Si ens haguéssim de comprar tots els llibres que volem llegir al llarg de la nostra vida possiblement hauríem d’hipotecar el cotxe i part de la casa; almenys en el meu cas. Exageracions apart, no cal comprar-se tots els llibres que es llegeixen i les biblioteques en són una bona prova. A més, i de la mà de les noves tecnologies, ha arribat una altra forma de poder llegir tot tipus de llibres sense gastar. I tot gràcies a Internet!

Potser el disseny de la pàgina no és massa atractiu, però sí ho és el seu contingut!

Existeixen bases de dates amb milers i milers de títols a disposició dels usuaris de forma gratuïta. Si busquem algun títol en anglès, per exemple, el nombre de possibilitats és pràcticament infinita i tot i que es redueix bastant si entrem en els llibres en català s’ha de dir que cada dia trobem més i més obres. Un bon exemple de base literària en català i en molts més idiomes, és el Projecte Gutenberg; una iniciativa que, a més, té un punt al seu favor i és que els títols que hi ha penjats a la xarxa no violen els copyrights dels seus autors, almenys en quan a lleis americanes es refereix, ja que és d’aquell país d’on surt la iniciativa.

Continuar llegint »

Una xarxa social dedicada a la literatura: librofilia

El naixement de les xarxes socials ha marcat un abans i un després en el transcorre de les nostres vides, almenys de les d’uns quants. Arribar a casa i obrir el Facebook, Twitter o qualsevol d’elles s’ha convertit en la rutina diària, molt més important fins i tot que revisar el correu electrònic. Era d’esperar que amb el temps les xarxes socials s’expandissin a altres territoris i altres temes, més enllà de les relacions d’amistat. Doncs bé! Un dels temes que ha acollit amb els braços oberts aquest tipus d’interacció de la web 2.0 és la literatura. I direu, però quina relació té el que et pugui twittear un amic amb les novetats literàries? Doncs molta perquè, i si el que et twittea el teu amic o qualsevol conegut són les novetats literàries?

Amb la intenció d’unir web 2.0 i literatura nasqueren portals webs com Megustaescribir, Lecturalia o Librofilia, webs relacionades amb la literatura des de diferents àmbits. EL primer, per exemple, és la xarxa social literari de l’empresa Random House Mondadori, a través de la qual els usuaris poden rebre informació de novetats editorials, escoltar podcasts, compartir els seus interessos amb altres usuaris o crear un blog propi. Les barreres temàtiques desapareixen per donar pas al: “res és impossible”.
Continuar llegint »

Amazon va ser la primera empresa en comercialitzar els e-readers

Des de fa uns anys estem presenciant l’increment en l’escala de popularitat dels llibres electronics o e-books. Per començar, cal diferenciar entre e-book i e-reader: el primer és el llibre en si, el contingut; el segon, en canvi, és el suport en el que llegirem els llibres electrònics i per tant la màquina que hem d’adquirir a les tendes. La confusió entre aquests dos termes és molt habitual, per això, moltes vegades quan anem a comprar un e-reader demanen un e-book. Que ens entenem és veritat, però cal diferenciar els dos termes.

En un primer moment, la societat va presentar cert recel en l’adquisició tant dels e-books com dels e-readers; sobretot perquè eren molt cars, hi havia poca diversitat de llibres electrònics i es desencadenà certa nostàlgia i aire romàntic als llibres en paper: qui no ha sentit parlar de “a mi m’agrada molt més passar les fulles d’un llibre real que no baixar el cursor de l’e-reader”. És veritat que estem molt acostumats als llibres de papers però no podem negar l’evidència, i de fet els anys l’han corroborat, que és un avanç impressionant i que facilita molt el transport de grans toms.

