obscura i psicològica.
Una bona opció, crec jo, per començar el pròxim llibre i endinsar-vos en un món diferent. I és que si una cosa tenen en comú els bons llibres és la seva capacitat per abstreure’ns i xuclar-nos cap al seu món, un món en el que desapareixen els límits espacials i temporals.
Ja em direu que us ha semblat la novel·la, tant si us agrada com si no, el que és segur és que no us deixarà indiferents. Carles Cortés i Sara s’han encarregat que això no passi!

Portada del llibre

Els solters també som feliços. Aquesta és la base argumental indiscutible del llibre Solters convençuts, escrit per dos abanderats de la solteria com són l’Imma Sust i el Marc Villanueva.
Una recomanació, si tens parella estable i no estàs massa segur de que ella o ell és el que vols, no comencis a llegir el llibre; segur que abans d’arribar a l’última pàgina hauràs decidit trencar lligams i partir cap a la solteria. Qui sap, potser és el que necessites…

I és que la solteria és precisament l’estat civil que aquests dos reconeguts periodistes defensen encarnissadament. Volen trencar tabús, ser precursors i intentar que la societat accepti els canvis. Primer va ser parlar de sexe, després de viure en parella sense haver passat pels jutjats, ja no diguem per església; així que, sempre segons ells, la següent etapa que s’ha de passar és la de poder estar solter i soltera i no morir en el camí. Potser la següent passa serà la de decidir no tenir fills, però per això la societat encara necessita avançar molt; ha de ploure molt perquè s’accepti que una parella no vulgui tenir descendència, però tot arribarà, segur.

Doncs bé, per a l’Imma i el Marc la solteria no és només un estat civil, sinó un estil de vida i així ho relaten a Solters convençuts: “un és més feliç vivint amb l’esperança que algun dia trobarà l’amor de la seva vida, que vivint amb algú que et demostra cada dia que això mai no passarà”. La pregunta en aquest cas seria, i si trobes a aquesta persona, a aquesta mitja taronja que et complementa perfectament i per la que series capaç de deixar de respirar? Seguiràs sent un solter convençut? Potser hauríem d’acotar termes i més que ser solters convençuts no hauríem de ser de compromís ràpid. Per mi, està bé volar per aquí i per allà, provar, triar, rebutjar…però també acceptar i renunciar.

És veritat que moltes vegades estem tan distrets en nosaltres mateixos, intentant ser els millors a la feina per exemple, que no veiem tot el que passa al nostre voltant, que viatgem tan ràpid que no som capaços de veure el que tenim al costat i per això, ens podem perdre moltes coses importants a la vida. Potser les que més, no ho sé. Crec que està molt bé ser molt bo a la feina i destacar per sobre dels altres per la quantitat d’hores que hi dediques; però arribarà un dia en el que hauràs de dir prou, en el que voldràs descansar i fer-ho acompanyat. Potser aquest dia t’adonaràs que en lloc de ser un solter convençut t’has convertit en una persona a la que li atemoreix el compromís. Siguem capaços de marcar el límit, i la diferència, és clar.

Compra la versió digital del llibre aquí

Les cendres d'Àngela

El meu pare em va regalar pel meu aniversari Les cendres d’Àngela, un llibre del que havia sentit molt a parlar però que no havia tingut l’oportunitat de llegir. Ell mateix em va fer cinc cèntims del que narrava el llibre i em va deixar amb la mel als llavis.

És la història autobiogràfica de Frank McCourt i ens acosta a la seva família irlandesa. La vida d’Àngela, la mare de Frank, és terriblement dolorosa; va arribar a Amèrica durant la Gran Depressió, on va conèixer a Malachy, el seu futur marit i pare de l’autor. Aquest era un home d’Irlanda del Nord alcohòlic i inepte que no va sinó empitjorar la vida d’Àngela. Malachy no treballava i es gastava els diners que l’Estat els hi donava en alcohol. Amb cinc fills en tres anys la família McCourt retornà a Irlanda, la seva terra natal, quan la filla més petita morí.

El fet de que a les venes dels nens hi hagués sang nord irlandesa complicarà encara més la dolorosa vida d’aquesta família i ens arribarà a mostrar, fins i tot, els conflictes existents entre els col·laboradors de l’IRA. Tot però vist des de la mirada innocent d’un nen molt observador, capaç de transformar la seva cruenta realitat en un món divertit i ingenu.

