Portada del llibre

Els solters també som feliços. Aquesta és la base argumental indiscutible del llibre Solters convençuts, escrit per dos abanderats de la solteria com són l’Imma Sust i el Marc Villanueva.
Una recomanació, si tens parella estable i no estàs massa segur de que ella o ell és el que vols, no comencis a llegir el llibre; segur que abans d’arribar a l’última pàgina hauràs decidit trencar lligams i partir cap a la solteria. Qui sap, potser és el que necessites…

I és que la solteria és precisament l’estat civil que aquests dos reconeguts periodistes defensen encarnissadament. Volen trencar tabús, ser precursors i intentar que la societat accepti els canvis. Primer va ser parlar de sexe, després de viure en parella sense haver passat pels jutjats, ja no diguem per església; així que, sempre segons ells, la següent etapa que s’ha de passar és la de poder estar solter i soltera i no morir en el camí. Potser la següent passa serà la de decidir no tenir fills, però per això la societat encara necessita avançar molt; ha de ploure molt perquè s’accepti que una parella no vulgui tenir descendència, però tot arribarà, segur.

Doncs bé, per a l’Imma i el Marc la solteria no és només un estat civil, sinó un estil de vida i així ho relaten a Solters convençuts: “un és més feliç vivint amb l’esperança que algun dia trobarà l’amor de la seva vida, que vivint amb algú que et demostra cada dia que això mai no passarà”. La pregunta en aquest cas seria, i si trobes a aquesta persona, a aquesta mitja taronja que et complementa perfectament i per la que series capaç de deixar de respirar? Seguiràs sent un solter convençut? Potser hauríem d’acotar termes i més que ser solters convençuts no hauríem de ser de compromís ràpid. Per mi, està bé volar per aquí i per allà, provar, triar, rebutjar…però també acceptar i renunciar.
Continuar llegint »

Les cendres d'Àngela

El meu pare em va regalar pel meu aniversari Les cendres d’Àngela, un llibre del que havia sentit molt a parlar però que no havia tingut l’oportunitat de llegir. Ell mateix em va fer cinc cèntims del que narrava el llibre i em va deixar amb la mel als llavis.

És la història autobiogràfica de Frank McCourt i ens acosta a la seva família irlandesa. La vida d’Àngela, la mare de Frank, és terriblement dolorosa; va arribar a Amèrica durant la Gran Depressió, on va conèixer a Malachy, el seu futur marit i pare de l’autor. Aquest era un home d’Irlanda del Nord alcohòlic i inepte que no va sinó empitjorar la vida d’Àngela. Malachy no treballava i es gastava els diners que l’Estat els hi donava en alcohol. Amb cinc fills en tres anys la família McCourt retornà a Irlanda, la seva terra natal, quan la filla més petita morí.
Continuar llegint »

Ernest Benach segueix amb la presentació del seu llibre

Política 2.0 és el títol el llibre del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, en el qual explica aquest concepte, en posa exemples i fa referència a l’ús que es pot fer de les noves tecnologies a la política. El Sr. Benach ens va rebre al Parlament de Catalunya per a conversar al voltant de les xarxes socials i la política, a més d’altres temes que recentment han estat notícia. Sense cap dubte, el domini que té de les noves tecnologies li ha permès obrir un debat interessant sobre la seva integració dins la política. El seu exemple és interessant per a conèixer com de proper pot arribar a ser un polític de primera línia amb els ciutadans, assumint certs riscos però també generant un diàleg interessant amb altres persones, companys, polítics i ciutadans.

Què és la Política 2.0?
En teoria la política es fa a través de la web 2.0 com a concepte interactiu, però va més enllà. És aquella política que ha de permetre una major interacció entre polític i ciutadà, forçar més el diàleg i enlloc de parlar a la gent parlar amb la gent.

Quina rebuda ha tingut fins ara Política 2.0?
Interessant. Encara l’estem presentant, ha sigut un debat bastant llarg. Hi ha hagut una bona acollida i algunes aportacions positives que fan pensar.

Quins riscos observa en el fet que un polític sigui tan accessible a la xarxa?
Que és molt accessible i tot és molt més arriscat en determinats moments. Però si no arrisques no pots canviar les coses. Malgrat els dubtes i els temors hi ha moments en què cal arriscar.

