L'estany de foc és la darrera novel·la de Silvestre Vilaplana.

Ahir vaig acabar de rellegir ’L’estany de foc’, l’última novel·la de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana. Em ve a la ment l’entrevista que li vaig fer temps enrere i alhora em reafirme en tot allò que sobre ell vaig dir, però destaque per damunt de tot la seua gran capacitat per explicar històries que agafen fort el lector de la mà i el condueixen per una trama purament de thriller sense deixar-lo anar en cap moment. Això sí, un thriller que sovint ens transporta al passat i ens situa de ple en èpoques remotes però clau en el curs de la nostra història. ‘L’estany de foc’ és l’exemple perfecte de tot això.

Amb aquesta obra Vilaplana ens transporta a un moment històric crucial, a les darreries del Segle d’Or de les lletres valencianes. I justament de lletres va la història. Concretament de les que contenia la Bíblia valenciana, és a dir, la primera traducció al català de les sagrades escriptures. Potser poca gent sap que la nostra va ser la tercera llengua que va tenir traducció pròpia del text sagrat, només per darrere de l’alemany i l’italià. I segurament la causa d’això siga precisament la història que explica L’estany. Una història de persecució portada a les màximes conseqüències, on la possessió d’un exemplar de la Bíblia valenciana podia portar el seu custodi al cadafal. Continuar llegint »

El pròxim dia 17 es presentarà a València el llibre de Germán Llorca, ‘Els escrits pericana”. Llorca, professor de periodisme a la Universitat de València i director d’Ara Multimèdia, afirma que no és escriptor, i com que no viu de la literatura, va decidir donar l’import íntegre de la recaptació a una causa solidària. Serà beneficiària dels vora 9.000 euros en que s’estima la recaptació total del llibre  l’Associació de Familiars per a la Integració del Malalt Mental d’Alcoi i Comarca, poble natal de Llorca (AFIEM). De fet, ‘Els escrits pericana‘ ja es va presentar a Alcoi fa uns mesos, amb un una bona acollida. I és que aquest llibre no és ni tan sols un llibre a l’ús sinó més bé un recull de contes relats i històries breus que recorren temes com l’amistat, la mort o la quotidianitat.

Cartell de la presentació.

En paraules del mateix autor: “és un conjunt a l’atzar d’idees que formen part dels pensaments que tenim totes les persones en algun moment de les nostres vides i que finalment ha pres forma de llibre”. Així doncs, sempre segons l’autor, la idea hauria partit del seu interés per conservar en paper alguns dels escrits del seu blog, si més no els que més li agradaven. “A partir d’aquí la idea va anar fent-se gran i finalment s’ha convertit projecte solidari”.

A més, aquest llibre s’ha fet a comanda i mitjançant el sistema crowdfunding, és a dir que s’ha pogut publicar i editar gràcies a les aportacions voluntàries que la gent ha anat fent. Fins a 35 aportacions en només dos dies, que haurien amb un valor de 50 euros cadascuna, cosa que va permetre sufragar el total de l’edició, valorada en uns 1.700 euros. “Si era un projecte solidari, havia d’aconseguir que eixira  a cost zero”. Se’n va sortir i assegura estar emocionat. Cadascuna de les 35 persones que van aportar el seu granet de sorra té una menció en forma de recordatori al llibre i un exemplar com a obsequi. Llorca destaca a més que tant la il·lustració de portada, com la correcció de textos i la maquetació han sigut un treball amb una qualitat professional, però realitzat des de la col·laboració desinteresada.
Continuar llegint »

Aquest mes de novembre se’m presenta tranquil, sense massa càrrega a la universitat. Per això, podré dedicar-me quasi exclusivament, almenys durant 20 dies, a una de les activitats que més m’agraden i és que podré dedicar-me a llegir sense presses ni pressions de dates d’entrega. Per tal d’omplir aquests dies amb alguna lectura interessant ja fa uns dies que miro i remiro el meu llistat de lectures pendents; no em ve de gust llegir cap clàssic, això ho deixo per l’any vinent, però sí llegir alguna cosa en català, ja sigui original o traducció. Paradoxalment, l’elecció final del llibre no ha vingut del llistat que vaig omplint dia a dia amb les lectures que algun dia vull fer, sinó d’un correu electrònic informatiu de l’editorial La Campana.