Només amb la perseverança d’Àngela per culturitzar els seus fills i el viatge a Amèrica que emprendrà Frank ens mostraran un petit raig de llum dins aquesta turmentada família. La mescla del dolor i l’horror amb la bellesa i l’amor marquen aquesta novel·la dels anys noranta. Una història que ens parla de l’esperança i de la llum que pot sorgir dins la més profunda obscuritat. I potser és per aquest últim punt que em sento tan atreta per aquesta novel·la, el fet que fins i tot dins la cova més obscura hi pugui arribar a haver un raig de llum fa que l’esperança, aquella que només es perd al final, augmenti.

Aquest és només el primer dels meus llibres reservats per la lectura estiuenca, poc a poc us aniré explicant la resta, us asseguro que hi ha material per una bona estona. Quines són les teves recomanacions per aquest estiu? Comparteix-les amb nosaltres!

Compra el llibre en versió digital aquí

Ernest Benach segueix amb la presentació del seu llibre

Política 2.0 és el títol el llibre del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, en el qual explica aquest concepte, en posa exemples i fa referència a l’ús que es pot fer de les noves tecnologies a la política. El Sr. Benach ens va rebre al Parlament de Catalunya per a conversar al voltant de les xarxes socials i la política, a més d’altres temes que recentment han estat notícia. Sense cap dubte, el domini que té de les noves tecnologies li ha permès obrir un debat interessant sobre la seva integració dins la política. El seu exemple és interessant per a conèixer com de proper pot arribar a ser un polític de primera línia amb els ciutadans, assumint certs riscos però també generant un diàleg interessant amb altres persones, companys, polítics i ciutadans.

Què és la Política 2.0?
En teoria la política es fa a través de la web 2.0 com a concepte interactiu, però va més enllà. És aquella política que ha de permetre una major interacció entre polític i ciutadà, forçar més el diàleg i enlloc de parlar a la gent parlar amb la gent.

Quina rebuda ha tingut fins ara Política 2.0?
Interessant. Encara l’estem presentant, ha sigut un debat bastant llarg. Hi ha hagut una bona acollida i algunes aportacions positives que fan pensar.

Quins riscos observa en el fet que un polític sigui tan accessible a la xarxa?
Que és molt accessible i tot és molt més arriscat en determinats moments. Però si no arrisques no pots canviar les coses. Malgrat els dubtes i els temors hi ha moments en què cal arriscar.

Quin temps li dedica a les xarxes socials i al seu bloc en el dia a dia?
No es pot parlar en quantitat de minuts i hores. És una qüestió d’integrar-ho a la teva feina. Per exemple, un fumador quant temps dedica a fumar al dia? És difícil de saber. Això és el mateix, ho integres i forma part de la teva dinàmica de treball. Jo no he deixat de fer res per això.

Considera que els polítics catalans aprofiten les noves tecnologies per a apropar-se als ciutadans?
Comencen tímidament a plantejar-ho, però estem a l’inici de tot plegat.

Es considera un pioner?
Som uns quants, no sóc pas jo sol. Però d’entrada a la gent que es dedica a la política no li és fàcil. Hi ha hagut un increment i va a més però molt poc. La bona resposta a la pregunta és saber quants hi haurà d’aquí a un any.

A nivell espanyol i europeu hi ha?
Sí, i els segueixo fins i tot. Hi ha gent que ho assumeix de manera sincera i positiva, però hi ha qui ho fa com a tàctica electoral. A Catalunya possiblement a nivell d’estat està una mica per davant.

Un polític pioner en l'ús de les xarxes socials

Com està funcionant la iniciativa de Parlament 2.0 i què valora més?
Està en marxa però no s’ha acabat. Crec que està funcionant bé, hi ha bones experiències d’interactivitat, i la victòria més important és trencar alguns esquemes a partir dels quals el Parlament no podia fer certes coses. El fet de ser transparents i explicar el que fem és un gran avantatge.

Creu que la participació dels ciutadans en plataformes com aquestes o altres, per a mostrar les seves propostes, queixes, inquietuds, pot acabar en frustració per no rebre resposta o influir en cap decisió política?
No hi ha un remei miraculós ni una única solució. Això és un tema que va en el temps, sostingut , constant i amb mesures diverses. El que trencarà la desafecció no és una solució màgica sinó l’aplicació de moltes solucions en diversos àmbits i sostingudes en el temps. Per tant és una feina lenta i llarga.

