Si us dic Haiku, sabeu de que us estic parlant? Alguna cosa relacionat amb el Japó segur, no? Però què? Serà un menjar? Un tipus de massatge? Un nom? Doncs no! Es tracta d’un tipus de poema, un poema breu de tres versos de cinc, set i cinc mores respectivament. Que què són les mores? Molt fàcil, les unitats lingüístiques en les que es separen les paraules en japonès, semblant a les nostres síl•labes tot i que més curtes. Aquest tipus de poesia és la més coneguda en llengua japonesa i la seva temàtica sol estar relacionada amb la natura, la vida i la mort; molt influïda per la filosofia, la estètica i la cultura zen.

El tema principal del Haiku és la natura

Els Haikus són poemes breus i intensos que no solen tenir rima. Molts poetes acompanyen els seus escrits amb una pintura, anomenada Haiga. De la mateixa forma, els propis poetes tenen una nomenclatura específica, pel que s’anomenen Haijin; entre els més importants de la història del Japó trobem a Matsuo Bashō, Yosa Buson, Kobayashi Issa, Usuda Arô i Masaoka Shiki.

Aquí us deixem alguns dels poemes de Matsuo Bashō, per ell, un Haiku és “senzillament allò que succeeix en un lloc i en un moment donat”.

bashō uete (Per la meva nova planta de banana)
mazu nikumu ogi no (La primera senyal d’una cosa que detesto)
futaba kana (un brot d’eulàlia!)
(1680)

Continuar llegint »

Fantasmes de Barcelona

“Barcelona necessitava un llibre sobre fantasmes històrics”. Aquesta és la raó que portà a Sylvia Lagarda-Mata, periodista i docent, a plasmar en paper 13 rutes fantasmagòriques de la ciutat a Fantasmes de Barcelona. Mai heu tingut un calfred sense raó caminant per la ciutat? Heu vist alguna ombra o llum estranya que us ha sobtat? Segurament que l’explicació que vàreu buscar en aquell moment és del tot lògica i racional però, i si us diguessin que un fantasma ronda per la zona? Llavors la cosa canviaria i tot i que seguiríeu intentant creure que l’explicació és tan senzilla com una brisa, el dubte ja estaria creat.

Lagarda-Mata planteja l’existència o no existència, millor dit, d’aquest éssers a partir d’un pla lúdic però també històric, que convida al lector a jugar amb les tradicions i llegendes urbanes. Així, ens mostra una ruta turística alternativa de Barcelona on coneixerem fantasmes tan antics com cert rei got que deambula per la catedral de Barcelona des de temps molt llunyans fins un drac volador que molts barcelonins afirmaren veure als voltants de l’any 1998. Així, veiem que hi ha fantasmes molt antics, però també d’actuals, per a tots els gustos!

Un fantasma que em cridà l’atenció és el que veieren o cregueren veure els veïns de la Sagrada Família durant els bombardejos de Barcelona. Segons la llegenda, a les nits es veien dos llums blaus passejant-se per les torres de la construcció; molta gent cregué que era l’esperit d’Antoni Gaudí que, després de mort, seguia cuidant de la seva obra i evitava que les bombes li caiguessin a sobre.
Continuar llegint »

Una novel·la molt crua

American Psycho és una novel·la escrita l’any 1991 per Bret Easton Ellis. L’obra ens explica en primera persona els episodis de la vida d’un yuppie de Manhattan a finals dels anys 80. El protagonista, Patrick Bateman, és clarament un home d’èxit i que té tot el que s’ha de tenir per arribar a la felicitat. Té diners, una bona feina, coneix a moltes noies (sempre atractives, però no gaire llestes) i pot aspirar a qualsevol cosa que vulgui, però té un defecte: és un psicòpata.

Però la clara intenció d’aquesta obra és fer veure al lector què s’amaga darrera de tanta perfecció aparent, és a dir, d’un món ple de luxe i persones super “cool”. La realitat és que el personatge només troba interessant la seva vida quan maltracta i mata, tot el que l’envolta no té cap mena d’importància. Realment es converteix en un addicte a l’assassinat i no dubta en cap moment en agafar el ganivet (o qualsevol altra arma) i donar la mort sense problema.

