Gabriel García Márquez és un dels millors escriptors de parla hispana de tots els temps. A més de la seva trajectòria professional, ha estat molt vinculat al món de la política i implicat en els problemes socials, tant que el van escollor com un dels 10 personatges més importants del segle passat a Sudamèrica.

Crónica de una muerte anunciada és un dels seus llibres més famosos i millors, amb permís de la resta d’obres amb un realisme màgic que acompanya tots els llibres de García Márquez. Des del principi del llibre saps qui morirà i per què, i la resta de pàgines del llibre l’únic que fan és descriure al detall cada una de les passes de tots els personatges. Això sí, encara que des del principi sàpigues el final, també hi ha reservades sorpreses, girs i sentiments que no esperaves veure en un principi…
Continuar llegint »

El seu títol complet és Konrad, o el nen que va sortir d’una llauna de conserves, i va ser escrit el 1975 per l’especialista en literatura infantil Christine Nöstlinger (1936-?), guardonada amb el premi Hans Christian Andersen el 1984.

Konrad és el seu millor llibre, perquè és el que té un argument més original i una trama més coherent dins d’una història orientada als nens. Una altra obra destacada de la seva autora és Estimada Susi, estimat Paul, en el seu conjunt mediocre, però on aconsegueix apropar al públic infantil el gènere epistolar mitjançant dos amics que escriuen quan estan avorrits.

La senyora Bartolotti, una madura soltera i solitària, aficionada a guanyar concursos i sorteigs de revistes i amb una idiosincràsia afegida i immadura, rep un dia un misteriós paquet. En obrir-ho es troba amb una llauna de conserves, dins de la qual apareix un nen de 7 anys, prefabricat i perfecte (sembla dir-se Konrad perquè així ho diu a l’etiqueta), que suposarà mal de caps per l’extranya senyora Bartolotti, molt poc acostumada a conviure amb persones i molt menys amb nens.
Continuar llegint »

Es difícil analitzar un llibre en el context del seu autor quan aquest surt del seu gènere habitual i fa un gran giravolt per endinsar-se en un relat molt personal i intimista. Aquest és el cas de Brian W. Aldiss (1925), novelista de ciencia-ficció, que ofereix a Mà dura una història sobre l’adolsecent d’origen burgués Horatio Stubbs, conformant el primer volum d’una trilogía sobre el despertar sexual del noi, descrit amb explicitud i una sorprenent honestedat.

Horatio és un noi reflexiu i analític que porta com pot el seu pas al món adult. Té forts i inevitables disputes amb els seus pares perquè, a partir de les seves primeres experiències sexuals, ell es veu més madur i ells segueixen veient-lo com un nen. El relat comença amb una situació familiar en la qual Horatio s’adona que ha tingut relacions amb tres dones que estan presents en aquell moment, i li serveix com a premisa per a recapacitar sobre la incapacitat de sentir-se segur i tranquil des d’aleshores.
Continuar llegint »