Portada del llibre

Els solters també som feliços. Aquesta és la base argumental indiscutible del llibre Solters convençuts, escrit per dos abanderats de la solteria com són l’Imma Sust i el Marc Villanueva.
Una recomanació, si tens parella estable i no estàs massa segur de que ella o ell és el que vols, no comencis a llegir el llibre; segur que abans d’arribar a l’última pàgina hauràs decidit trencar lligams i partir cap a la solteria. Qui sap, potser és el que necessites…

I és que la solteria és precisament l’estat civil que aquests dos reconeguts periodistes defensen encarnissadament. Volen trencar tabús, ser precursors i intentar que la societat accepti els canvis. Primer va ser parlar de sexe, després de viure en parella sense haver passat pels jutjats, ja no diguem per església; així que, sempre segons ells, la següent etapa que s’ha de passar és la de poder estar solter i soltera i no morir en el camí. Potser la següent passa serà la de decidir no tenir fills, però per això la societat encara necessita avançar molt; ha de ploure molt perquè s’accepti que una parella no vulgui tenir descendència, però tot arribarà, segur.

Doncs bé, per a l’Imma i el Marc la solteria no és només un estat civil, sinó un estil de vida i així ho relaten a Solters convençuts: “un és més feliç vivint amb l’esperança que algun dia trobarà l’amor de la seva vida, que vivint amb algú que et demostra cada dia que això mai no passarà”. La pregunta en aquest cas seria, i si trobes a aquesta persona, a aquesta mitja taronja que et complementa perfectament i per la que series capaç de deixar de respirar? Seguiràs sent un solter convençut? Potser hauríem d’acotar termes i més que ser solters convençuts no hauríem de ser de compromís ràpid. Per mi, està bé volar per aquí i per allà, provar, triar, rebutjar…però també acceptar i renunciar.
Continuar llegint »

Les cendres d'Àngela

El meu pare em va regalar pel meu aniversari Les cendres d’Àngela, un llibre del que havia sentit molt a parlar però que no havia tingut l’oportunitat de llegir. Ell mateix em va fer cinc cèntims del que narrava el llibre i em va deixar amb la mel als llavis.

És la història autobiogràfica de Frank McCourt i ens acosta a la seva família irlandesa. La vida d’Àngela, la mare de Frank, és terriblement dolorosa; va arribar a Amèrica durant la Gran Depressió, on va conèixer a Malachy, el seu futur marit i pare de l’autor. Aquest era un home d’Irlanda del Nord alcohòlic i inepte que no va sinó empitjorar la vida d’Àngela. Malachy no treballava i es gastava els diners que l’Estat els hi donava en alcohol. Amb cinc fills en tres anys la família McCourt retornà a Irlanda, la seva terra natal, quan la filla més petita morí.
Continuar llegint »

La segona vida de Bree Tanner

Estaries dispost a donar la teva vida per amor? O amb altres paraules, et convertiries en un vampir ansiós per la sang humana per la persona a la que estimes? Aquestes preguntes, en el món real incoherents, marquen el principal eix argumental de les novel·les i les pel·lícules de la saga Crepuscle, èxit de masses i fracàs de crítica.

Fa uns anys, no tants, érem capaços de viure al marge del món crepuscular que Stephanie Meyer va inventar. Existien els primers llibres i les fans començaven a multiplicar-se, però l’escala de mesurar era encara petita. He de confessar, per exemple, que fins que no va sortir la primera pel·lícula de la saga ignorava per complet que existís un vampir anomenat Edward Cullen enamorat de la humana Bella Swan.