Quin temps li dedica a les xarxes socials i al seu bloc en el dia a dia?
No es pot parlar en quantitat de minuts i hores. És una qüestió d’integrar-ho a la teva feina. Per exemple, un fumador quant temps dedica a fumar al dia? És difícil de saber. Això és el mateix, ho integres i forma part de la teva dinàmica de treball. Jo no he deixat de fer res per això.

Considera que els polítics catalans aprofiten les noves tecnologies per a apropar-se als ciutadans?
Comencen tímidament a plantejar-ho, però estem a l’inici de tot plegat.

Es considera un pioner?
Som uns quants, no sóc pas jo sol. Però d’entrada a la gent que es dedica a la política no li és fàcil. Hi ha hagut un increment i va a més però molt poc. La bona resposta a la pregunta és saber quants hi haurà d’aquí a un any.

A nivell espanyol i europeu hi ha?
Sí, i els segueixo fins i tot. Hi ha gent que ho assumeix de manera sincera i positiva, però hi ha qui ho fa com a tàctica electoral. A Catalunya possiblement a nivell d’estat està una mica per davant.
Continuar llegint »

El llibre de Laporta coincideix amb el final de la seva presidència

En aquesta obra personal el Sr. Joan Laporta no sabria dir si ens sorprèn o encara fa més evident el tòpic que s’ha format sobre la seva personalitat. Després de llegir el llibre em pregunto si els seus assessors d’imatge estan ben pagats perquè em sembla que deixar publicar aquesta obra és catapultar a Laporta al fracàs. Francament, no sé exactament cap a on anem i tampoc sé per què al Sr. Laporta li ha entrat l’esperit bohemi de l’escriptor. Segurament m’he perdut algun capítol del culebrón “Can Barça” però és que l’esport m’avorreix tant! I en Laporta encara més.

Bé, el llibre és un repàs a la personalitat d’aquest senyor que personalment em sembla una mica prepotent. Que quedi clar que això és una opinió, i tot el post per pertànyer a un bloc també ho és. No sóc crítica de literatura, però sí catalana i crec que personatges d’aquesta calanya no fan més que perpetuar el tòpic dels catalans i el barcelonisme.

Sé que a alguns els agrada. A mi no. Laporta reconeix el pes que va tenir el seu pare en la manera de veure el món. Ens comenta, com si fóssim amics de tota la vida, que la fidelitat, la lleialtat i el sentit de la responsabilitat són els valors que el guien. No ho sé pas.
Continuar llegint »

Àngels de Pedra

Sota aquest títol s’amaga una novel·la que comença amb mencions directes a l’època de l’any on les flors comencen a brotar i a fer olor. L’autora, acompanyada d’un estil -massa- edulcorat ens relata una història on l’escenari és Reus, la seva ciutat. L’obra explica el pas del Modernisme de principis de segle i acaba en la Setmana Tràgica, fet a remarcar ja que quan es va presentar la novel·la feia 100 anys de l’incident.

Per tant l’obra es centra en un tema històric on la terra era propietat municipal. Ara per ara ens sembla una autèntica bogeria, però en el moment en el que es situa la novel·la era el més habitual. És important remarcar que els personatges de la novel·la són de diferents classes socials, fet que no separa massa l’obra de la resta de novel·les que tracten aquest període històric. Podem trobar treballadors i burgesos, on els conflictes i les diferències entre ells són l’eix que condueix l’obra.

L’autora ens explica amb molta precisió, en alguns moments n’abusa, la pintura d’un quadre falsificat. Com és d’esperar també explica les vagues dels obrers, amb un sentiment sindicalista molt de l’època, exactament igual que les respostes de la burgesia. En quant al títol de l’obra, Àngels de Pedra, val a dir que fa referència a una figura que hi ha a l’institut o manicomi de Pera de Mata de Reus.
Continuar llegint »

Jordi Ferré

Jordi Ferré és l’editor de Cossetània, editorial catalana amb 14 anys de trajectòria que, a més dels títols en paper, ha fet una aposta forta per l’edició digital com a membre de l’iniciativa Edi.cat. Avui parlem amb ell tot coneixent la seva opinió sobre l’estat actual de les editorials catalanes, els llibres digitals i perspectives de futur.