Entre les principals avantatges dels e-readers trobem:
•El seu pes: l’e-reader és un suport molt lleuger que ens permet tenir llibres i llibres dins la seva memòria sense que aquest afecti al pes físic de la màquina.
•Memòria: poder tenir centenars i centenars de llibres al nostre abast només és possible si estem a la biblioteca. Amb els e-books podem llegir pàgines i pàgines de literatura mentre viatgem en transport públic o esperem la sortida dels nens de l’escola.
•Internet: un dels serveis que ofereixen els e-readers és la possibilitat de connectar-te a la xarxa i així poder consultar les biografies dels autors o algun terme que no haguem entès.
•Canvi de lletra: podem augmentar la mida de la lletra per facilitar la lectura.

Entre els inconvenients trobem:
Continuar llegint »

Bubok otorga cada any uns premis a la millor creació literària. El guanyador s'emporta un premi de 2000 euros

Una de les conseqüències que té llegir és escriure. I pensareu, doncs quina ximpleria. Una acció no té res a veure amb l’altra. Per mi, en aquesta afirmació hi ha una part que és veritat i l’altra que no: és veritat en el sentit físic i estricte de les accions, evidentment mentre estem llegint no necessitem escriure per entendre el que llegim (com si fóssim màquines que necessiten d’una acció per fer que l’altra funcioni). Però si que es veritat que a mesura que ens anem endinsant en el món de la literatura i que anem guardant en la nostra biblioteca personal més i més llibres sota la marca de “llegits”, apareix en nosaltres unes ànsies o inquietuds de començar a escriure. Ningú parla d’escriure obres mestres, o si, ni de manuals científics d’alt nivell, sinó simplement l’escriure per escriure; per traslladar al paper les emocions i idees que es formen a la nostra ment.

La majoria de vegades aquests escrits no poden traspassar les parets de l’habitació en la que han estat escrits i passen a format part de la nostra col•lecció personal; però d’altres sentim que el que hem escrit podria ser perfectament publicable. Un fet que veiem impossible a causa de la dificultat que, entre altres coses, una editorial publiqui un llibre d’una persona anònima. Són molts els brillants autors que no van poder veure com els seus llibres es publicaven, i sinó que li preguntin a Kennedy Toole.

Per acabar amb aquesta dificultat, i donar a conèixer al món potencials brillants escriptors, una empresa a creat un portal web en el que pots publicar els teus escrits sense passar tots els filtres de les editorials. Bubok publica les teves creacions de forma gratuïta, sense intermediaris i s’emporta el 20% dels beneficis que aporti el teu llibre; el 80% restant és per l’escriptor.
Continuar llegint »

L'escriptora de best-sellers

Qui no ha tingut o té un secret inconfessable? Un secret que et deixaria en evidència i que faria trontollar les columnes de la teva vida? Qui segur que el té és la protagonista de la novel·la L’escriptora de best sellers, del mallorquí Miquel Àngel Vidal Pons. A vegades una petita mentida, un secret sense importància es comença a fer gros i més gros; fins que arriba al punt en que ja no el podem confessar, s’ha convertit en una cosa massa important per ser contada.

Una cosa semblant és el que li passa a l’escriptora amb més vendes de l’actualitat. La protagonista de la història té un secret inconfessable, tan important que si es descobrís podria posar fi a la seva carrera i encara pitjor a la seva vida. Un secret gens menyspreable, doncs.

És per aquesta importància que l’escriptora decideix no contar-ho mai a ningú. Vol viure en pau la seva vida, però sap que la veritat s’ha de saber, així que escriu unes memòries en les que ho confessa tot i que només es podran publicar després de la seva mort. Però no surt tot sempre com un vol, de fet quasi mai, i tot es complica quan apareixen en escena la seva millor amiga i la seva germana, ambdues coneixedores del secret.
Continuar llegint »

Portada de Les cendres d'Àngela

Ho sé, n’estic segura, ja heu acabat de llegir Les cendres d’Àngela i us heu quedat amb ganes de més. Tranquils, és normal. La bona literatura escasseja i quan es troba una novel·la, poesia, obra teatral o breu que val la pena llegir, enganxa. Et quedes sempre amb ganes de més i a vegades això és bo. Doncs bé, Frank McCourt no ens volia deixar amb la mel als llavis quan escriví la seva obra mestra, per això, va completar-la amb una trilogia. I tant és la segona part i El professor la tercera, tot i que va escriure l’última abans que l’intermèdia, rareses de geni diran alguns.