En arribar però els llibres a la industria cinematogràfica el boom és va disparar. Adolescents embogides que supliquen a l’actor que interpreta al vampir, Robert Pattinson, que les mossegui; mares que resen perquè les seves filles es creuin amb Jacob Black i aquest s’enamori d’elles o àvies que es reuneixen setmana rere setmana per veure les pel·lícules. És que ens hem tornat bojos?
Continuar llegint »

Ernest Benach segueix amb la presentació del seu llibre

Política 2.0 és el títol el llibre del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, en el qual explica aquest concepte, en posa exemples i fa referència a l’ús que es pot fer de les noves tecnologies a la política. El Sr. Benach ens va rebre al Parlament de Catalunya per a conversar al voltant de les xarxes socials i la política, a més d’altres temes que recentment han estat notícia. Sense cap dubte, el domini que té de les noves tecnologies li ha permès obrir un debat interessant sobre la seva integració dins la política. El seu exemple és interessant per a conèixer com de proper pot arribar a ser un polític de primera línia amb els ciutadans, assumint certs riscos però també generant un diàleg interessant amb altres persones, companys, polítics i ciutadans.

Què és la Política 2.0?
En teoria la política es fa a través de la web 2.0 com a concepte interactiu, però va més enllà. És aquella política que ha de permetre una major interacció entre polític i ciutadà, forçar més el diàleg i enlloc de parlar a la gent parlar amb la gent.

Quina rebuda ha tingut fins ara Política 2.0?
Interessant. Encara l’estem presentant, ha sigut un debat bastant llarg. Hi ha hagut una bona acollida i algunes aportacions positives que fan pensar.

Quins riscos observa en el fet que un polític sigui tan accessible a la xarxa?
Que és molt accessible i tot és molt més arriscat en determinats moments. Però si no arrisques no pots canviar les coses. Malgrat els dubtes i els temors hi ha moments en què cal arriscar.

Quin temps li dedica a les xarxes socials i al seu bloc en el dia a dia?
No es pot parlar en quantitat de minuts i hores. És una qüestió d’integrar-ho a la teva feina. Per exemple, un fumador quant temps dedica a fumar al dia? És difícil de saber. Això és el mateix, ho integres i forma part de la teva dinàmica de treball. Jo no he deixat de fer res per això.

Considera que els polítics catalans aprofiten les noves tecnologies per a apropar-se als ciutadans?
Comencen tímidament a plantejar-ho, però estem a l’inici de tot plegat.

Es considera un pioner?
Som uns quants, no sóc pas jo sol. Però d’entrada a la gent que es dedica a la política no li és fàcil. Hi ha hagut un increment i va a més però molt poc. La bona resposta a la pregunta és saber quants hi haurà d’aquí a un any.

A nivell espanyol i europeu hi ha?
Sí, i els segueixo fins i tot. Hi ha gent que ho assumeix de manera sincera i positiva, però hi ha qui ho fa com a tàctica electoral. A Catalunya possiblement a nivell d’estat està una mica per davant.
Continuar llegint »

Qui no ha vist mai a Eduard Punset i el seu programa de “Redes”? Doncs bé, pels fanàtics d’aquest geni, entre els quals m’incloc, tenim l’oportunitat de gaudir de la seva manera de fer i parlar en aquest llibre El viaje al poder de la mente. Amb aquest llibre l’autor tanca una trilogia dedicada a la felicitat, l’amor i el poder, segons molts les claus que mouen el món per on ens movem i vivim.

Per tal d’apropar-vos una mica més al que podem trobar al llibre, us deixo el video de  Youtube, així podreu comprovar vosaltres mateixos de què us estic parlant. El simple fet de sentir-lo parlar em sembla que ja és motiu més que suficient per animar-nos a voler llegir els seus llibres. I a qui no li agradi la lectura… doncs sempre pot seguir-lo al seu programa de televisió.