L'escriptor xinés Chan Koonchung

Al correu informaven que el pròxim 16 de novembre, des del matí i fins les 4 de la tarda l’escriptor xinés Chan Koonchung estarà per Barcelona, suposo que a les oficines de l’editorial; i amb aquesta informació adjuntaven una sinopsis de seu últim treball, ‘Anys de prosperitat’. Aquí us el deixo:

Continuar llegint »

Se me’n van les paraules del cap a l’hora d’escriure aquest post. Sabeu allò quan comenceu a pensar i a pensar, i entreu en digressions en què una cosa porta a una altra, i després a una altra, com si tot fos una cadena infinita d’hipervincles, i al final resulta que tot està connectat d’alguna manera, i tot resulta tan inabastable; et sents tan petit i insignificant i alhora tens el cervell tan col·lapsat que sents que entres en una mena de bucle i t’envaeix una sensació com d’angoixa, de mareig? Doncs just així em sent jo quan toca parlar de Joan Miquel Oliver, i molt especialment després d’haver llegit la seua primera novel·la, ‘El misteri de l’amor‘.

Potser perquè, per parlar de l’obra del lletrista i músic d’Antònia Font i descriure-la en la seua plenitut, amb tot de matisos, i retratar-la en essència, caldria fer servir paraules de Joan Miquel Oliver. Però Joanmi té l’extraordinària virtut de ser l’única persona en l’univers capaç de ser, i dir, i fer com Joan Miquel Oliver, talment que qualsevol intent d’imitació frissa el patetisme o el ridícul. I així, com que ell mai no diu massa sobre la seua obra, ni la classifica, ni la defineix, ni res, doncs aconsegueix que la seua obra només siga definible a través d’ella mateixa, fent de la cosa i la definició un tot.

Continuar llegint »

El Món Groc

Albert Espinosa és probablement un dels personatges més polifacètics que podem conèixer. Actor, guionista y director de cinema, televisió i teatre, escriptor... tot sembla poc per a ell. Entre els seus darrers èxits, la sèrie de televisió Polseres Vermelles, ha estat un nou descobriment de la capacitat d’Espinosa per arribar a tots els públics i tocar-li ben dins del cor.

El seu tercer i darrer llibre, ‘Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine‘, ha venut ja més de mig milió d’exemplars, va ser el més venut al passat Sant Jordi i ja prepara edicions per a diversos països europeus. Potser era la seva faceta menys coneguda, la d’escriptor, però ara per ara és la que més èxits li està reportant. És per això que resulta interessant conèixer els llibres que ha escrit l’autor en els darrers anys.

Avui us volem parlar de El Món Groc, la seva primera obra. Es tracta segurament de la més biogràfica i no és una novel·la, però tampoc un llibre d’autoajuda. La infància d’Albert Espinosa ha marcat molt tota la seva vida i en gran part la seva primera obra. Amb 13 anys Espinosa va ser diagnosticat de càncer i va sotmetre’s a una llarga hospitalització que no va finalitzar fins deu anys després, i havent patit l’amputació d’una cama, perdent un pulmó i sotmetent-se a tractament de quimioteràpia.
Continuar llegint »

Portada del llibre

El moviment del 15M continúa després de les concentracions a les places de tot el territori català i espanyol en protesta per aspectes com la corrupció política, l’accés a la vivenda, les retallades o els abusos de les entitats financeres. L’anomenat moviment dels ‘indignats’ ha donat lloc a una revolució als carrers inèdita desde de fa dècades que ha fet reflexionar tota la societat.

Un dels documents emblema d’aquest moviment ha estat el llibre Indigneu-vos, d’Stephane Hessel, que ja s’ha convertit en líder de vendes de llibres de no ficció a Catalunya. Amb un missatge en forma d’article dirigit a la societat francesa, Hessel va donar en el clau amb aquesta obra editada aquest mateix any que ha posat de manifest la crispació social que hi ha envers als temes més rellevants per als ciutadans.

Hessel ho té clar, cal ser molt crítics amb la societat on vivim però també cal que ens impliquem. Si no complim ambdós requisits no aconseguirem un món millor per a tots. La Declaració Universal dels Drets Humans és un dels documents que Hessel té més presents al llarg del seu discurs, considerant una realitat òbvia com el seu incompliment en molts països del primer y tercer món.
Continuar llegint »

Va ser la novel·la més venuda del passat Sant Jordi 2011 i continua donant molt a parlar. Si tu em dius vine ho deixo tot.. però digue’m vine és la segona novel·la i tercer llibre del català Albert Espinosa. El polifacètic director de cinema, guionista, actor o escriptor passa per un dels seus millors moments professionals gràcies als seus èxits a la televisió, amb Polseres Vermelles, o amb aquest llibre i l’èxit de l’anterior, Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo.

Fragment de la portada del llibre

La darrera novel·la d’Espinosa ens endinsa, com fa habitualment, en una reflexió de molts conceptes vitals que apareixen en una història amb personatges molt ben construïts que reprodueixen part del ‘l’univers Espinosa’ que molts ja seguim. No volem avançar massa la història del llibre per si no la coneixes, però sí et podem fer cinc cèntims.