-Quina és la salut actual dels llibres en català?
-Al llibre en català especialment el que li falten són més lectors. Hem de tenir en compte que tan sols una de cada cinc persones que llegeix a Catalunya ho fa en català i estem estancats en aquesta situació. És cert que s’ha millorat respecte fa vint o trenta anys però ara la situació sembla ara estancada. El nombre de títols que s’editen en català està també estancat en els darrers anys. Hi ha possibilitats de creixement però cal analitzar perquè no tenim més lectors. Una de les possibles causes és que en molts sectors no hi ha pràcticament oferta en català o n’hi ha molt poca com per exemple en el món de les guies de viatge, de traduccions d’assaig, de llibres tècnics, d’informàtica o en sectors com el llibre de bricolatge, jardinaria o mascotes.

-Creu que el pas a la venda de llibres en digital és una nova oportunitat de difondre més la llengua?
Sí, clarament. A Internet el català està molt ben posicionat i cal seguir en el llibre digital en aquesta línia. La llengua a Internet esdevé comunitat i això cal aprofitar-ho. Én aquest sentit és molt interessant que des de Catalunya es vagi al davant, com està succeïnt actualment, en la creació de plataformes digitals. A més a més, els editors que editen en català estan apostant també pel món digital. Cal treballar en aquest sentit perquè el llibre digital en català tingui un bon posicionament a la xarxa i que disposi també d’una àmplia oferta.
Continuar llegint »

Portada del llibre

Avui no volem parlar-te de cap autor cèlebre o conegut, sinó de varies persones ordinàries que han plasmat en un llibre les seves experiències i sentiments més profunds. Encara que ells no són com la resta, els agradaria que els tractessin com tal. Els autors del llibre són especials perquè tenen una minusvalia, però són com tots els demés perquè senten, riuen i ploren de la mateixa manera. Aquest llibre està dedicat a les fronteres que s’interposen entre aquells que són considerats com distints i tota la resta. Per a que un dia desapareguin.

Mira’m, contes de vides especials és un llibre per a aquells que volen trobar autenticitat i sinceritat a través de la lectura. Editat per Cossetània Edicions (també pots trobar-ho en versió digital), el llibre respon a una iniciativa de la fundació Mas Albornà. Un grup que porta més de 40 anys realitzant valuosos treballs per a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a la zona de l’Alt Penedès. Els noms propis es succeeixen: Mercè, Ada, Marius, Elisabet, Àngel, Miquel, Josep, Rafael i Margarida. Tots ells han volgut compartir amb el lector les seves biografies.

Fer una ullada cap una realitat aliena y quasi invisible és un exercici de responsabilitat social que tots hauríem de fer. Per respecte a tots aquells que ens passen desapercebuts, que són invisibles per a nosaltres, preocupats com estem en les nostres vides. Les persones amb diferents graus de discapacitat, així com els malalts mentals, existeixen i formen part de la societat… encara que hi hagi qui prefereixi obviar aquest fet. Es més, si mirem de prop a qualsevol persona, tot el món és diferent de la resta.
Continuar llegint »

Aconsegueix un com aquest sense gastar ni un cèntim

Ja falten molt pocs dies per Sant Jordi, i això fa que no parem de sentir a parlar de les darreres novetats literàries. Unes novetats que, des de fa un parell d’anys, s’estan barrejant amb les últimes tecnologies. I és que ara ja es possible llegir un llibre en format digital amb tota comoditat i accés a milers d’obres literàries. És per això que aprofitem l’avinentesa per oferir-vos un e-reader Papyre 6.1 totalment gratuït. Com aconseguir-lo? És tan fàcil com omplir un formulari i participar en un sorteig. Teniu de temps per fer-ho fins el proper 1 de juny.

El Papyre 6.1 és un model avançat d’e-reader amb sis polzades de pantalla, és a dir, similar a un llibre de butxaca. Pesa tan sols 200 grams i disposa de 10.000 pàgines de memòria. És compatible amb Linux, Windows i Mac i admet, a més, una multitud de fomats. Tot plegat fa que el seu preu de mercat siguin 299 euros, però tu el pots aconseguir només amb un parell de clics.

El premi inclou, a més, una funda protectora, una targeta SD de dues gigues, un lector de targetes, auriculars, bateria de liti, cable USB, corretja de seguretat pel canell, claus de recanvi i tornavís per la tapa de la bateria i manual d’usuari. Es pot tenir més per menys? Atreveix-te a participar!

