Ahir vaig acabar de rellegir ’L’estany de foc’, l’última novel·la de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana. Em ve a la ment l’entrevista que li vaig fer temps enrere i alhora em reafirme en tot allò que sobre ell vaig dir, però destaque per damunt de tot la seua gran capacitat per explicar històries que agafen fort el lector de la mà i el condueixen per una trama purament de thriller sense deixar-lo anar en cap moment. Això sí, un thriller que sovint ens transporta al passat i ens situa de ple en èpoques remotes però clau en el curs de la nostra història. ‘L’estany de foc’ és l’exemple perfecte de tot això.
Amb aquesta obra Vilaplana ens transporta a un moment històric crucial, a les darreries del Segle d’Or de les lletres valencianes. I justament de lletres va la història. Concretament de les que contenia la Bíblia valenciana, és a dir, la primera traducció al català de les sagrades escriptures. Potser poca gent sap que la nostra va ser la tercera llengua que va tenir traducció pròpia del text sagrat, només per darrere de l’alemany i l’italià. I segurament la causa d’això siga precisament la història que explica L’estany. Una història de persecució portada a les màximes conseqüències, on la possessió d’un exemplar de la Bíblia valenciana podia portar el seu custodi al cadafal. Continuar llegint »

Afegir a Del.Icio.Us