Tot i que molts de nosaltres ens fem aquest tipus de preguntes, és a dir, si l’ésser humà neix amb una moralitat, si el que mou l’amor només són qüestions químiques, etc. Eduard Punset va més enllà. El seu cercle d’amistats i coneguts, també de professionals en la matèria, ens ajuden a entendre una mica més què som i cap a on anem. En moltes ocasions les preguntes que ens fem no tenen una resposta clara i a l’altura de la nostra capacitat, però heu de saber que gaire bé tot esta estudiat.
Continuar llegint »

L'obra de Moccia, un èxit

Que consti que no és una proposta per part meva, però fa força temps que mentre vaig a la feina trobo a molta gent llegint aquest llibre, Perdona però vull casar-me amb tu. La majoria dels lectors són dones, i clar, la curiositat va poder amb mi. Així que durant uns dies em vaig convertir en una més que llegia aquest llibre de Federico Moccia. He de dir, que és la segona part de Perdona si te llamo amor, i clar em falta una part de la lectura per acabar de comprendre la vertadera intenció del llibre.

Us diré que els dos protagonistes de la trama, en Niki i l’Alex estan en un punt d’enamorament que resulta massa embafador, però sembla que als lectors els hi agrada. A mi, doncs bé… no massa, però perquè tampoc sóc massa seguidora d’aquest tipus de novel·les. El cas, és que tornen de l’illa de Blu on han passat uns dies inoblidables i meravellosos compartint el seu amor.

La Niki es troba amb les seves amigues i hi haurà una sèrie de problemes que posaran a prova la seva amistat. Per la seva part l’Alex torna a la seva vida normal, i amb ella als seus amics que per coses de la vida han hagut de fer front a moltes dificultats que han posat en perill els seus matrimonis. Davant d’aquest panorama tots es retroben per a parlar de l’amor, cadascun amb les seves peculiaritats tenint en compte l’edat, les situacions personals particulars, etc. Les preguntes que és fan passen per la pregunta universal de: existeix l’amor? És certa la crisis del setè any? Tenen raó aquells que diuen que l’amor no dura més de tres anys? I clar, la pregunta més complicada de totes: l’amor dura per sempre?
Continuar llegint »

Un llibre de dues històries

Fa uns dies vaig acabar de llegir-me un llibre, El Club Dumas d’Arturo Pérez-Reverte, que sent sincera, m’ha costat 4 anys acabar-lo. Crec que el vaig començar 3 cops però mai acabava de passar de la pàgina 80. No sé si es deu a una espècie de conjur o bé és que simplement no trobava gaire interessant la novel·la, però el cas es que per fi l’he llegit d’una tirada i tot i que m’ha decepcionat, puc dir que el nus és força entretingut i interessant.

La novel·la es centra en dues històries, una relacionada amb uns manuscrits de Dumas, l’altra sobre un llibre que invoca al mateix diable. El personatge principal, Lucas Corso, és un “detectiu de llibres” i en els dos casos ha de comprovar la autenticitat dels documents. El cas és que en aquesta aventura anirà visitant diferents parts del món que l’autor recrea molt bé. Per exemple, el meu passatge preferit és quan Corso va a Lisboa i l’escriptor descriu una casa vella i atrotinada que fa anys era de bona família.

L’amor pels llibres que desprèn la novel·la també és força interessant, tot i que he de dir que el desenllaç de les dues històries és molt fluix. La història que més m’agrada és la que esta relacionada amb el manuscrit de Dumas, ja que hi ha personatges que estan molt ben caracteritzats, però també és la que té un pitjor final. Les escenes d’acció estan escrites a mitja tinta, és a dir, no hi ha una emoció excessiva i s’acaben en un no res. I en quant al final de la trama del manuscrit de Dumas… és tan simple que gairebé opto per tancar el llibre. Però no, no ho vaig fer, vaig continuar i així vaig saber com acaba l’altra història del llibre, que tot i que té un final més fort, no esta a l’altura del nus de les històries.
Continuar llegint »

El llibre de Laporta coincideix amb el final de la seva presidència

En aquesta obra personal el Sr. Joan Laporta no sabria dir si ens sorprèn o encara fa més evident el tòpic que s’ha format sobre la seva personalitat. Després de llegir el llibre em pregunto si els seus assessors d’imatge estan ben pagats perquè em sembla que deixar publicar aquesta obra és catapultar a Laporta al fracàs. Francament, no sé exactament cap a on anem i tampoc sé per què al Sr. Laporta li ha entrat l’esperit bohemi de l’escriptor. Segurament m’he perdut algun capítol del culebrón “Can Barça” però és que l’esport m’avorreix tant! I en Laporta encara més.