A més, et proposem una segona oportunitat. Els nostres companys d’Edi.cat sortejen un segon e-Reader si et suscrius a la seva pàgina. Així les possibilitats de guanyar-lo seran dobles.

Enric Faura

Edi.cat és una aposta emprenedora i innovadora. Avançant-se a l’eclosió definitiva dels llibres digitals, diverses editorials catalanes es van unir en aquesta plataforma que comercialitza llibres digitals a través dels protals Edi.cat i Edibooks.com. Avui parlem amb Enric Faura, el seu director, que ens apropa la realitat dels llibres digitals en els dies previs a Sant Jordi.

Com neix Edi.cat?
Edi.cat neix de la reflexió de diversos editors independents catalans com aposta de futur. Després d’un seguiment de les noticies i moviments del sector estranger, es constata que un dels futurs del món editorial és i serà l’edició de llibres electrònics. A l’any 2008 cap editorial a casa nostra ho feia ni ho plantejava i aquestes editorials ho van agafar com una aposta estratègica de futur. A més a més a aquesta reflexió es va afegir una altra, que era la creació d’un lloc o espai a la xarxa per les editorials independents en una llengua minoritaria com el català. A partir d’aquí neix edi.cat-

Per tant, hi ha un interès clar de les editorials catalanes per l’aposta digital?
Si, a l’actualitat en tot el sector hi ha un interès clar i manifest en l’aposa digital. El sector ha estat una mica lent, però el 2010 no hi ha dubtes i el sector de manera massiva aposta pel digital. Hi ha diversos problemes que s’estan resolent, com ara la regularització de drets, la digitalització de continguts i l’exploració de models de negoci, però com a sector no hi ha dubtes que aquesta és una línia de futur estratègica.

Què ens ofereix un llibre digital al costat del paper?
El llibre en paper és un invent tecnològic formidable. Té 500 anys de vida i ha superat tots els reptes que ha tingut. Per tant no es pot donar per mort al llibre en paper. A més a més el llibre en paper té una força totèmica i simbòlica enorme. Tanmateix el llibre digital té unes bondats funcionals evidents. L’actualització de continguts és immediata i molt més fàcil, la recerca i opcions de treball molt superiors, la capacitat de distribució i emmagatzematge immenses. Només cal veure el cas de les enciclopèdies. Les digitals han matat al paper, ja que tenen unes millores funcionals evidents.
Continuar llegint »

Portada del llibre

Els drames burgesos ambientats en períodes històrics més o menys recents estan de moda. A la televisió en tenim uns quants exemples: Águila Roja, Amar en tiempos revueltos o La señora són alguns dels productes catòdics d’àmbit nacional que proposen la mateixa fórmula. Més a prop, la sèrie Temps de silenci, emesa per tv3, responia a una formula tancada i efectiva, amb alguns trets característics com la lluita de classes, la influència de la religió, l’enfrontament polític, la diferència entre el camp i la ciutat…

Els mateixos motius però amb una envergadura força superior són els que recorren la novel·la Foc Latent de la quasi desapareguda Luïsa Forrellad, una escriptora que els més madurs recordaran per haver guanyat el més prestigiós premi de les lletres catalanes, el Premi Nadal. Efectivament, en 1953 una Forrellad jove i desconeguda guanyà el Nadal amb la novel·la Sempre en capella, de difícil classificació literària. Cinquanta anys després l’autora, que mai ha parat d’escriure, torna a la publicació per la porta gran.

I no és per a menys. Publicat per l’Editorial Angle, el seu projecte (que alguns anomenen la “seva obra magna”) l’ha portat mig segle de minuciosa investigació al voltant d’una de les èpoques més convulses de la història catalana. Ambientada a finals del segle XIX, l’autora ens narra una peripècia amorosa amb una habilitat narrativa totalment en forma, fresca i emocionant. Un requeriment obligat per a traslladar-nos amb força cap a l’època on Barcelona es formava a ella mateixa: catalanisme, burgesia, lluita de classes, bombes anarquistes… tot un compendi de circumstàncies que desembocaren en l’anomenada Setmana Tràgica.
Continuar llegint »