Amb I tant McCourt ens narra el periple d’un jove irlandès de dinou anys, ell mateix, a partir del desembarcament del vaixell que l’ha portat lluny de casa. És el principi de la persecució del somni americà i com tots els somnis, no és gens fàcil aconseguir-lo. Davant la pregunta que li formulen just després d’arribar a Estats Units: Oi que és un gran país aquest? L’autor, que té dinou anys i acaba d’anar-se’n al llit amb una dona no pot sinó contestar: I tant!

Però McCourt desconeix encara tot el que un immigrant ha de viure a la terra promesa per aconseguir els seus somnis. Serà reclutat per l’exèrcit, que l’enviarà a Alemanya; haurà de treballar dur als molls i s’enamorarà d’una jove protestant, fet que li portarà més d’un problema. Però entre tot això, l’autor trobarà el temps necessari per començar la universitat; moment que marcarà el seu futur.
Continuar llegint »

Portada del llibre

I seguim amb les recomanacions per l’estiu, aquesta època de l’any en la que el que més ve de gust es estirar-se al sol amb una beguda ben fresqueta a una mà i un llibre a l’altra. Com que suposo que us passareu hores i hores llegint, el vostre ventall d’opcions es deu estar esgotant. A veure que us sembla aquesta alternativa: Sara, la dona sense atributs.

A mig camí entre la novel·la eròtica i la psicològica, el seu autor, Carles Cortés ens presenta a Sara, una dona de cinquanta anys amb la necessitat de fer un canvi a la seva vida. Després de deixar el seu treball com a intèrpret vol dedicar-se a feines més enriquidores; per això decideix fer una nova traducció de l’obra més coneguda de Robert Musil, L’home sense atributs.

Mai saps però el que el destí et depara i un dia qualsevol, llegint el diari descobreix l’anunci d’un jove que s’ofereix per fer massatges, dóna-li una alegria al teu cos de dona, resa l’anunci. A partir d’aquí començarà una relació tempestuosa entre Sara i Ismael, un jove de vint-i-cinc anys que es prostitueix per pagar-se els estudis.
Mentre transcorre aquesta relació presenciarem la davallada de Sara a l’infern, on es convertirà en una dona sense voluntat i on anirà perdent poc a poc la seva essència. Serà capaç de sortir de l’espiral infinita en la que s’ha ficat? Tranquils, no us desvelaré el final, millor que sigueu vosaltres mateixos qui el desveleu.
Continuar llegint »

Portada del llibre

Els solters també som feliços. Aquesta és la base argumental indiscutible del llibre Solters convençuts, escrit per dos abanderats de la solteria com són l’Imma Sust i el Marc Villanueva.
Una recomanació, si tens parella estable i no estàs massa segur de que ella o ell és el que vols, no comencis a llegir el llibre; segur que abans d’arribar a l’última pàgina hauràs decidit trencar lligams i partir cap a la solteria. Qui sap, potser és el que necessites…

I és que la solteria és precisament l’estat civil que aquests dos reconeguts periodistes defensen encarnissadament. Volen trencar tabús, ser precursors i intentar que la societat accepti els canvis. Primer va ser parlar de sexe, després de viure en parella sense haver passat pels jutjats, ja no diguem per església; així que, sempre segons ells, la següent etapa que s’ha de passar és la de poder estar solter i soltera i no morir en el camí. Potser la següent passa serà la de decidir no tenir fills, però per això la societat encara necessita avançar molt; ha de ploure molt perquè s’accepti que una parella no vulgui tenir descendència, però tot arribarà, segur.