Aquesta crítica considero que va més enllà d’aquesta mena de superficialitat, ja que en varies ocasions el protagonista confessa els seus crims i demana ajuda, però ningú del seu entorn l’escolta. Tots estan massa ocupats en pensar en la seva roba, a quina noia lligar-se o si les targetes de visita són prou bones. És una crítica interessant a tota la perfecció que sembla que envolta a aquests sers tocats per un àngel. Naturalment -i per sort- es tracta d’una dramatització, però que ens fa reflexionar sobre el tipus de persona que som i la gent de la que ens rodegem.
Continuar llegint »

Els Pilars de la Terra

Els Pilars de la Terra s’han convertit en una obra de culte per a tots aquells que ens agrada llegir i que som força exigents. L’obra fou publicada l’any 1989 i va sorprendre a tots els lectors habituals d’en Ken Follet i a la crítica, ja que l’autor els tenia acostumats a obres de thriller i no a novel·les històriques com aquesta. A més el gruix del volum també és força important ja que té més de 1300 pàgines, fet que complica portar-la a totes parts.

Tot i així, és francament una de les millors obres que he llegit. Pot ser no és la novel·la amb més recursos estilístics, però sí una obra molt entretinguda i amable a l’hora de disposar-se a llegir. La història s’ambienta a l’Edat Mitjana d’Anglaterra, en concret al segle XII i a través dels personatges que surten a la novel·la ens trobem immersos davant de les penúries d’una família pobre que intenta trobar la millor manera de viure per a poder sortir endavant.

La lluita d’aquesta família i principalment del pare, en Tom portarà a tots els integrants a un poble, Kingsbridge, on el pare i posteriorment alguns membres de la seva família formaran part de l’obra que es disposa a construir: una catedral ben alta on poder lloar a Déu.
Continuar llegint »

Gabriel García Márquez és un dels millors escriptors de parla hispana de tots els temps. A més de la seva trajectòria professional, ha estat molt vinculat al món de la política i implicat en els problemes socials, tant que el van escollor com un dels 10 personatges més importants del segle passat a Sudamèrica.

Crónica de una muerte anunciada és un dels seus llibres més famosos i millors, amb permís de la resta d’obres amb un realisme màgic que acompanya tots els llibres de García Márquez. Des del principi del llibre saps qui morirà i per què, i la resta de pàgines del llibre l’únic que fan és descriure al detall cada una de les passes de tots els personatges. Això sí, encara que des del principi sàpigues el final, també hi ha reservades sorpreses, girs i sentiments que no esperaves veure en un principi…
Continuar llegint »

El seu títol complet és Konrad, o el nen que va sortir d’una llauna de conserves, i va ser escrit el 1975 per l’especialista en literatura infantil Christine Nöstlinger (1936-?), guardonada amb el premi Hans Christian Andersen el 1984.

Konrad és el seu millor llibre, perquè és el que té un argument més original i una trama més coherent dins d’una història orientada als nens. Una altra obra destacada de la seva autora és Estimada Susi, estimat Paul, en el seu conjunt mediocre, però on aconsegueix apropar al públic infantil el gènere epistolar mitjançant dos amics que escriuen quan estan avorrits.

La senyora Bartolotti, una madura soltera i solitària, aficionada a guanyar concursos i sorteigs de revistes i amb una idiosincràsia afegida i immadura, rep un dia un misteriós paquet. En obrir-ho es troba amb una llauna de conserves, dins de la qual apareix un nen de 7 anys, prefabricat i perfecte (sembla dir-se Konrad perquè així ho diu a l’etiqueta), que suposarà mal de caps per l’extranya senyora Bartolotti, molt poc acostumada a conviure amb persones i molt menys amb nens.
Continuar llegint »

Es difícil analitzar un llibre en el context del seu autor quan aquest surt del seu gènere habitual i fa un gran giravolt per endinsar-se en un relat molt personal i intimista. Aquest és el cas de Brian W. Aldiss (1925), novelista de ciencia-ficció, que ofereix a Mà dura una història sobre l’adolsecent d’origen burgués Horatio Stubbs, conformant el primer volum d’una trilogía sobre el despertar sexual del noi, descrit amb explicitud i una sorprenent honestedat.

Horatio és un noi reflexiu i analític que porta com pot el seu pas al món adult. Té forts i inevitables disputes amb els seus pares perquè, a partir de les seves primeres experiències sexuals, ell es veu més madur i ells segueixen veient-lo com un nen. El relat comença amb una situació familiar en la qual Horatio s’adona que ha tingut relacions amb tres dones que estan presents en aquell moment, i li serveix com a premisa per a recapacitar sobre la incapacitat de sentir-se segur i tranquil des d’aleshores.
Continuar llegint »