Hi ha més proporció de polítics 2.0 o de ciutadans 2.0?
Probablement de ciutadans 2.0. Però és una mica com tot, els polítics no són tan diferents.

En temps en els quals el conjunt de la política ha perdut credibilitat davant els casos de corrupció, com es pot treballar per a millorar la imatge de la resta?
Crec que amb mesures de transparència. El polític ha de canviar alguns paràmetres en el seu funcionament. S’ha d’implementar molta humilitat a l’hora de funcionar i hem d’assentar les bases perquè les coses funcionin d’una altra manera. L’exemple tòpic és la llei electoral. Si no hi ha unes base política de fons que decideix canviar la llei electoral i fer més proper el ciutadà i el polític no servirà de res un ordinador d’última generació.

Les noves tecnologies en són una bona eina? Com?
Estem plantejant mesures que promoguin el diàleg, i aquest és un terreny fort. Les noves tecnologies el que fan a la societat és facilitar les coses i a la política també ha de ser així.

Ha impulsat el projecte Parlament 2.0

En temps d’estalvi públic i privat, com es poden utilitzar les noves tecnologies per a contribuir-hi?
Forma part de la dinàmica de funcionament de tot plegat. Només en paper ja et pots estalviar molts recursos. També amb l’estalvi de temps. Cal tenir sentit de l’eficiència també. Al Parlament hem començat a reduir circuits, a eliminar paper… Per exemple, hi ha desenes de milers de preguntes que hi ha entre el Govern i el Parlament i ara tot va per correu electrònic.

En els diferents referèndums sobre la independència, té constància del paper de convocatòria que han pres les noves tecnologies?
Han influït i moltíssim. Han suplert en part els elements clàssics d’una campanya tradicional. Hi ha hagut un ús molt intel·ligent en aquest àmbit.

Podria ser un element important en el cas de fer un referèndum vinculant sobre la independència a tot Catalunya?
Hauria de ser-ho, segur.

En el cas de la consulta sobre la Diagonal, creu que es podria haver aconseguit un millor grau de participació amb l’ajut de les xarxes socials?
Segurament, però les coses no són mai blanques o negres, els anàlisis han de ser més globals. S’havien d’utilitzar les xarxes socials però també amb un debat molt diferent. Aquest és un exemple de que la tecnologia ha fallat i de que cal anar més enllà. El moment de fer la consulta és molt delicat per la crisi i hi ha molts factors que s’ajunten.

Sobre la possible legislació del burka a les escoles, creu que una consulta popular a la xarxa mostraria el ‘no’ dels catalans, o sí que ho percebrien com una necessitat?
És una consulta molt relativa, els debats s’han de fer bé. Copsar l’estat d’ànim de la gent i què es pensa estaria bé. En qualsevol cas jo no vaig dir això. Jo estic en contra del burka, absolutament. Però no sé si hi ha un estat d’ànim prou generalitzat per a portar aquest debat al Parlament. Siguem conscients de la importància i la relativitat de les coses, i que cada cosa cal fer-la en el seu moment i lloc.

Va rebre'ns al Parlament de Catalunya

A Facebook ja es poden trobar molts grups que promouen la vaga pels retalls de salaris. Com observa les possibles grans mobilitzacions dels propers mesos?
Respectables perquè no és una situació fàcil, hi ha una crisi que fa molt mal i la gent defensa els seus drets i allò que ha aconseguit històricament. És lògic que en un moment de dificultat hi hagi reivindicacions. També cal una reflexió paral•lela de la situació que vivim i que cal buscar solucions.

2.910 seguidors al Twitter aquest matí… què és el que més li agrada de la interacció amb ells des de la seva posició de polític?
Senzillament és a partir de qüestions que plantegen, comentaris que fan… Em serveix per a copsar estats d’opinió perquè és una finestra oberta nova.

Obama en té més de 4 milions i és l’únic polític que s’ha colat entre les celebrities més seguides del món… el considera un bon referent com a dirigent?
És un referent però d’una dimensió diferent a la catalana.

Què li recomanaria als diferents presidents de Govern d’Europa o altres potències sobre la seva presència a la xarxa?
Que ho entenguin com un escenari nou de la política i que és bo ser-hi. A partir d’aquí que ho facin sent ells mateixos, amb sinceritat i transparència.

Fotos: Meritxell Fandiño