Doncs bé, per a l’Imma i el Marc la solteria no és només un estat civil, sinó un estil de vida i així ho relaten a Solters convençuts: “un és més feliç vivint amb l’esperança que algun dia trobarà l’amor de la seva vida, que vivint amb algú que et demostra cada dia que això mai no passarà”. La pregunta en aquest cas seria, i si trobes a aquesta persona, a aquesta mitja taronja que et complementa perfectament i per la que series capaç de deixar de respirar? Seguiràs sent un solter convençut? Potser hauríem d’acotar termes i més que ser solters convençuts no hauríem de ser de compromís ràpid. Per mi, està bé volar per aquí i per allà, provar, triar, rebutjar…però també acceptar i renunciar.
Continuar llegint »

Les cendres d'Àngela

El meu pare em va regalar pel meu aniversari Les cendres d’Àngela, un llibre del que havia sentit molt a parlar però que no havia tingut l’oportunitat de llegir. Ell mateix em va fer cinc cèntims del que narrava el llibre i em va deixar amb la mel als llavis.

És la història autobiogràfica de Frank McCourt i ens acosta a la seva família irlandesa. La vida d’Àngela, la mare de Frank, és terriblement dolorosa; va arribar a Amèrica durant la Gran Depressió, on va conèixer a Malachy, el seu futur marit i pare de l’autor. Aquest era un home d’Irlanda del Nord alcohòlic i inepte que no va sinó empitjorar la vida d’Àngela. Malachy no treballava i es gastava els diners que l’Estat els hi donava en alcohol. Amb cinc fills en tres anys la família McCourt retornà a Irlanda, la seva terra natal, quan la filla més petita morí.
Continuar llegint »

Ernest Benach segueix amb la presentació del seu llibre

Política 2.0 és el títol el llibre del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, en el qual explica aquest concepte, en posa exemples i fa referència a l’ús que es pot fer de les noves tecnologies a la política. El Sr. Benach ens va rebre al Parlament de Catalunya per a conversar al voltant de les xarxes socials i la política, a més d’altres temes que recentment han estat notícia. Sense cap dubte, el domini que té de les noves tecnologies li ha permès obrir un debat interessant sobre la seva integració dins la política. El seu exemple és interessant per a conèixer com de proper pot arribar a ser un polític de primera línia amb els ciutadans, assumint certs riscos però també generant un diàleg interessant amb altres persones, companys, polítics i ciutadans.

Què és la Política 2.0?
En teoria la política es fa a través de la web 2.0 com a concepte interactiu, però va més enllà. És aquella política que ha de permetre una major interacció entre polític i ciutadà, forçar més el diàleg i enlloc de parlar a la gent parlar amb la gent.

Quina rebuda ha tingut fins ara Política 2.0?
Interessant. Encara l’estem presentant, ha sigut un debat bastant llarg. Hi ha hagut una bona acollida i algunes aportacions positives que fan pensar.

Quins riscos observa en el fet que un polític sigui tan accessible a la xarxa?
Que és molt accessible i tot és molt més arriscat en determinats moments. Però si no arrisques no pots canviar les coses. Malgrat els dubtes i els temors hi ha moments en què cal arriscar.

Quin temps li dedica a les xarxes socials i al seu bloc en el dia a dia?
No es pot parlar en quantitat de minuts i hores. És una qüestió d’integrar-ho a la teva feina. Per exemple, un fumador quant temps dedica a fumar al dia? És difícil de saber. Això és el mateix, ho integres i forma part de la teva dinàmica de treball. Jo no he deixat de fer res per això.

Considera que els polítics catalans aprofiten les noves tecnologies per a apropar-se als ciutadans?
Comencen tímidament a plantejar-ho, però estem a l’inici de tot plegat.

Es considera un pioner?
Som uns quants, no sóc pas jo sol. Però d’entrada a la gent que es dedica a la política no li és fàcil. Hi ha hagut un increment i va a més però molt poc. La bona resposta a la pregunta és saber quants hi haurà d’aquí a un any.

A nivell espanyol i europeu hi ha?
Sí, i els segueixo fins i tot. Hi ha gent que ho assumeix de manera sincera i positiva, però hi ha qui ho fa com a tàctica electoral. A Catalunya possiblement a nivell d’estat està una mica per davant.
Continuar llegint »