Bé, el llibre és un repàs a la personalitat d’aquest senyor que personalment em sembla una mica prepotent. Que quedi clar que això és una opinió, i tot el post per pertànyer a un bloc també ho és. No sóc crítica de literatura, però sí catalana i crec que personatges d’aquesta calanya no fan més que perpetuar el tòpic dels catalans i el barcelonisme.

Sé que a alguns els agrada. A mi no. Laporta reconeix el pes que va tenir el seu pare en la manera de veure el món. Ens comenta, com si fóssim amics de tota la vida, que la fidelitat, la lleialtat i el sentit de la responsabilitat són els valors que el guien. No ho sé pas.
Continuar llegint »

Àngels de Pedra

Sota aquest títol s’amaga una novel·la que comença amb mencions directes a l’època de l’any on les flors comencen a brotar i a fer olor. L’autora, acompanyada d’un estil -massa- edulcorat ens relata una història on l’escenari és Reus, la seva ciutat. L’obra explica el pas del Modernisme de principis de segle i acaba en la Setmana Tràgica, fet a remarcar ja que quan es va presentar la novel·la feia 100 anys de l’incident.

Per tant l’obra es centra en un tema històric on la terra era propietat municipal. Ara per ara ens sembla una autèntica bogeria, però en el moment en el que es situa la novel·la era el més habitual. És important remarcar que els personatges de la novel·la són de diferents classes socials, fet que no separa massa l’obra de la resta de novel·les que tracten aquest període històric. Podem trobar treballadors i burgesos, on els conflictes i les diferències entre ells són l’eix que condueix l’obra.

L’autora ens explica amb molta precisió, en alguns moments n’abusa, la pintura d’un quadre falsificat. Com és d’esperar també explica les vagues dels obrers, amb un sentiment sindicalista molt de l’època, exactament igual que les respostes de la burgesia. En quant al títol de l’obra, Àngels de Pedra, val a dir que fa referència a una figura que hi ha a l’institut o manicomi de Pera de Mata de Reus.
Continuar llegint »

Una iniciativa interessant de Sanitas

Desorientats, i probablement sols, així es com es senten molts cops els familiars o persones properes encarregades de cuidar a persones que pateixen demència. Per aquesta raó, la Fundació Sanitas ha portat a Graham Stokes, director del Departament de Demència de Bupa Care Services, per fer la presentació de l’edició en castellà del seu llibre “Y la música sigue sonando. Historias de personas con demencia”. El llibre té com a objectiu principal introduir als lectors en el complicat món de la demència, una malaltia de la que existeixen més de 80 tipus i que afecta a més d’un milió d’espanyols, més de 700.000 d’ells majors de 65 anys.

El llibre explica amb un llenguatge molt senzill la història de 22 persones i els seus familiars als que els van diagnosticar demència i els va canviar la vida. El llibre està centrat en les persones grans amb demència i intenta donar claus sobre la manera adient de cuidar-los, no centrant-se en la malaltia, ja que el més important és la persona i la manera de tractar-la. Com que l’objectiu d’aquest llibre és centra en donar informació, qualsevol persona que així ho vulgui pot aconseguir-lo gratuïtament en qualsevol Residència de Sanitas a Catalunya, així com a la resta del país.

Sense cap mena de dubte aquest tipus d’iniciatives fan que totes aquelles persones interessades en el tema, ja que pateixen la malaltia de molt a prop trobin una manera adient de tractar als malalts. Alguns dels problemes que pateixen als malalts involucren el llenguatge, la memòria, la percepció, el comportament emocional o la personalitat, entre altres elements que poden veure’s al llibre a través dels testimonis de les persones que expliquen la seva pròpia història.
Continuar llegint »