El protagonista del llibre és Dani, un noi que es dedica a buscar nens desapareguts quan, curiosament, qui està més perdut és ell. El llibre comença amb un contratemps important per al Dani: la seva parella li deixa. Poc després se li posarà davant seu el cas d’un nen desaparegut que li farà retornar a Capri, una illa que li porta molts records de quan era petit. En aquells episodis coneixerem també el Sr. Martín i George, la filosofia da vida dels quals quallarà fort en la vida del protagonista.
Continuar llegint »

Una història que ens situa a una de les èpoques més crues del país

Els moments límit, les èpoques de conflictes, de problemàtiques i incertesa, així com els sentiments més intensos que existeixen: l’odi i l’amor, han estat des de sempre carn de canó per la literatura. La història de la literatura ens presenta personatges estrambòtics, dolços, durs, feliços i tristos situats en contextos molt intensos. Les guerres solen ser un reclam molt utilitzat per els escriptors, precisament per tractar-se d’un context límit, en el que tots els sentiments i emocions estan a flor de pell, un context en el que tot és possible.

El pont de la solitud, de Francesca Aliern, ens transporta als anys quaranta, una època marcada per la guerra civil que Espanya acabava de passar i per la guerra mundial que s’estava forjant. Aquesta és la seva sinopsis:

“Ambientada entre les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle xx, El pont de la solitud ens trasllada a un temps marcat pels estralls de la guerra civil espanyola i les guerres europees. Perfumada amb les olors de la postguerra, aquesta novel•la ens relata les vicissituds d’uns anys en què la misèria, la fam i les malalties eren el pa de cada dia. Amb tot, hi descobrim uns personatges que tiren endavant malgrat les adversitats i les desigualtats socials amb valentia. Mentre molts s’enriquien aprofitant-se de la desesperació dels altres, l’estraperlo fou l’única alternativa per fer surar les economies familiars més castigades. En un ambient dominat per la repressió franquista i el nacionalcatolicisme, un grup de presoners republicans foren obligats a treballar en la construcció de la via ferroviària de la Val de Zafán i s’incorporaren a l’activitat diària d’una vila de la vora de l’Ebre. Aquest fet fou el punt de partida d’una història que portà la Paula, la protagonista, a haver d’afrontar situacions inesperades que li marcaren el destí.”

L’obra és de l’autora catalana Francesca Aliern, una dóna nascuda a Xerta, al Baix Ebre, que basa la seva obra en fets reals i quotidians protagonitzats per personatges amb una vida complicada. Aquesta autora té la capacitat d’introduir el lector a l’interior dels seus personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves angoixes i inquietuds. D’aquesta forma la identificació amb els seus protagonistes és automàtica, una de les característiques que fan que Aliern tingui al seu darrere un públic molt fidel. Alguna de les seves obres més conegudes són Record i memòries al voltant d’uns murs, El batec de l’aigua, Camins o la seva darrera obra, Mans de fang.

Un llibre d'exit entre els adolescents

He de confessar que fa ja uns mesos que no toco un llibre. Aquest fet em fa molta ràbia perquè sempre m’agrada tenir un o dos llibres començats per poder anar llegint ens els moments lliures i d’oci que tinc; malauradament, en els darrers mesos aquests moments han estat molt escassos i m’ha estat impossible ni tan sols elegir el títol. Però en les pròximes setmanes aquesta situació canviarà, començo una etapa que em permetrà dedicar-me a llegir, a escriure i perquè no a pensar en mi. Per això, l’ànsia de literatura comença a resultar-me insuportable.

L’altre dia, parlant de llibres que ens han marcat, una persona a la que tinc en alta estima em va parlar del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel Pedrolo. Un llibre que va llegir d’adolescent i del que té un bon record. Em va explicar una miqueta la trama i em va picar la curiositat.

Es tracta d’una novel·la de ciència ficció on es narra l’experiència i les vivències de dos supervivents a la desaparició de la humanitat. L’Alba i en Dídac són dos nens de 14 i 9 anys respectivament. Al principi de la història, abans de la catàstrofe, uns nens es fiquen amb en Dídac perquè és negre i el tiren a l’aigua; l’Alba, que ho presencia tot s’hi tira per ajudar-lo, moment en el que uns platets volants arriben a la Terra i exterminen a la raça humana. Els dos nens aconsegueixen salvar-se del desastre perquè es troben dins l’aigua, un líquid que sembla crear una barrera protectora.
Continuar llegint »